Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Catalunya: una cronologia

Manifestació a Barcelona en protesta per la sentència del judici del Procés. 16 d'octubre de 2019. Imatge: REUTERS/Albert Gea

Última actualització: juny 2021

COMUNICATS

17/06/2021

Amnistia Internacional es reuneix amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart després que els tribunals espanyols no facin justícia en el seu cas

3/11/2020
Els tres poders de l’Estat tenen l’oportunitat de corregir la injusta situació que pateixen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la presó des de fa tres anys

13/05/2020
Per què Sànchez i Cuixart han de ser posats en llibertat segons el dret internacional?

19/11/2019
La condemna per sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, una amenaça als drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica

18/10/2019
Catalunya: les autoritats han de desescalar la tensió i garantir el dret de reunió pacífica

18/06/2019
Acabat el judici oral, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han de ser posats en llibertat provisional

15/10/2018
Amnistia Internacional reitera la petició de llibertat immediata per als Jordis, un any després del seu ingrés a presó

28/09/2018
1-O / Catalunya: un any després, la Fiscalia segueix sense assumir un rol actiu en les investigacions d’abusos policials

10/05/2018
1-O / Catalunya: Fiscalia; entre el desinterès, l’obstrucció i la manca de col·laboració amb les investigacions judicials sobre ús de la força

6/02/2018
Catalunya: la prolongació de la presó provisional a Jordi Sànchez és “excessiva i desproporcionada”

3/11/2017
Mantenir Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en presó provisional, un pas en la direcció equivocada

18/10/2017
Els càrrecs de sedició contra Sànchez i Cuixart són excessius i demanem que se suspengui la presó provisional

2/10/2017
1-O: Amnistia Internacional denuncia ús excessiu de la força per part de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya

23/09/2017
1-O / Catalunya: autoritats estatals i catalanes han de garantir drets a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació

***L'ús excessiu de la força per part de la policia l'1 d'octubre

Amnistia Internacional va poder documentar que tant membres de la Policia Nacional (Unitat d'Intervenció Policial) com agents de la Guàrdia Civil van emprar un ús excessiu de la força contra manifestants pacífics, i van fer ús inadequat de material antiavalots com ara pilotes de goma o substàncies químiques irritants contra persones que feien resistència pacífica, tot això en el context d'una operació legítima per complir l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que tenia per objectiu impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya (1-O).

D'altra banda, l'actuació de les forces de seguretat va ser en ocasions clarament obstaculitzada. Segons dades del Ministeri d'Interior, a 9 de març de 2018, 58 agents de la Policia Nacional i 37 agents de la Guàrdia Civil haurien resultat ferits com a conseqüència d'aquests impediments, i l'organització ha pogut visionar imatges que mostren actituds violentes per part de manifestants contra agents.

Un any després, encara queda molt camí per recórrer en la investigació dels abusos policials. Els passos positius que s'han donat segueixen depenent de les víctimes i dels jutjats a càrrec de les investigacions, sense que la Fiscalia hagi assumit el rol actiu que li correspon en la investigació.

D'altra banda, el Ministeri de l'Interior, que en termes generals està col·laborant amb els jutjats d'instrucció, ha d'aportar encara informació rellevant. És obligació del Ministeri de l'Interior mantenir una col·laboració ferma amb els tribunals, sense dilacions indegudes i amb tot el detall disponible que permeti l'aclariment dels fets.

Malgrat haver declarat com a investigats 34 agents, Amnistia Internacional ha confirmat que el Ministeri de l'Interior no ha obert investigacions internes sobre aquests fets, cosa que hauria de fer per determinar la responsabilitat institucional i identificar quins són les mesures disciplinàries, administratives o d'un altre tipus que s'han de prendre per garantir que aquestes violacions de drets humans no es repeteixin. A més, el Ministeri ha de procedir a la retirada i suspensió de l'ús de les pilotes de goma que s'empren actualment a Espanya.

Amnistia Internacional ha demanat una investigació imparcial, exhaustiva, independent i efectiva sobre totes les denúncies d'ús excessiu de la força, en la qual els responsables siguin portats davant de la justícia, i que es prenguin mesures perquè aquest tipus d'actuacions no es repeteixin.

***El processament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

El 16 d'octubre, la jutgessa Lamela de l'Audiència Nacional va dictar ordre d'empresonament provisional contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents, respectivament, de les organitzacions independentistes catalanes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. La seva causa va ser assumida pel Tribunal Suprem, i després de la instrucció duta a terme pel jutge Llarena, s'enfronten a un delicte de rebel·lió o sedició, ja que se'ls atribueix participació en la celebració del referendum de l'1-O com a element clau per a la consecució de la independència, a més de responsabilitat en els fets del 20 i 21 de setembre en els quals, d'acord als missatges que segons els jutges van publicar a les xarxes socials, així com a declaracions que van fer durant els fets, van convocar a la ciutadania a concentrar-se davant d'uns edificis oficials amb la finalitat d'impedir una operació policial legal ordenada per un jutjat de Barcelona que comportava l'escorcoll de diversos edificis oficials. El jutge Llarena també va confirmar la decisió de seguir mantenint-los a la presó provisional.

En cas de demostrar-se que van convocar manifestants amb la finalitat d'impedir una operació policial lícita, això podria ser objecte de sanció penal. No obstant això, la presentació de càrrecs contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per delictes greus com la rebel·lió o sedició, i la seva presó provisional, constitueixen restriccions excessives del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica. Per aquesta raó Amnistia Internacional demana que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat i que es retirin els càrrecs de rebel·lió o sedició.

Davant la possible comissió d'un delicte d'ordre públic, Amnistia Internacional no els ha identificat com a presos de consciència*.

***El processament de Carles Puigdemont i altres alts càrrecs catalans

El 7 de setembre de 2017, el Tribunal Constitucional va acordar la suspensió del referèndum i el 17 d'octubre va resoldre que el referèndum sobre la independència de Catalunya, previst per l'1 d'octubre (1-O), era inconstitucional. El dret internacional dels drets humans no proporciona cap base per impugnar la legitimitat o el raonament jurídic de la providència del Tribunal Constitucional.

D'aquesta providència es dedueix que els actes dels alts càrrecs catalans que van participar en l'organització del referèndum de l'1-O i a la posterior declaració d'independència el 27 d'octubre van ser ultra vires i possiblement van constituir delicte en virtut de la legislació espanyola. Els actes comesos pels alts càrrecs catalans en l'exercici de les seves funcions oficials per celebrar un referèndum il·legal no estaven protegits ni pel dret a la llibertat d'expressió ni per cap altre dret humà establert en el dret internacional.

El 30 d'octubre de 2017, el fiscal general de l'Estat espanyol va presentar una querella a l'Audiència Nacional contra l'expresident del govern català, Carles Puigdemont i Casamajó, i 13 exconsellers del govern català, i una altra en el Tribunal Suprem contra diversos exmembres de la Mesa del Parlament català, inclosa la seva presidenta, Carme Forcadell. Després de passar tota la causa al Tribunal Suprem, el passat 21 de març de 2018, el jutge Llarena va dictar una ordre de processament contra ells pels delictes de rebel·lió, desobediència i malversació de cabals públics i el 9 de juliol acte de conclusió del sumari. Des del 12 de febrer de 2019 té lloc el judici oral.

El 2 de novembre, l'Audiència Nacional havia ordenat la presó provisional de 8 dels 13 exconsellers. El 5 de novembre, després que una jutgessa de l'Audiència Nacional emetés una ordre europea de detenció, Carles Puigdemont i quatre exconsellers van ser requerits per la justícia belga i es van personar davant la policia, després de la qual cosa van ser posats en llibertat amb mesures cautelars. El passat 9 de novembre, el Tribunal Suprem va ordenar la llibertat amb fiança dels cinc membres del Parlament català. El 5 de desembre, el jutge del Tribunal Suprem espanyol va anul·lar les ordres de detenció. El 23 de març, alguns dels exconsellers i la presidenta de la Mesa del Parlament, que estaven en llibertat sota fiança, van haver d'ingressar novament a la presó per mandat del jutge Llarena. El 25 de març de 2018, Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya després de reactivar-se l'ordre europea de detenció quan tornava amb cotxe d'un esdeveniment en el qual participava a Finlàndia. El Tribunal de Schleswig-Holstein va denegar la seva extradició per rebel·lió. Després d'això, el jutge espanyol va rebutjar aquesta extradició només pels càrrecs de malversació, i va retirar les ordres de detenció dictades contra Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira.

Tot i que Amnistia Internacional reconeix que els consellers i parlamentaris catalans podrien haver comès un delicte legítimament enjudiciable, l'organització recorda que els tribunals han de garantir que les facultats discrecionals d'enjudiciament no s'exerceixen de forma arbitrària o injustificada. Amnistia Internacional va fer seguiment i observació del judici.

Amnistia Internacional no ha qualificat als alts càrrecs catalans a la presó de presos o preses de consciència*, perquè l'organització utilitza aquesta expressió únicament per a les persones que no haurien de ser castigades de cap manera però estan privades de llibertat només per l'exercici dels seus drets humans (o per certs elements de la seva identitat) i, per tant, no han fet res que pugui interpretar-se legítimament com a delicte.

El seguiment del judici als Jordis i als alts càrrecs catalans

L'organització va assistir com a observadora del judici que es va celebrar el 2019 al Tribunal Suprem, a Madrid. Aquesta tasca d'observació és habitual en el treball de l'organització, i la sol desenvolupar en diferents països i situacions.

*Davant la inexistència d'una definició acceptada del terme "pres/a polític/a" en el dret internacional i a la llum dels nombrosos possibles significats que pot tenir en la seva ocupació quotidiana, Amnistia Internacional, per norma general, tracta d'evitar el seu ús. L'organització utilitza ocasionalment el terme com a terme descriptiu abreujat en casos amb un fort context polític, però prefereix evitar-ho pel risc que sigui interpretat malament en el sentit que implica un estatut jurídic determinat. Més específicament, Amnistia Internacional no empra els termes "pres/a polític/a" i "pres/a de consciència" de forma indistinta i, en concret, evita l'ús del terme "pres/a polític/a" en situacions en les quals podria convidar erròniament a inferir que la persona així qualificada és un "pres/a de consciència".