Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Activistes demanen la llibertat de Loujain al-Hathloul a l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid

  • L'organització ja ha aconseguit més de 17.000 firmes de suport

Un grup de dones d'Amnistia Internacional ha realitzat avui un acte de protesta davant de l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Madrid per demanar la llibertat de Loujain al-Hatloul, activista saudita empresonada des de maig de 2018 per reclamar la fi del sistema de tutela masculina que restringeix drets de les dones.

L'acte s'ha realitzat en el context de la celebració de la Supercopa de Futbol d'Espanya a la ciutat de Jiddah, Aràbia Saudita, que comença avui. Les dones de l'organització s'han fotografiat com si fossin un equip de futbol amb el dorsal 600, que són els dies que porta a la presó la Loujain. Loujain al-Hathoul és una de les 11 activistes que actualment estan en risc de ser condemnades a penes de fins a 20 anys de presó per defensar els drets de les dones a l'Aràbia Saudita.

Amnistia Internacional recull signatures per aconseguir que quedin en llibertat sense càrrecs en el seu centre d'activisme on line www.actuaconamnistia.org. Fins ara es porten recollides més de 17.000 signatures.

El cas de Loujain al-Hathloul i els drets de les dones

Durant dècades, a l'Aràbia Saudita les dones han estat sotmeses a lleis repressives que han imposat restriccions als seus drets de viatjar independentment, treballar o estudiar, la qual cosa limita diversos aspectes de les seves vides. Davant aquesta situació, multitud d'activistes han alçat la seva veu. Una d'elles és Loujain al-Hathloul que, encara que estudiava al Canadà, va tornar a l'Aràbia Saudita en 2013 per participar en una campanya de protesta per la prohibició de les dones per conduir. El seu pare la va recollir a l'aeroport, li va lliurar les claus del seu cotxe i la va filmar conduint a casa. Va publicar el video i a l'instant es va convertir en la imatge de la campanya #Women2Drive. Al setembre de 2017, el Rei saudita va emetre un decret que permetria les dones conduir legalment a partir de juny de 2018. Aquest decret és un exemple de la victòria de l'activisme de Loujain i altres defensores dels drets de les dones que porten lluitant pels seus drets durant dècades.

No obstant això, Loujain va apuntar més alt. En diversos blogs, va informar les dones sobre els seus drets i les va animar a defensar-los. En concret, demanava posar fi al sistema de tutela masculina, un impediment important per fer realitat els drets de les dones al país. Va ser arrestada al maig de 2018, acusada de voler desestabilitzar l'Aràbia Saudita i continua empresonada. Durant els interrogatoris, va ser víctima d'abús sexual, tortura i altres formes de maltractaments.

La seva detenció i la d'altres dones activistes que també van ser sotmeses a abusos i maltractaments (Aziza al-Yousef, Iman al-Nafjan, Ruqayyah al-Muharib, Amal al-Harbi, Hatoon al-Fassi, Abir al-Namankani Maysaa al-Ragi'a, Maya'a el-Zahrani, Nouf Abdulaziz, Shadan al-Anezi) formen part d'una onada repressió de la dissidència a l'Aràbia Saudita, on reclamar pacíficament els drets de les dones i expressar opinions lliurement comporta riscos que fins i tot poden acabar en condemnes de 20 anys.

Amnistia Internacional demana que totes elles siguin posades en llibertat de forma immediata i els seus càrrecs retirats.

Avenços tímids

A l'agost de 2019, el Ministeri de Mitjans va anunciar algunes reformes legislatives; reformes que, per exemple, permeten la igualtat de drets per a homes i dones majors de 21 anys per sol·licitar i obtenir un passaport, la igualtat de drets per a dones i homes majors de 18 anys per registrar el naixement d'un parent nounat, registrar la mort, el matrimoni o el divorci, el dret de sol·licitar i obtenir un registre familiar i que tant homes com dones actuïn com a caps de família.

No obstant això, encara no és clar quins són les regulacions d'implementació d'aquest decret i segueixen vigents moltes altres restriccions de drets.