Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

60 entitats insten la Presidència espanyola de la UE a enfortir la protecció de drets fonamentals en el Reglament d'Intel·ligència Artificial

En una carta oberta adreçada a la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, 60 organitzacions de la societat civil, estatals i internacionals, han expressat la seva preocupació per les deficiències en la proposta original del Reglament d'Intel·ligència Artificial (Llei de IA) de la Unió Europea. Aquestes organitzacions demanen a la Presidència espanyola que garanteixi una legislació robusta i respectuosa amb els drets fonamentals.

Les organitzacions impulsores de la carta són Algorace, Algorights, CECU, Lafede.cat, Civio, Observatori TAS, Institut de Drets Humans de Catalunya i Fundación Éticas. Sota el paraigua IA Ciutadana, aquestes organitzacions estan liderant la resposta social a les polítiques de regulació i implementació de la intel·ligència artificial.

De fet, al setembre de l'any passat van impulsar una altra comunicació sobre la AESIA, per a la qual es van reunir amb la secretària de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, i van demandar la implicació de la societat civil en la futura agència. En aquesta ocasió, la carta compta amb el suport del posicionament conjunt de 123 organitzacions de la societat civil que es va difondre al novembre del 2021 i que es va fer arribar als eurorepresentants.

Les organitzacions signants, entre elles Amnistia Internacional, expressen la seva preocupació sobre el Reglament de IA i del seu impacte significatiu tant dins com fora de les fronteres de la Unió Europea. Assenyalen especialment que els sistemes de IA, en fomentar la vigilància massiva i amplificar les desigualtats socials i els desequilibris de poder, poden representar, si no existeixen garanties i controls de la societat civil, una amenaça greu per als drets fonamentals i els processos democràtics.

En la carta, es destaquen diverses preocupacions clau que haurien d'abordar-se durant les negociacions finals del Reglament de IA. Algunes d'aquestes preocupacions inclouen:

 1. Ampliar el llistat de sistemes de IA prohibits que representen un "risc inacceptable" per als drets fonamentals.
 2. Eliminar la discrecionalitat en el procés de classificació de sistemes d'alt risc.
 3. Establir obligacions significatives de rendició de comptes i transparència pública per als usos públics i els implementadors de sistemes de IA d'alt risc.
 4. Garantir drets i mecanismes de reparació per a les persones afectades pels sistemes de IA.
 5. Assegurar que els estàndards tècnics no comprometin els drets fonamentals i promoure una major participació de la societat civil en el seu desenvolupament.

Per a traslladar el detall d'aquestes demandes, les organitzacions sol·liciten al Govern reunions a alt nivell amb representants de diferents ministeris i carteres i abans de l'inici de la Presidència espanyola. En aquestes reunions se sol·licitaran garanties perquè es reforcin i protegeixin adequadament els drets fonamentals en el text final del Reglament de IA, així com la participació de la societat civil organitzada en la definició d'estàndards.

+ Enllaç al llistat d'adhesions