El govern afganès i la comunitat internacional han d'intensificar amb urgència els seus esforços per ajudar els quatre milions de persones internament desplaçades del país a qui s'ha deixat greument exposades a la pandèmia de COVID-19", afirma Amnistia Internacional en un nou informe fet públic avui.

L'informe "We survived the virus, but may not survive the hunger”: The impact of COVID-19 on Afghanistan’s internally displaced detalla com, a causa de la pandèmia, una situació que ja era atroç per a aquestes persones ha esdevingut  encara més precària. Les persones internament desplaçades, que viuen en condicions d'amuntegament, amb accés insuficient a l'aigua, sanejament i centres de salut, tenen pocs o cap mitjà per protegir-se'n i no contreure i contagiar la COVID-19, així com per recuperar-se'n.

L'informe aborda també el catastròfic impacte de la pandèmia en els mitjans de subsistència, els drets de les dones i la inseguretat alimentària en els camps per a persones internament desplaçades, així com la insuficiència actual de l'ajuda humanitària per a aquestes persones.

"Els quatre milions de persones internament desplaçades d'Afganistan viuen en les condicions idònies perquè es transmeti amb rapidesa un virus com el de la COVID-19. Els camps estan superpoblats i manquen de condicions higièniques i fins i tot de les instal·lacions mèdiques més bàsiques. Tot i aquesta combinació mortal, les persones internament desplaçades han rebut poca ajuda per mitigar la seva situació", ha declarat Samira Hamidi, directora adjunta regional per a Àsia Meridional d'Amnistia Internacional.

"Amb l'augment diari del nombre de persones desplaçades a causa del conflicte en curs i el perill d'una altra onada d'infeccions de COVID encara present, el govern afganès i la comunitat internacional han de prendre més mesures per protegir aquesta població".

Amnistia Internacional demana al govern afganès i a la comunitat internacional que compleixin les seves obligacions amb les persones internament desplaçades segons del dret internacional i assignin fons i recursos específics perquè aquesta població cobreixi la seva necessitat urgent d'accedir a allotjament, aliments, aigua, sanejament i serveis de salut adequats.

Accés a allotjament, aigua i centres de salut adequats

Amnistia Internacional va parlar amb persones internament desplaçades en assentaments de Kabul, Herat i Nangarhar, en cadascun dels quals resideixen més d'un miler de famílies. En barraques de fang, pals i plàstics que alberguen fins a a deu persones i amb prou feines una o dues habitacions, no poden guardar la distància física ni posar-se en quarentena.

No se'ls han proporcionat serveis bàsics com ara accés a aigua i sanejament, per la qual cosa no poden mantenir la higiene necessària per prevenir la propagació del coronavirus. Les persones desplaçades que van parlar amb Amnistia Internacional van explicar que la falta d'aigua les obligava a recórrer llargues distàncies per obtenir-la.

No se'ls ha donat accés a instal·lacions mèdiques adequades en els camps i no tenen recursos per anar a un hospital o pagar les despeses del tractament. Els qui van parlar amb Amnistia Internacional van afirmar que tampoc no havien rebut equips de protecció individual com ara màscares o desinfectant, ni s'ha difós cap informació per sensibilitzar sobre la COVID-19.

Una dona de 45 anys que viu en un camp a Nangarhar va dir: "La majoria de les famílies tenien símptomes de coronavirus, però no es van poder fer cap prova per esbrinar si estaven afectades o no. Almenys set persones que es creu que van contreure el coronavirus van morir en l'assentament, però tampoc no vam poder verificar-ho per la manca de proves i d'accés a centres sanitaris".

Impacte en els mitjans de subsistència i en els drets de les dones

Atès que les normes sobre la COVID-19 limiten el dret de les dones a desplaçar-se sense un acompanyant home, la pandèmia ha fet que les dones depenguin dels seus familiars homes per accedir a aliments i altres productes bàsics quotidians, així com per poder accedir a serveis de salut. La pandèmia també ha exposat a les dones a més risc de violència de gènere en l'àmbit familiar i ha limitat el seu accés a serveis de protecció.

Segons les persones desplaçades internament entrevistades per Amnistia Internacional, durant el confinament no hi ha hagut cap ajuda específica per a dones o nens i nenes ni d'organismes governamentals ni d'organitzacions humanitàries internacionals.

Les mesures de confinament afectaven de forma desproporcionada les possibilitats d'ocupació de les persones internament desplaçades, que en la seva majoria treballen a canvi de salaris diaris en ocupacions informals. A més de la pèrdua d'ingressos, aquestes mesures tenen com a conseqüència una pujada considerable del preu de productes alimentosos bàsics. Les persones desplaçades van dir que no havien rebut cap ajuda alimentària o que aquesta havia estat totalment insuficient per ajudar-les a sobreviure a la crisi.

A Nangarhar, una d'elles va dir: "Vivim sense gens, la veritat: no tenim feina, no tenim diners i no tenim cap lloc on viure. L'única cosa que vull del govern afganès i la comunitat internacional és que ens ajudin a tornar als nostres propis pobles, que ens ajudin a reconstruir la nostra vida i a viure amb dignitat".

"La COVID-19 va representar sens dubte un enorme desafiament per al govern afganès. Encara que no de forma intencionada, les mesures encaminades a abordar la pandèmia han tingut un impacte desproporcionadament perjudicial en les persones internament desplaçades, el grup més vulnerable del país. Hi ha una manca recursos especialitzats i de més suport de la comunitat internacional per mitigar-ne l'impacte", va concloure Samira Hamidi.

Informació complementària

La intensificació del conflicte a l'Afganistan l'últim any ha provocat un augment del nombre de persones desplaçades i es registren milers de nous casos cada setmana. Segons l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU, el 2020 van ser desplaçades prop de 327.000 persones, el 80% de les quals eren dones i menors d'edat.

El Pla de Resposta Humanitària per a l'Afganistan, que preveia condicions de vida molt millors per a la població afganesa el 2021, segueix comptant amb molts menys recursos dels necessaris i a 24 de juliol de 2020 comptav únicament amb el 23% dels fons necessaris. Aquesta manca de finançament té el seu reflex en la Política Nacional sobre Persones Internament Desplaçades, que necessita amb urgència 396 milions de dòlars nord-americans per respondre a la situació d'aquestes persones i la dels treballadors i treballadores migrants que tornen des del Pakistan i l'Iran.

El Ministeri per a Persones Refugiades i Repatriació ha dut a terme algunes campanyes de sensibilització sobre salut pública i ha repartit sabó, però Amnistia Internacional va concloure que, aparentment, aquestes campanyes no han arribat a la població internament refugiada que viu en els assentaments de les províncies.