Els talibans han comès el crim de guerra de càstig col·lectiu contra la població civil de la província afganesa de Panjshir. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe fet públic avui.
L'informe ‘Your Sons Are In The Mountains’: The Collective Punishment of Civilians in Panjshir by the Taliban documenta greus violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans, com ara execucions extrajudicials, tortura, i detenció i reclusió en massa.
Després que els talibans es fessin amb el control de l'Afganistan a l'agost de 2021, els membres de les forces de seguretat de l'antic govern afganès van fugir a Panjshir amb equip i armes, i es van unir al capdavant de Resistència Nacional. En resposta, els talibans han pres represàlies contra els combatents capturats, i han atacat la població civil de Panjshir per a obligar-la a sotmetre's i complir les seves ordres.
“A Panjshir, la cruel tàctica talibana d'atacar població civil per sospitar-se la seva afiliació al capdavant de Resistència Nacional està causant un sofriment i una por generalitzats”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“La llista de crims de guerra i altres violacions del dret internacional humanitari comeses pels talibans a Panjshir és molt llarga: execucions extrajudicials, tortura, presa d'ostatges, detenció il·legítima i incendi de cases civils. Cada acte individual és abominable, i aquesta conducta en conjunt constitueix càstig col·lectiu: un crim de guerra en si mateix.”
“Milers de persones es veuen arrossegades per la continuada opressió dels talibans, amb la clara intenció d'intimidar i castigar. Els atacs deliberats dels talibans contra civils han d'aturar-se immediatament”.
Durant l'actual repressió, els talibans han dut a terme detencions arbitràries de poblats sencers, en les quals han detingut sense càrrecs tots els homes adults i nois de major edat i els han sotmès a pallisses i altres abusos. També han imposat l'únic toc de queda nocturn de tot l'Afganistan, han confiscat cases civils i han restringit l'accés dels pastors a les seves terres de pastura tradicionals.
Encara que moltes de les accions empreses per les forces talibans constitueixen per si soles crims de guerra, la totalitat d'aquestes accions —sumada a les detencions arbitràries i les restriccions imposades a la població civil— constitueixen també el crim de guerra de càstig col·lectiu.
Amnistia Internacional demana a les autoritats talibans que investiguin els casos documentats i que celebrin judicis justos davant tribunals ordinaris quan estigui justificat. No obstant això, ja que els talibans no han pogut ni han volgut dur a terme investigacions autèntiques ni fer que els membres de les seves forces retin comptes en judicis justos, Amnistia Internacional reitera la seva crida al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides perquè creï un mecanisme imparcial i independent de rendició de comptes que se centri a preservar les proves per als futurs processos relacionats amb la justícia, tant els processaments com la presentació pública d'informes i el seguiment.
Execucions extrajudicials massives
L'informe documenta diversos casos d'execucions extrajudicials massives de combatents del Front de Resistència Nacional comeses pels talibans. En un cas, al setembre de 2022, almenys sis persones —i possiblement nou— van ser executades en el vessant d'una muntanya prop de Darea Hazara, que forma part del poblat de Pochava, en el districte de Darah.
L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va analitzar i va verificar cinc vídeos en els quals es mostren parts del procés d'execució. El primer vídeo mostra membres dels talibans escortant sis homes amb les mans lligades a l'esquena pujant un vessant de muntanya costerut. Les persones entrevistades van identificar els sis com a combatents del Front de Resistència Nacional capturats: Mohammad-o Din, Ishaq, Daniyar, Modir Ahmad, Amir Hatam i Mohammad Yar.
En els vídeos següents, els detinguts apareixen amb els ulls embenats, i darrere d'ells, vessant amunt, hi ha talibans posicionats. Els vídeos mostren diversos talibans disparant les seves armes durant 19 segons: maten cinc homes i fan que diversos dels seus cossos caiguin vessant avall. Els que disparen són almenys cinc homes, que utilitzen una combinació de rifles de forrellat i kalàixnikovs totalment automàtics, per la qual cosa resulta difícil determinar el nombre exacte de trets realitzats.
Basant-se en la direcció del sol i les ombres en els vídeos, els homicidis probablement van tenir lloc poc després de la sortida del sol, que es produeix a dos quarts de sis de la matinada. Encara que en el vídeo es veu clarament com disparen i maten cinc homes, un testimoni va explicar a Amnistia Internacional que en aquella execució massiva van morir nou persones. Els testimonis van dir posteriorment que els noms de les altres tres víctimes eren Feroz, Torabaz i Shah Faisal.
Detenció il·legítima, tortura i altres maltractaments
En almenys tres casos, els talibans van torturar fins a la mort civils a qui havien detingut en els districtes de Bazarak i Rokha, a la província de Panjshir. Els homes eren agricultors i ramaders que actuaven segons les normes tradicionals que permetien enviar els animals a les muntanyes a l'estiu. Creien que tenien permís de les autoritats talibans locals per a accedir a les zones disposades per a això.
Duess de les víctimes, Noor Mohammad i Ghulam Ishan, eren residents del districte de Darah, i van ser torturats en el districte de Rokha mentre buscaven el seu bestiar a l'octubre de 2022. El tercer home, Abdull Muneer Amini, va ser detingut en el districte on vivia, Bazarak, al juny de 2022. Els vídeos i les fotos preses després de recuperar-se els seus cadàvers van ser publicades a les xarxes socials i enviades en privat a Amnistia Internacional. Els tres cadàvers mostraven amplis senyals de tortura, entre elles grans contusions probablement causades per forts cops, segons l'anàlisi d'un patòleg forense consultat per Amnistia Internacional.
Els talibans també han detingut i reclòs en reiterades ocasions homes i nois de més edat civils per sospitar que estaven afiliats al capdavant de Resistència Nacional. S'ha detingut fins a 200 persones d'una sola vegada. Aquestes detencions van tenir lloc sobretot en els districtes de Darah, Abshar i Khenj entre maig i agost de 2022, unes durant detencions massives en tot un poblat en alguns llocs, i altres en llars específiques on vivien famílies dels membres de les quals els talibans sospitaven que s'havien unit al capdavant de Resistència Nacional.
La detenció de membres d'una família per a induir als combatents a rendir-se constitueix presa d'ostatges, i és un crim de guerra. Els detinguts van romandre sota custòdia dels talibans durant diferents períodes de temps, que anaven des d'hores fins a mesos.
En un cas, en el districte de Darah, un home va dir que els talibans havien detingut al seu pare en el seu poblat al juny de 2022, en un intent de trobar a l'home en qüestió i als seus germans, de qui els talibans sospitaven que s'havien unit al capdavant de Resistència Nacional.
L'home va explicar a Amnistia Internacional: “[Els talibans] es van emportar al meu pare a la una de la tarda [...] Se¡l van emportar a la mesquita, i allà li van treure la bena dels ulls [...] El van fer seure en un matalàs [...] Allà van començar a preguntar-li: ‘On estan els teus fills? Es diu que els teus fills són a les muntanyes’.”
La detenció de familiars de sospitosos de ser combatents del Front de Resistència Nacional, la detenció i reclusió massiva de civils i la tortura i els homicidis il·legítims dels pastors són exemples de la campanya talibana de càstig col·lectiu contra civils en Panjshir. Altres tàctiques d'intimidació talibanes documentades en l'informe inclouen la destrucció i la confiscació a llarg termini de béns civils, i les restriccions a la circulació de civils.
Necessitat de rendició de comptes
La població de l'Afganistan ha suportat crims de dret internacional i altres greus abusos i violacions de drets humans sense que amb prou feines es retin comptes, tant abans com després d'agost de 2021. L'absència d'una infraestructura interna creïble de rendició de comptes suposa que les proves d'aquests crims corren greu perill de desaparèixer o ser destruïdes.
Amnistia Internacional demana de nou al Consell de Drets Humans de l'ONU que estableixi un mecanisme internacional independent de rendició de comptes per a l'Afganistan, amb el mandat de vigilar la situació i informar-ne públicament, i de recopilar i conservar proves per a una justícia internacional futura. Amnistia Internacional demana també que es doti de plens recursos al mandat del relator especial sobre la situació dels drets humans a l'Afganistan, i que els Estats membres de l'ONU i la Cort Penal Internacional utilitzin aquestes proves per a dur a terme recerques completes sobre totes les parts del conflicte.
“Els qui han sofert atrocitats a Panjshir, i de fet totes les víctimes de crims dels talibans comesos a l'Afganistan, mereixen que es posi fi a la impunitat i s'obri una via clara a la justícia, la veritat i la reparació”, ha manifestat Agnès Callamard.
“És fonamental que es creï un mecanisme internacional i independent de rendició de comptes, centrat en la recopilació i conservació de proves per a fer que tots els sospitosos de ser penalment responsables responguin dels seus actes.”
Metodologia
Per a l'informe, Amnistia Internacional va entrevistar 29 persones de Panjshir. En tots els casos, les persones entrevistades van demanar que no s'utilitzessin els seus noms, perquè temien represàlies dels talibans.
Amnistia Internacional va dur a terme investigacions basades en fonts d'accés públic del material disponible en les xarxes socials, i va analitzar 61 fotos i vídeos, dels quals alguns s'havien publicat en línia i altres havien estat proporcionats en privat per testimonis utilitzant vies de transferència segures. Molts dels vídeos van ser filmats probablement per membres dels talibans.
El 25 de maig de 2023, Amnistia Internacional va demanar una resposta oficial als talibans sobre els casos documentats en l'informe. En el moment de la publicació, els talibans no havien respost.