“La comunitat internacional ha d'aixecar amb urgència les restriccions financeres imposades a l'Afganistan que estan bloquejant l'enviament d'atenció mèdica, aliments i altres serveis essencials, i accelerar el lliurament de més assistència humanitària per evitar una crisi creixent que amenaça la vida de desenes de milions de persones”, ha declarat Amnistia Internacional.

La combinació de suspensió de l'ajuda estrangera, bloqueig d'actius del govern afganès i sancions internacionals als talibans ha enfonsat a un país que ja té un elevat grau de pobresa en una veritable crisi econòmica. Segons l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU (OCAH), 22,8 milions de persones (d'una població d'aproximadament 39-40 milions) pateix inseguretat alimentària aguda i fam, mentre que el Programa Mundial d'Aliments (PMA) calcula que almenys un milió de nens i nenes ja pateix desnutrició aguda. L'ONU afirma que, per evitar el desastre, calen més de 200 milions de dòlars nord-americans d'ajuda humanitària al mes.

“Els nivells actuals d'assistència humanitària són insuficients per abordar una crisi en la qual milions de persones afganeses s'enfonsen en la pobresa i corren el risc de patir fam. En els últims mesos, hem vist als països prometre i comprometre's a enviar ajuda a l'Afganistan, però aquest suport encara no ha arribat a qui més ho necessita”, va afirmar Yamini Mishra, directora regional d'Amnistia Internacional per a Àsia Meridional.

“En pocs mesos, la situació ja s’ha fet crítica. En el sector públic i en el privat, la gent no ha rebut el seu salari, no té accés a diners i no pot permetre's comprar ni tan sols productes essencials. La inseguretat alimentària és un problema en tot el país. Afganistan està enfront del precipici: sense un programa urgent de suport internacional selectiu i si no es permet l'ús de les reserves del govern afganès per ajudar a la població del país, es donen les condicions propícies perquè es produeixi una catàstrofe humana en els propers mesos.”

Els talibans segueixen en llistes de grups sancionats internacionalment i, després de la captura de Kabul pel grup el 15 d'agost, els donants estrangers d'Afganistan han retingut i retirat fons del país. Segons el Banc Mundial, abans de la presa del poder pels talibans, les ajudes representaven el 43% del producte interior brut d'Afganistan i al voltant del 75% de la seva despesa pública.

La situació ha deixat el sistema bancari del país a la vora del col·lapse. Hi ha llargues cues enfront dels bancs i els caixers automàtics, que no dispensen diners en metàl·lic. El preu dels productes ha pujat vertiginosament mentre el valor de la moneda del país ha caigut en picat.

A l'agost, l'administració Biden va congelar 9.500 milions de dòlars nord-americans del Banc d'Afganistan, el banc central del país. La UE va seguir el seu exemple el 17 d'agost retirant 1.400 milions de dòlars en desenvolupament i ajuda d'emergència (que havia compromès per al període comprès entre 2021 i 2025) als sectors de l'assistència mèdica, l'agricultura i l'aplicació de la llei. La retirada dels fons de la UE va precipitar el tancament immediat d'almenys 2.000 centres de salut que atenien a uns 30 milions de persones al país.

El FMI ha congelat l'accés dels talibans a 460 milions de dòlars de fons. Altres institucions internacionals, com el Banc Mundial i el Banc Asiàtic de Desenvolupament han suspès també els pagaments als seus projectes a Afganistan.

Els treballadors i treballadores del sector públic porten mesos sense cobrar, i, segons els mitjans de comunicació locals, segueixen pendents de pagament els salaris d'al voltant d'1,2 milions de persones que treballen en el sector privat, doncs ni el govern ni les entitats ocupadores tenen accés a fons per fer pagaments. Segons el Programa de Desenvolupament de l'ONU, la taxa de pobresa del país, actualment del 72%, arribarà al 97% a mitjans de 2022.

La inseguretat alimentària ja amenaçava el país fins i tot abans de la presa del poder pels talibans, doncs Afganistan va patir quatre anys de sequera extrema, recessió econòmica i desplaçament intern massiu. Hi ha més de 4 milions de persones internament desplaçades a Afganistan -de les quals més de 570.000 han estat desplaçades des de gener- que viuen en condicions desesperades.

Encara que la comunitat internacional ha fet tot un seguit de promeses d'ajuda humanitària, els equips i les quantitats d'efectiu promesos no seran suficients per fer front a l'escala de la crisi que afronta el país. A més, amb l'accés gairebé impossible a moltes zones del país durant l'hivern, també és essencial que tota l'ajuda es planifiqui acuradament i es lliuri a temps.

“L'ajuda humanitària i l'ús de fons públics per a serveis essencials no ha de polititzar-se. Els països donants han d'elaborar amb urgència un pla d'acció integral per a la distribució d'ajuda financera i humanitària en consulta amb les ONG i altres agències humanitàries en el terreny. Això ha d'incloure vigilància internacional i una millor informació pública periòdica que garanteixi que l'ajuda arriba a els qui més la necessiten. Al mateix temps, els talibans han de cooperar donant accés sense restriccions a les agències de l'ONU i els grups humanitaris perquè facin la seva tasca”, va concloure Yamini Mishra.

“La màxima prioritat de la comunitat internacional ha de ser prevenir les morts i el sofriment de la població de l'Afganistan i protegir els seus drets humans. Tots els governs i organitzacions internacionals han de revisar les polítiques existents, inclosa la congelació d'ajuda, actius i transaccions financeres, a favor d'una solució que permeti l'ús de fons del banc central per cobrir necessitats essencials, com el pagament a treballadors i treballadores, amb la finalitat de prevenir una catàstrofe humanitària i de drets humans. Això podria comportar l'aixecament de sancions a les autoritats talibanes condicionat a l'ús dels fons.”

Informació complementària

En la conferència de l'ONU celebrada en Ginebra al setembre, la comunitat internacional va prometre 1.200 milions de dòlars nord-americans en ajuda humanitària i per al desenvolupament. En el Cim del G20 d'octubre, la UE va prometre 1.150 milions de dòlars per evitar la crisi humanitària a Afganistan.