Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Algèria ha d'anul·lar la decisió de dissoldre un destacat grup de drets humans

© RYAD KRAMDI/AFP via Getty Images

Les autoritats algerianes han d'anul·lar la decisió de dissoldre per acusacions de motivació política la Lliga Algeriana per a la Defensa dels Drets Humans (LADDH), un grup independent de 38 anys d'antiguitat, i han de permetre-li funcionar de manera lliure i legal.

Així ho han manifestat avui Human Rights Watch i Amnistia Internacional. A més, les autoritats han de posar fi a la repressió general de les organitzacions de la societat civil independents i han de garantir que aquestes organitzacions poden actuar en un entorn segur i favorable.
 
El Tribunal Administratiu d'Alger va dissoldre la LADDH després d'una denúncia presentada pel Ministeri de l'Interior el 29 de juny de 2022, segons va manifestar l'organització el 20 de gener de 2023, després de tenir notícia de la sentència perquè la va trobar a Internet. La LADDH, que assegura que no tenia coneixement dels procediments judicials, inclosa la denúncia, és l'organització més recentment atacada per la campanya de les autoritats per a neutralitzar les organitzacions de la societat civil.
 
Les autoritats algerianes semblen decidides a tancar qualsevol activitat independent que pugui posar llum sobre les violacions de drets humans”, ha manifestat Eric Goldstein, director adjunt per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica de Human Rights Watch. “En aquest context, era només qüestió de temps que li toqués a l'organització de drets humans més antiga i establerta de totes.”
 
La sentència judicial, de sis pàgines, esmentava una petició inicial del Ministeri de l'Interior, amb data 4 de maig de 2022, que demanava la dissolució de la Lliga al·legant que aquesta tenia “diverses seccions que reclamen el seu nom i la seva legitimitat legal”, la qual cosa és contrària a l'article 48 de la Llei 90-31 d'Associacions, promulgada el 1990 i relativa als reglaments de les associacions.
 
La referència es remetia a divisions produïdes en la Lliga en el passat i a la llei d'associacions vigent en aquells dies. Aquestes divisions no poden utilitzar-se per a justificar la violació del dret a la llibertat d'associació que constitueix el tancament de la Lliga, segons han manifestat Human Rights Watch i Amnistia Internacional. La sentència deia també que les “activitats [del grup] no eren conformes al seu propòsit”, establert en els seus reglaments.
 
La LADDH és l'organització de drets humans independent més antiga d'Algèria. Fundada el 1985 i inscrita oficialment el 1989, ha exercit contínuament un paper destacat en la defensa dels drets humans i la democràcia. Des del 2019 ha adoptat un paper molt visible en la denúncia de la repressió del moviment de protesta Hirak.
 
El 30 de gener, les autoritats van tancar la Casa de Drets Humans i de la Ciutadania a Tizi Uzu, afiliada des de 1990 a la LADDH i que incloïa una biblioteca, un centre de documentació i altres activitats. El 23 de gener, les autoritats van tancar el Centre de Documentació de Drets Humans (CDDH) de la LADDH a Bugia, per ordre del governador de la ciutat, que va citar la sentència per la qual es dissolia la Lliga. L'oficina de Bugia, una de les més actives del grup, organitzava reunions i sessions de formació centrades en els drets civils per a residents i activistes.
 
També proporcionava assistència lletrada gratuïta i assessorament sobre qüestions que anaven des de la violència intrafamiliar fins a la fi de l'ocupació.
 
En la seva decisió, el tribunal va justificar la dissolució de la Lliga dient que aquesta duia a terme “activitats sospitoses” com ara “abordar en les seves publicacions la qüestió de la migració il·legal”, “organitzar manifestacions” davant tribunals i “publicar documents i declaracions en xarxes socials en els quals acusa les autoritats de reprimir protestes”. El tribunal va concloure també que la Lliga havia violat la llei al no notificar degudament a les autoritats canvis interns i activitats, i en col·laborar amb organitzacions estrangeres i internacionals.
 
La sentència sosté que la LADDH va violar els articles 18, 19 i 23 de la Llei 12-06 d'Associacions de 2012. Els articles 18 i 19 exigeixen a les associacions que informin les autoritats sobre els canvis en el seu estat i en la seva organització interna i que presentin informes anuals tant econòmics com d'activitat. L'article 23 disposa que la cooperació amb associacions internacionals i estrangeres ha de “respectar les constants i els valors nacionals” i “requereix l'aprovació prèvia de les autoritats competents”.
 
Les acusacions contra el grup inclouen “mantenir relacions amb organitzacions a Líbia i Tunísia”, enviar “informes i informació errònia a entitats de l'ONU” i reunir-se amb la Federació Internacional dels Drets Humans, Euromed Rights i la Coordinadora Magrebina d'Organitzacions de Drets Humans, grups que les autoritats consideren “hostils amb Algèria i sota la influència del grup de pressió marroquina-sionista i de membres de l'esquerra francesa en el Parlament Europeu”.
 
La Llei d'Associacions de 2012 és summament restrictiva i no s'adequa a les normes internacionals sobre llibertat d'associació. El seu article 2 disposa que els objectius d'una associació “han d'encaixar en l'interès general i no ser contraris als fonaments i valors nacionals o a l'ordre públic i els bons costums”. Aquestes disposicions tenen una redacció massa vaga perquè les associacions puguin predir raonablement si alguna de les seves activitats constituirà un delicte. Les disposicions de la llei, excessivament àmplies i imprecises, amenacen l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i d'associació, han manifestat Amnistia Internacional i Human Rights Watch.
 
Les disposicions legals utilitzades per a dissoldre la LADDH són incompatibles amb el dret a la llibertat d'associació protegit pel dret i les normes de drets humans tant internacionals com africans. Les associacions han de tenir llibertat per a determinar els seus estatuts i activitats i per a prendre decisions sense la ingerència del govern, i no han de ser dissoltes per les seves activitats legals i pacífiques. Les organitzacions de la societat civil han de tenir llibertat per a comunicar-se amb organitzacions no governamentals estrangeres, organitzacions intergovernamentals i òrgans internacionals de drets humans.
 
El 6 de desembre de 2022, la policia de Bugia va impedir que la secció de la Lliga en aquesta ciutat acollís l'onzena edició del seu Fòrum de Drets Humans. Said Salhi, vicepresident de la LADDH, va dir que la policia havia informat membres del personal de la Lliga que el governador havia prohibit el fòrum, incloses les seves activitats.
 
Repressió cruel de les organitzacions de la societat civil

Les autoritats han estat reprimint altres grans associacions. A l'octubre de 2021, un tribunal va dissoldre l'Agrupació Acció Joventut (coneguda pel seu nom en francès, Rassemblement Action Jeunesse, o RAJ), al·legant que no complia la llei, que creava caos i que alterava l'ordre públic. La RAJ va apel·lar contra aquesta decisió davant el Consell d'Estat, el tribunal administratiu de més alta instància del país. La resolució del Consell es va ajornar fins al 23 de febrer de 2023.
 
Càritas, organització benèfica de l'església catòlica, va anunciar el seu tancament el 25 de setembre de 2022, després que les autoritats la critiquessin per proporcionar assistència mèdica i serveis a migrants, segons van informar els mitjans de comunicació. Fundada el 1962, Càritas oferia una diversitat d'activitats i serveis de beneficència a Alger.
 
Al maig de 2022, el governador d'Orà va demanar a un tribunal que dissolgués Santé Sidi Houari (SDH), una associació centrada en rehabilitar el patrimoni cultural de la ciutat d'Orà. No obstant això, el tribunal administratiu d'Orà va denegar la petició al desembre.
 
L'associació cultural SOS Bab El Oued, a Alger, va suspendre les seves activitats després que les forces de seguretat escorcollessin les seves oficines i confisquessin materials a l'abril de 2021. El president d'aquesta coneguda associació local, Nacer Meghnine, va ser condemnat a un any de presó per “danyar l'interès nacional” i “incitar a una reunió desarmada”, en relació amb les activitats de l'associació i la participació dels seus membres en el moviment Hirak.
 
El dret a la llibertat d'expressió està garantit per l'article 22 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i per l'article 10 de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, tots dos instruments ratificats per Algèria. Les associacions han de tenir llibertat per a determinar els seus reglaments i per a dur a terme activitats sense la ingerència de l'Estat. La Declaració de l'ONU sobre els Defensors i Defensores dels Drets Humans estableix clarament el dret de les organitzacions de la societat civil a recaptar, obtenir i difondre idees i informació, a advocar pels drets humans, a participar en el govern i en la gestió dels assumptes públics, a accedir als organismes internacionals de drets humans i comunicar-se amb ells, i a presentar propostes sobre reformes polítiques i legislatives a escala local, nacional i internacional, entre altres coses.
 
A més, l'article 53 de la Constitució d'Algèria garanteix el dret a la llibertat d'associació, i permet la formació legal d'associacions sobre la base d'una simple declaració.
 
“Algèria s'està enfonsant ràpidament, cada vegada més, en una crisi de drets humans on no queda pràcticament espai per al treball i les activitats sobre aquests drets”, ha manifestat Amna Guellali, directora adjunta per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional. “El desmantellament del grup de drets humans més antic del país per part de les autoritats passarà a la història com un acte vergonyós que ha de ser anul·lat immediatament.”