Els talibans, l'exèrcit nord-americà i les forces de seguretat afganeses van ser tots responsables d'atacs que van provocar un patiment generalitzat de la població civil abans que el govern s'esfondrés aquest any. Així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional en un nou informe.
L'informe No Escape: War Crimes and Civilian Harm During The Fall Of Afghanistan To The Taliban documenta actes de tortura, execucions extrajudicials i homicidis a mans dels talibans durant les etapes finals del conflicte de l'Afganistan, així com baixes civils durant un seguit d'operacions terrestres i aèries de les Forces de Seguretat i Defensa Nacionals Afganeses i forces militars nord-americanes.
"Els mesos previs a l'ensulsiada del govern a Kabul es van caracteritzar pels reiterats crims de guerra i l'implacable vessament de sang comesos pels talibans, així com per les morts causades per les forces afganeses i nord-americanes", ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. "Les nostres noves dades mostren que, lluny de la transició fluïda de poder que els talibans afirmen que va tenir lloc, la població de l'Afganistan ha pagat una vegada més amb la seva vida".
"Llars, hospitals, escoles i comerços es van convertir en escenari de crims mentre se succeïen els homicidis i les ferides. La població afganesa porta massa temps sofrint, i les víctimes han de tenir accés a la justícia i rebre reparació".
"La Cort Penal Internacional ha d'anul·lar la seva errònia decisió de restar prioritat a les investigacions sobre operacions militars nord-americanes i afganeses, i ha de seguir els indicis sobre tots els possibles crims de guerra, sense importar on els portin".
La Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan va informar que 1.659 civils havien mort i 3.524 havien resultat ferits en els primers sis mesos de 2021: un increment del 47% respecte a l'any anterior.
Atrocitats comeses pels talibans
A mesura que van anar fent-se amb el control de districtes de tot Afganistan al juliol i agost de 2021, els membres dels talibans van torturar i matar minories ètniques i religioses, exsoldats de les Forces de Seguretat i Defensa Nacionals Afganeses, i persones a qui es considerava simpatitzants del govern, en atacs de represàlia.
El 6 de setembre de 2021, les forces talibans van atacar la localitat de Bazarak, a la província de Panjshir. Després d'una breu batalla, els combatents talibans van capturar a uns 20 homes i els van mantenir reclosos durant dos dies, en ocasions tancats en un colomar. Els van torturar, els van negar el menjar, l'aigua i l'assistència mèdica, i els van amenaçar repetidament amb executar-los.
Un dels homes capturats pels talibans va explicar: "El talibà havia tret un ganivet [...] va dir que volia decapitar als ferits [...] perquè són infidels i jueus".
Un altre home va afegir: "Ens van mantenir en un lloc subterrani. Quan demanàvem tractament mèdic per als ferits, els talibans deien: "Que morin" [...] No hi havia menjar ni aigua, ni ajuda per als ferits. La seva relació amb nosaltres era de brutalitat. Quan demanàvem aigua, ens deien: "Mor de set!". La tortura i el tracte cruel i inhumà a captius constitueixen crims de guerra.
Més tard, aquest mateix dia, els talibans van atacar també el proper poblat d'Urmaz, on van dur a terme escorcolls porta a porta per identificar a persones sospitoses de treballar per a l'anterior govern. En 24 hores, els combatents van executar extrajudicialment almenys sis civils, principalment amb trets al cap, al pit o al cor. Aquests homicidis constitueixen crims de guerra. Els testimonis presencials van dir que, encara que alguns dels homes havien estat anteriorment en les Forces de Seguretat i Defensa Nacionals Afganeses, cap no pertanyia a les forces de seguretat governamentals ni participava de cap manera en les hostilitats al moment de la seva execució.
L'informe documenta també els atacs de represàlia i les execucions de persones afiliades a l'anterior govern en Spin Boldak. Amnistia Internacional ja havia documentat anteriorment massacres dutes a terme pels talibans contra persones d'ètnia hazara a les províncies de Ghazni i Daykundi.
Segueix sense conèixer-se l'autèntica magnitud dels homicidis al país, ja que els talibans van tallar el servei telefònic o van restringir severament l'accés a Internet en moltes zones rurals.
Baixes civils pels atacs aeris nord-americans i afganesos
L'informe documenta quatre atacs aeris -tres comesos molt probablement per forces nord-americanes i un per la Força Aèria afganesa- en els últims anys. Els atacs van matar un total de 28 civils (15 homes, 5 dones i 8 menors), i van ferir-ne 6.
En general, les morts es van deure al fet que els Estats Units va deixar caure armes explosives en zones densament poblades. Amnistia Internacional ja ha documentat anteriorment impactes similars d'armes explosives en molts altres conflictes, i dona suport a una declaració política perquè es redueixi l'ús d'aquestes armes.
El 9 de novembre de 2020, un atac aeri llançat molt probablement per forces nord-americanes va matar a cinc civils -inclosa una nena de tres mesos- i va ferir-ne sis en la llar d'una família al barri de Mulla Ghulam de la ciutat de Khanabad, província de Kunduz.
Una persona de nou anys que va resultar ferida en l'atac va explicar: "Estava dormint quan va caure la primera bomba [...] Ens van dir que ens amaguéssim per si queia una segona. El meu pare em va dir que havia de trobar al meu germà petit. La segona bomba va matar la meva mare, el meu oncle, la meva tia i la meva germana".
Aquests atacs formen un patró de dany humanitari que va continuar fins als últims moments del conflicte, quan un dron nord-americà va matar 10 persones, entre les quals 7 menors, a Kabul el 29 d'agost de 2021. L'exèrcit nord-americà més tard va admetre que les persones mortes eren civils.
Mort de civils en combats terrestres
L'informe documenta vuit casos d'atacs terrestres en els quals van morir un total de 12 civils (5 homes, una dona i 6 menors) i 15 van resultar ferits. Amb una combinació de negligència i menyspreu de la llei, les Forces de Seguretat i Defensa Nacionals Afganeses, ensinistrades pels Estats Units, van llançar freqüents atacs de morter que van aconseguir cases i van matar civils que s'ocultaven.
Els combats a Kunduz van ser especialment feroços al juny de 2021. Al barri perifèric de Zakhail, les forces governamentals van llançar morters contra zones densament poblades. Mentrestant, les forces talibans van guanyar terreny, utilitzant escoles i mesquites per llançar atacs i exigint menjar a les famílies atrapades a casa seva.
El 22 de juny de 2021, un home va morir i dues persones van resultar ferides durant un atac amb morters a Zakhail. El més probable és que les Forces de Seguretat i Defensa Nacionals Afganeses llancessin els morters des del Primer Districte Policial, aproximadament a dos quilòmetres i mig del lloc de l'explosió. L'home mort era Abdul Razaq, de 20 anys, que recentment s'havia compromès en matrimoni. Els fragments de morter li van destrossar el cap i l'estómac.
Més tard, aquest mateix dia i en aquest mateix barri, una nena va morir i dos menors van sofrir ferides quan un morter -de nou llançat, gairebé amb total probabilitat per les Forces de Seguretat i Defensa Nacionals Afganeses- va aconseguir una casa on s'amagava una família. Un fragment de metall va impactar en la Manizha, nena de 12 anys, a la columna vertebral: la va paralitzar i finalment la va matar.
Un home va explicar que els talibans sovint avisaven a les famílies que anava a haver-hi combats, però no havien rebut comunicacions similars del govern. Va explicar: "Els talibans [...] diuen: "Aquesta nit combatrem", i la gent que s'ho pot permetre, marxa, però la gent pobra es queda perquè, si marxa, es mor de gana. Però és inútil demanar-li-ho al govern, perquè sabem que no farà res".
L'ús de morters, la utilització dels quals en zones poblades és inherentment indiscriminada, pot constituir un crim de guerra.
Reparacions i rendició de comptes
Múltiples familiars de víctimes d'accions militars van explicar a Amnistia Internacional que no rebien prou reparació del govern, si és que en rebien cap.
Un home, la casa familiar del qual va ser destruïda en un atac aeri, va explicar: "Ningú del govern va venir després. Vam ser al districte i els vam dir el que havia passat. Ningú ens va fer cas. Van dir: "Això no està bé. No hauria d'haver passat. Compartim el seu dolor". Però no va passar res".
Amnistia Internacional demana als talibans i al govern nord-americà que compleixin amb les seves obligacions internacionals i estableixin mecanismes clars i sòlids perquè la població civil demani reparacions pel dany sofert durant el conflicte.
"Les autoritats talibans tenen ara la mateixa obligació legal d'atorgar reparació que el govern anterior, i han d'abordar seriosament totes les qüestions relacionades amb el dany a civils", ha declarat Agnès Callamard. "Les víctimes i les seves famílies han de rebre reparació, i tots els presumptes responsables han de retre comptes en judicis justos davant de tribunals civils ordinaris, sense recórrer a la pena de mort".
Metodologia
Amnistia Internacional va dur a terme investigació sobre el terreny a Kabul de l'1 al 15 d'agost de 2021, i va mantenir entrevistes telefòniques remotes amb víctimes i testimonis mitjançant trucades segures de vídeo i de veu entre agost i novembre de 2021.
A més, va realitzar entrevistes cara a cara a 65 persones a Kabul, i entrevistes remotes mitjançant aplicacions de mòbil encriptades a 36 persones més d'un total de 10 províncies.
L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional també va examinar vídeos, fotografies i imatges de satèl·lit i informació mèdica i balística, i va entrevistar persones expertes pertinents quan va ser necessari.