Londres.- Amnistia Internacional ha demanat al president de l'Afganistan, Hamid Karzai, i al Parlament afganès que suspenguin immediatament la polèmica legislació que concediria immunitat enfront del processament als autors de greus violacions de drets humans, inclosos crims de guerra i crims contra la humanitat comesos en els últims 30 anys.  El projecte de “llei d'estabilitat i reconciliació nacional” va ser aprovat per ambdues càmeres del Parlament afganès a principis de 2007 i publicat en el Butlletí Oficial el novembre de 2008 encara que, excepcionalment, no es va difondre públicament fins el gener de 2010.  Amnistia Internacional i altres organitzacions de drets humans, entre elles la Comissió Independent de Drets Humans de l'Afganistan, consideren que aquesta llei és un intent de donar cobertura legal a la impunitat de què continuen gaudint els autors de violacions de drets humans, inclosos els talibans.  “Els qui protegeixen aquest ‘projecte de llei d'impunitat’ haurien d'adonar-se que no poden limitar-se a esborrar l'historial afganès de gravíssimes violacions de drets humans i crims de guerra en els tres últims decennis a cop de legislació. Ni poden fer callar les contínues reclamacions de justícia i rendició de comptes per part de la població afganesa”, va assenyalar Sam Zarifi, director del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a l’Àsia i Oceania.  “Existeixen veritables dubtes quant a la validesa jurídica d'aquest ‘projecte de llei d'impunitat’, ja que cap disposició de dret intern pot immunitzar els autors de crims internacionals. De fet, el president Karzai no va arribar a signar el projecte de llei, i no s'ha divulgat públicament fins gairebé dos anys després que el Parlament el votés.”  Conformement a aquest projecte de llei, els qui van cometre violacions greus de drets humans i de les lleis de la guerra, com ara matances, desaparicions forçades generalitzades i ús sistemàtic de la tortura –inclosa la violació–, execucions públiques i altres formes de maltractaments, serien immunes al processament si es comprometessin a col·laborar amb el govern afganès.  “La trajectòria dels últims vuit anys és clara com l’aigua: els intents de satisfer als autors d'abusos contra els drets humans només han servit perquè es deteriori la seguretat i s'erosioni la legitimitat del govern. Moltes de les persones acusades d'abusos comesos en el passat ocupen actualment càrrecs públics destacats quan pesen sobre ells nous càrrecs d'implicació en violacions de drets humans” va afirmar Sam Zarifi.  Segons les disposicions del projecte, els talibans que acceptessin cooperar amb el govern afganès també serien immunes al processament. El govern afganès i els qui li donen suport en l'àmbit internacional van assenyalar com a prioritària la reconciliació amb els talibans durant la Conferència de Londres celebrada el gener de 2010.  “La conveniència a curt termini en forma de reconciliació amb els talibans no ha de prevaler sobre els drets de la població afganesa, en particular els de les dones i nenes afganeses, que ja han sofert bastant durant la seva submissió a les repressives estructures talibanes. Els talibans tenen un historial d'espantosos abusos contra els drets humans, quan governaven l’Afganistan i també actualment, a les zones sota el seu control. Cal exigir-los que responguin dels seus actes, no garantir-los oficialment la impunitat” va afirmar Sam Zarifi.  “La població afganesa ha palesat un cop i una altre que aspira a un govern que garanteixi i protegeixi els seus drets humans i que faci valer l'estat de dret. Aquesta legislació és, senzillament, un intent de desviar el curs de la justícia sota la imperfecta disfressa d'oferir seguretat.”