Actuem pels drets humans a tot el món

Afganistan: La persecució per gènere a dones i nenes per part dels talibans és un crim de lesa humanitat

Dones afganeses preparant cartells per a manifestar-se pels drets de les dones a Kabul, (gener 2022) © ROUBA EL HUSSEINI/AFP via Getty Images)

Les greus restriccions que imposen els talibans i la repressió il·legítima dels drets de les dones i les nenes han d'investigar-se com a possibles crims de dret internacional, inclòs el crim de lesa humanitat de persecució fundada en motius de gènere, han manifestat avui Amnistia Internacional i la Comissió Internacional de Juristes en un nou informe.

L'informe The Taliban's war on women. The crime against humanity of gender persecution in Afghanistan presenta una anàlisi jurídica detallada dels motius pels quals les restriccions imposades pels talibans sobre els drets de les dones i les nenes afganeses, juntament amb l'ús de l'empresonament, la desaparició forçada, la tortura i altres maltractaments, podrien constituir el crim de lesa humanitat de persecució fundada en motius de gènere, en virtut de l'article 7.1.h de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (CPI).

Amnistia Internacional i la Comissió Internacional de Juristes consideren que la fiscalia de la Cort Penal Internacional ha d'incloure el crim de lesa humanitat de persecució fundada en motius de gènere en la seva investigació en curs sobre la situació a l'Afganistan. Les organitzacions demanen també a altres Estats que exerceixin la jurisdicció universal o altres mitjans legals per a portar davant la justícia als talibans de qui se sospita que han comès crims de dret internacional.

“La campanya de persecució per motius de gènere per part dels talibans és de tal magnitud, gravetat i caràcter sistemàtic que, acumulativament, els actes i polítiques formen un sistema de repressió que aspira a subjugar i marginar les dones i les nenes en tot el país. El nostre informe indica que aquests fets compleixen els cinc criteris necessaris per a ser considerats un crim de lesa humanitat de persecució fundada en motius de gènere”, ha declarat Santiago A. Cantón, secretari general de la Comissió Internacional de Juristes.

“Des que van assumir el poder, els talibans han imposat restriccions als drets de les dones i les nenes de l'Afganistan. No hi ha cap dubte que es tracta d'una guerra contra les dones: les priven de vida pública; els impedeixen l'accés a l'educació; els prohibeixen treballar; les inhabiliten per a circular lliurement; les empresonen, torturen i sotmeten a desaparició forçada, fins i tot per mostrar-se contràries a aquestes polítiques i resistir-se a la repressió. Es tracta de crims internacionals. Són organitzats, generalitzats i sistemàtics”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

L'informe abraça el període comprès entre agost de 2021 i gener de 2023. La seva anàlisi es basa en un creixent conjunt de proves recollides per fonts fidedignes, entre les quals l'informe d'Amnistia Internacional de 2022 Death in Slow Motion, les organitzacions de la societat civil i les autoritats de l'ONU. També ofereix una anàlisi jurídica dels motius pels quals les dones i les nenes que fugen de la persecució a l'Afganistan presumiblement han de ser considerades persones refugiades que necessiten protecció internacional. L'informe complementa el treball dels experts de l'ONU i dels grups que defensen els drets de les dones per a establir les bases de la resposta contundent requerida per a garantir la justícia, la rendició de comptes i la reparació pels crims de lesa humanitat de persecució fundada en motius de gènere.

“Ciutadanes de segona”

Des que els talibans van prendre el poder l'agost de 2021, les dones han estat excloses dels càrrecs polítics i de la majoria de les ocupacions del sector públic. Mitjançant un seguit de mesures i anuncis, també s'ha apartat les dones i les nenes de l'ensenyament posterior a la primària, la qual cosa els impedeix continuar els seus estudis a la universitat i restringeix encara més les seves oportunitats professionals.

En dissoldre els talibans el marc institucional de suport a les persones supervivents de la violència de gènere, s'han soscavat encara més els drets de les dones i les nenes afganeses per motius de gènere. Els decrets del 24 de desembre de 2022 i del 4 d'abril de 2023 —amb els quals es pretén prohibir a les dones treballar en organitzacions no governamentals i en l'ONU, respectivament— constitueixen una prova més de la discriminació de gènere. El requisit que les dones viatgin amb un mahram —acompanyant masculí– en trajectes llargs, el decret segons el qual les dones han de romandre a casa tret que sigui necessari abandonar-la i l'estricte codi de vestimenta dels talibans violen la llibertat de circulació de les dones i el seu dret a triar quina roba portar en públic.

Les restriccions discriminatòries que han imposat els talibans a les dones i les nenes violen les garanties dels drets humans contingudes en nombrosos tractats internacionals dels quals l'Afganistan n'és Estat Part, com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona i la Convenció sobre els Drets del Nen.

Els talibans han detingut arbitràriament i empresonat dones i nenes afganeses pels denominats “delictes morals”, resultants d'infringir les restriccions discriminatòries relatives al mahram imposades per les autoritats de facto i de la seva participació en manifestacions pacífiques. Les dones que han protestat contra les polítiques abusives i restrictives dels talibans s'han enfrontat a força excessiva, detencions il·legítimes, així com a tortura i altres maltractaments a fi de garantir el seu compliment, la qual cosa ha donat lloc a violacions dels drets a la llibertat d'expressió, associació, reunió pacífica i participació pública.

Les restriccions contra les dones i les nenes estan clarament dissenyades per a atacar-les a elles en concret. S'han violat els seus drets i les hi ha exclòs de la participació en la societat. Les dones i les nenes afganeses es veuen obligades a viure com a ciutadanes de segona, silenciades i invisibilitzades. El pes de les proves suggereix que aquestes mesures reflecteixen una política de persecució per motius de gènere, que pretén anul·lar la capacitat d'acció de les dones i les nenes en gairebé tots els aspectes de la vida”, ha declarat Agnès Callamard.

Els nombrosos incidents de detenció arbitrària i reclusió, tortura i altres maltractaments infligits a les dones i les nenes que han participat en protestes pacífiques o han estat acusades dels denominats “delictes morals” han d'investigar-se també com a possibles crims de lesa humanitat d'empresonament, desaparició forçada i tortura, en virtut de l'article 7 de l'Estatut de Roma.

Un atac generalitzat i sistemàtic contra les dones i les nenes com a política

La campanya de persecució dels talibans s'adreça contra les dones i les nenes de tot el país per motius de gènere i afecta potencialment a totes i cadascuna de les dones i les nenes de l'Afganistan.

Les restriccions imposades contra les dones i les nenes a l'Afganistan es deriven de directives, decisions i resolucions adoptades per les autoritats de facto talibans en llocs de lideratge. Aquestes polítiques s'apliquen a través d'una sèrie d'actes opressius, com ara la desaparició forçada i l'ús sistemàtic de l'empresonament, la tortura i altres maltractaments. Els talibans duen a terme aquests actes mitjançant l'aparell de seguretat del govern anterior, incloses estructures que estaven dedicades a la funció policial i instal·lacions públiques com els centres de detenció.

Els talibans han convertit sistemàticament en el seu objectiu a les dones i les nenes que participen en protestes pacífiques, a qui detenen arbitràriament, reclouen i sotmeten a desaparició forçada. Durant la seva detenció, les dones han estat sotmeses a tortura i altres maltractaments i se les ha obligat a signar confessions forçades o acords en els quals es comprometen a no protestar de nou.

En el seu conjunt, les restriccions cada vegada més asfixiants i la constant repressió violenta de la protesta pacífica reflecteixen l'existència d'un sol sistema organitzat d'opressió, d'acord amb el que es disposa en l'article 7 de l'Estatut de Roma.

A més, l'ús de béns públics per a cometre aquests crims i la implicació de la policia i les forces de seguretat talibanes, així com d'altres talibans, suggereixen que és molt possible que actuïn amb coneixement del context més ampli dels abusos contra les dones i les nenes.

“El nostre informe ofereix una perspectiva holística i profunda que posa de manifest la magnitud i la gravetat de les violacions comeses pels talibans. En ell s'exigeix un canvi dràstic i urgent de l'enfocament de la comunitat internacional davant la persistent i flagrant conducta criminal dels talibans, que impedeixen a les dones i les nenes de l'Afganistan exercir la majoria dels drets humans”, ha declarat Santiago A. Cantón.

El camí a seguir

En l'informe, Amnistia Internacional i la Comissió Internacional de Juristes ofereixen recomanacions específiques sobre la forma en què la comunitat internacional ha d'ajudar a desmantellar el sistema de persecució per motius de gènere dels talibans i la impunitat que el sustenta.

El pròxim diàleg interactiu reforçat sobre la situació de les dones i les nenes a l'Afganistan, que tindrà lloc en el 53è període de sessions del Consell de Drets Humans de l'ONU, és una oportunitat important perquè els Estats, la societat civil i els experts independents debatin sobre la persecució fundada en motius de gènere i altres possibles crims de dret internacional comeses pels talibans.

En el 54è període de sessions, a l'octubre de 2023, el Consell de Drets Humans de l'ONU ha de renovar i reforçar el mandat del relator especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans a l'Afganistan i prendre mesures urgents per a establir un mecanisme internacional de rendició de comptes independent que investigui els crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans, a més de recaptar i preservar proves d'aquestes violacions amb vista a recolzar futurs processos de rendició de comptes, inclòs el processament en judicis justos.

Les dones i les nenes afganeses són víctimes d'un crim de lesa humanitat de persecució fundada en motius de gènere. La gravetat del crim exigeix una resposta internacional molt més enèrgica que l'observada fins avui. Hi ha un únic desenllaç admissible: ha de desmantellar-se aquest sistema d'opressió i persecució fundada en motius de gènere”, ha declarat Agnès Callamard.

“Obligar els talibans a retre comptes penalment i fer front a la impunitat rampant dels greus crims documentats en aquest informe és un pas necessari per a garantir justícia als qui sobreviuen als seus atroços pràctiques. Senzillament, no podem fallar a les dones i les nenes de l'Afganistan”, ha afirmat Santiago A. Cantó.