Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Afganistan: La reunió del Consell de Seguretat de l'ONU ha de centrar-se en revertir el maltractament dels talibans a les dones i les nenes

JOHN MINCHILLO/POOL/AFP via Getty Images.

“La reunió a porta tancada del Consell de Seguretat de l'ONU sobre l'Afganistan que se celebrarà demà ha de centrar-se en com revertir l'opressiva prohibició imposada pels talibans a l'accés de les dones i les nenes al treball, l'educació, l'esport i els espais públics”, ha declarat avui Amnistia Internacional.

El 24 de desembre de 2022, els talibans, com a autoritats de facto de l'Afganistan, van ordenar a totes les ONG locals i estrangeres que no contractessin a dones. El 20 de desembre havien ordenat a totes les universitats que no acceptessin a alumnes fins a un altre avís. El novembre de 2022, es va negar a les dones el dret a entrar als parcs i gimnasos del país. Des de la presa del poder pels talibans a mitjan 2022, s'ha impedit que les dones participessin en esports, al mateix temps que es van tancar els centres d'ensenyament secundari de tot el país a les nenes.

“És imprescindible que el Consell de Seguretat de l'ONU posi punt final a la considerable deterioració dels drets de les dones i les nenes al país. El món mira mentre els talibans danyen sistemàticament els drets de les dones mitjançant nombroses restriccions discriminatòries implementades successivament durant els últims mesos”, va dir Yamini Mishra, directora regional d'Amnistia Internacional per a Àsia Meridional.

“El Consell de Seguretat no sols ha de demanar als talibans que aixequin urgentment les restriccions imposades a les dones i les nenes, sinó també que posin fi a la repressió de qualsevol persona que s'atreveixi a protestar contra aquestes limitacions a l'Afganistan.”

Una crisi humanitària que s'agreuja

Quan els índexs de pobresa es disparen, la decisió dels talibans de prohibir a les dones treballar a cap ONG acosta encara més al país a una crisi humanitària. Aquesta restricció ja ha contribuït a l'augment del nivell d'inseguretat alimentària aguda i de malnutrició, mentre l'accés de les dones a drets bàsics, com els relatius a la salut i l'educació, continua minvat.

Mahmud*, que treballa per a una ONG internacional dedicada a l'educació i la protecció de la infància a l'Afganistan, va dir a Amnistia Internacional: “És gairebé impossible accedir a les dones de la comunitat (amb la nova decisió dels talibans). Les dones identificaven a les beneficiàries i les filtraven. Les dones ajudaven a prestar assistència a les dones.” Les dones eren baules essencials per a arribar a les dones de la comunitat no sols a causa de les normes de segregació per sexes dictades pels talibans, sinó també per les sensibilitats culturals preexistents, perquè aquestes labors les duien a terme dones treballadores per a dones beneficiàries.

S'està esborrant cada vegada més a les dones i les nenes afganeses de la vida pública i elles seran els qui ho pagaran més car en els pròxims mesos, a mesura que s'agreugi el desastre humanitari, perquè els treballadors homes ja no podran oferir serveis crítics a les dones.

El sector de l'ajuda que encapçalen les ONG, que és la font principal d'assistència humanitària al país, es trontolla a la vora del col·lapse, perquè almenys tres ONG internacionals importants —CARE, el Consell Noruec per als Refugiats i Save the Children— han suspès les seves operacions al país perquè no podien executar els seus programes sense personal femení. El 28 de desembre, l'ONU va suspendre també alguns programes al país i va dir que potser n’haurà d'interrompre molts més a causa de la prohibició dels talibans del treball de les dones en el sector.

En l'actualitat, l'assistència humanitària al país, inclòs el fons de més de 1.000 milions de dòlars estatunidencs creat pel Banc Mundial del Fons Fiduciari per a la Reconstrucció de l'Afganistan com a ajuda pressupostària d'emergència, es canalitza a través d'agències de l'ONU i associats en l'execució.

“És com si els talibans estiguessin portant deliberadament el país a la fam. Les seves polítiques discriminatòries estan provocant nivells colpidors d'inseguretat alimentària i fent gairebé impossible el lliurament d'assistència internacional. Les dones ja estaven en l'esglaó més baix de l'escala respecte a l'accés a serveis d'ajuda crítics, però sembla que se les vol esborrar totalment”, va afirmar Yamini Mishra.

Accés a l'educació greument soscavat

Pel que fa a les dones i nenes afganesesse'ls nega l'accés a l'ensenyament secundari i terciari. A més, la prohibició que les dones treballin amb ONG impedeix també a les estudiants l'accés a l'educació a través de sistemes educatius basats en la comunitat. Aquests programes eren l'única via perquè uns 3,7 milions de nens i nenes no escolaritzats, al voltant del 60% dels quals són nenes, poguessin accedir a l'escolarització en l'era anterior als talibans. El personal docent que treballa en aquest sistema està integrat principalment per dones que serien classificades pels talibans com a treballadores d'ONG.

Ahmad*, que treballa per a una organització que proporciona educació basada en la comunitat, va dir: “Amb aquestes restriccions, les dones i les nenes no treballaran com a mestres, ni assistiran com a alumnes als cursos gratuïts als quals accedien abans en algunes de les ciutats. Aquests cursos pont ensenyaven algunes assignatures escolars, com l'anglès.”

Una altra treballadora d'una ONG, Zareen*, va dir a Amnistia Internacional que els canvis afectaran molt als programes de salut i higiene: “Sensibilitzem sobre la diarrea infantil i la prevenció. Sensibilitzem sobre com mantenir la higiene personal (per a les dones). Parlem de gestió familiar. Sensibilitzem sobre nutrició per a dones embarassades i la infància en concret.” Les restriccions afecten els programes de sensibilització pública, que duen a terme treballadores d'ONG i són vitals per a conscienciar sobre higiene personal, nutrició familiar i salut.

Negació de mitjans de subsistència

Quan els talibans van prendre el poder a l'Afganistan, les dones que treballaven per al govern, incloses les que tenien càrrecs en l'administració pública, organismes d'elaboració de polítiques i el poder judicial, van ser destituïdes en massa.

A causa de les restriccions imposades actualment pels talibans, les dones que treballen per a ONG com Zareen* han de quedar-se ara a casa. Zareen* va explicar a Amnistia Internacional: “Tinc por de perdre els meus ingressos com a única persona que ingressa diners de la família. La pèrdua del meu salari tindrà un enorme impacte en la vida dels meus fills i filles. I ara tinc problemes de salut mental i em sento malalta.”

A Massoma*, que treballava en una organització dedicada a l'educació i la salut en diverses províncies de l'Afganistan, li van dir que no podrien renovar-li el contracte poc després de l'entrada en vigor de les restriccions dels talibans: “El meu contracte va expirar després que els talibans anunciessin la seva decisió. A principis de gener em van informar que no el renovarien.” Ja ha deixat de cobrar el seu salari.

Aquestes limitacions discriminatòries a les ONG només agreugen les dificultats econòmiques ja considerables que tenen les dones a l'Afganistan. És indignant que fins i tot les treballadores de les ONG siguin privades ara del seu dret a treballar, la qual cosa repercuteix en cadena a la resta, ja que l'ajuda no arriba a les dones en les comunitats. Això és misogínia, ni més ni menys”, va afirmar Yamini Mishra.

Les noves normes repressives dels talibans també prohibeixen l'accés de les dones als programes comunitaris de mitjans de subsistència que gestionen les ONG.

Ajmal*, que treballa per a una organització dedicada en part a programes de generació d'ingressos per a dones, va dir a Amnistia: “Almenys el 50% de les persones propietàries de petites empreses que es beneficien d'aquests projectes de generació d'ingressos són dones. Les persones beneficiàries també són identificades i supervisades per treballadores de les ONG.”

Càstig col·lectiu

Des que van prendre el control del país l'agost de 2021, els talibans violen els drets de les dones i les nenes a l'educació, al treball i a la lliure circulació; delmen el sistema de protecció i suport per als qui fugen de la violència de gènere en l'àmbit familiar; detenen a dones i nenes per infraccions menors de normes discriminatòries; i contribueixen a l'augment del nombre de matrimonis precoços i forçats a l'Afganistan.

L'informe d'Amnistia Internacional Death in slow motion: Women and Girls Under Taliban Rule revela també que les dones que protesten pacíficament contra aquestes normes opressives són amenaçades, detingudes, recloses, torturades i sotmeses a desaparició forçada.

Amnistia Internacional demana a les autoritats talibanes de facto que permetin immediatament a les dones i nenes tornar a l'ensenyament secundari i terciari, i que permetin a les dones treballar i accedir a espais públics de manera independent. Així mateix, la comunitat internacional ha de demanar als talibans que reverteixin aquestes polítiques restrictives, permetin que les dones reprenguin el seu treball com a empleades d'ONG i garanteixin tots els drets civils de les dones en tot el país.

“Les cruels restriccions dels talibans als drets de les dones i les nenes constitueixen un càstig col·lectiu per a tota la població i, en particular, per a les dones. El Consell de Seguretat de l'ONU ha d'adoptar una resolució que inclogui una sèrie de passos concrets per a posar fi a l’aniquilació sistèmica dels drets de les dones i les nenes a l'Afganistan. Això serà un pas per a frenar el desastre humanitari al qual sembla abocat el país”, va concloure Yamini Mishra.

 

 

*Tots els noms de les persones participants s'han anonimitzat per a protegir la seva identitat.