Gairebé dos mesos després que concloguessin les operacions de transport aeri a l'Afganistan, els qui van quedar-se enrere s'enfronten a gran obstacles per buscar seguretat fora del país. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui. En un informe d'incidència, l'organització destaca la manera en què els països veïns han tancat les seves fronteres a les persones afganeses que no tenen documents de viatge, i a moltes d'elles les han deixat sense més opció que creuar la frontera de forma irregular. En lloc d'oferir protecció a la gent que arriba al seu territori per aquesta via -tal com disposa el dret internacional-, els països d'Europa i Àsia Central han sotmès les persones afganeses a devolucions sumàries il·legals, detencions i deportacions.
Amnistia Internacional demana a tots els països que compleixin amb la seva obligació de protegir les persones que corren perill de patir violacions greus de drets humans, posant fi immediatament a totes les devolucions o deportacions a l'Afganistan i garantint l'accés a procediments d'asil justos. Alhora, els Estats han de prendre mesures urgents per garantir la sortida segura de les persones afganeses que corren perill de patir atacs dels talibans, unes mesures que inclouen minimitzar els requisits de documentació de viatge i oferir visats per raons humanitàries als qui més perill corren.
"Ara mateix, intentar sortir de l'Afganistan és una carrera d'obstacles. Des que els talibans van arribar al poder, ha estat gairebé impossible obtenir documents de viatge, per la qual cosa moltes persones afganeses s'han vist obligades a emprendre travessies irregulars que han donat lloc a un tracte punitiu per part d'altres governs. En lloc de trobar seguretat i protecció, les persones afganeses que han fugit dels talibans han acabat atrapades en campaments improvisats en zones frontereres, o han estat detingudes mentre esperen a ser deportades a una destinació incerta", ha manifestat Francesca Pizzutelli, directora de l'equip sobre Drets de Persones Refugiades i Migrants d'Amnistia Internacional.
"Instem tots els països a obrir les seves fronteres a les persones afganeses que busquen refugi, i a establir programes de reassentament específics per proporcionar seguretat als qui més perill corren. Els governs han d'oferir protecció internacional a les persones nouvingudes i a les persones afganeses que ja estan al seu territori, tenint en compte el principi internacional de no devolució (non-refoulement)."
Fronteres tancades
L'informe d'Amnistia destaca com el Pakistan, l'Uzbekistan, l'Iran, el Tadjikistan i el Turkmenistan han tancat fronteres a les persones afganeses que viatgen sense documents, malgrat el risc que retornar a aquestes persones les posi en perill de sofrir greus violacions de drets humans a mans dels talibans. Les xifres proporcionades per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) mostren que les autoritats iranianes van deportar 58.279 persones afganeses indocumentades entre el 27 d'agost i el 9 de setembre de 2021, mentre que l'Uzbekistan va declarar el 20 d'agost que havia retornat 150 persones a l'Afganistan, basant-se en un acord amb els talibans.
L'imperatiu internacional de mantenir les fronteres obertes per als qui busquen refugi, i l'obligació de complir el principi de no devolució, no s'apliquen únicament als països que comparteixen frontera terrestre amb l'Afganistan. També s'apliquen als països als quals les persones afganeses poden arribar per mar o aire, o després de travessar altres països. En altres paraules, deixa de costat qualsevol distinció entre arribades regulars i irregulars.
Malgrat això, hi ha països com Bulgària, Croàcia i Grècia que han seguit duent a terme devolucions sumàries de persones afganeses, mentre que Polònia ha introduït noves restriccions que faran que a la gent li resulti impossible creuar irregularment la frontera per sol·licitar asil en aquest país.
Un grup de 32 persones afganeses roman encallat a la frontera entre Polònia i Bielorússia des del 19 d'agost, després que aquestes persones fossin traslladades de Polònia a Bielorússia en el que se sospita que és una devolució sumària, sense que es dugués a terme una avaluació individual de les seves necessitats de protecció. Els guàrdies de fronteres polonesos i bielorussos han mantingut el grup atrapat en una petita franja de la frontera, sense refugi adequat, aigua potable, aliments o accés a atenció mèdica.
Mentrestant, al juliol de 2021, mentre s'incrementaven les arribades des de l'Afganistan, les autoritats turques van anunciar l'ampliació d'un mur a la seva frontera amb l'Iran, i Turquia segueix detenint les persones afganeses indocumentades per preparar-ne la deportació.
Amnistia també ha destacat l'impacte dels exàmens de seguretat per a les persones afganeses que busquen refugi. Per exemple, Alemanya exigeix que les persones afganeses es presentin davant les autoritats alemanyes per realitzar un examen de seguretat abans que es pugui considerar la seva evacuació... però actualment no hi ha cap representació diplomàtica a l'Afganistan. Als Estats Units, l'administració Biden ha manifestat la seva intenció de reassentar 95.000 persones afganeses evacuades per a finals de setembre de 2022. No obstant això, persisteixen dubtes sobre el tracte que reben a les bases militars nord-americanes les persones evacuades afganeses que no han superat els estrictes exàmens de seguretat dels Estats Units.
Mentre la situació dels drets humans segueix empitjorant a l'Afganistan, tots els països han de prendre mesures immediates per permetre la sortida d'aquell país, especialment a les dones activistes, els defensors i defensores dels drets humans, els i les periodistes, i les persones pertanyents a minories ètniques o religioses. Els Estats han d'oferir protecció internacional tant a les persones nouvingudes com a les persones afganeses que ja es troben en el seu territori, i han d'ajudar els països de la regió a garantir els drets de les persones afganeses que hi viatgen.
"Les vides de milers de dones i homes que havien treballat per promoure i defensar els drets humans, la igualtat de gènere, l'Estat de dret i les llibertats democràtiques al seu país arapengen d'un fil", ha declarat Francesca Pizzutelli. "El món no ha d'abandonar l'Afganistan en aquest moment crític. Necessitem un esforç internacional concertat per portar les persones afganeses fins a un lloc segur".