Imagineu-vos esperar que els éssers estimats tornin a casa un dia qualsevol i que aquest dia acaba convertint-se en la resta de les vostres vides. Imagineu-vos esperar-los sense saber on estan o fins i tot sense saber si continuen vius. Imagineu-vos haver trucat a totes les portes per intentar esbrinar on poden estar i no saber què més podeu fer. Aquesta és la vida de molts familiars de desapareguts a totes les regions del món. El diumenge 30 d'agost, Dia Internacional dels Desapareguts, és una data per recordar la seva lluita i exigir justícia.  Centenars de milers de casos de desaparició forçada segueixen sense resoldre's i cada any es denuncien nous casos. Els governs continuen utilitzant les desaparicions forçades per fer callar la dissidència, per eliminar qualsevol tipus d'oposició política, per perseguir grups ètnics, religiosos i polítics, i com arma de repressió. L’entorn secret de la desaparició forçada fomenta aquest delicte; la desaparició forçada està ideada perquè les víctimes no tinguin la protecció de la llei i per ocultar la identitat dels responsables i el destí de les víctimes, moltes de les quals són torturades o assassinades.  Durant el conflicte armat de Kosovo el 1999, més de 3.000 persones d'ètnia albanesa van sofrir desaparicions forçades a les mans de la policia sèrbia i de les forces paramilitars i militars. Més de 800 serbis, romanís i altres persones van ser segrestats per membres de grups ètnics albanesos armats. Més de 1.900 famílies a Kosovo i Sèrbia continuen esperant saber què va passar a les seves familiars. No hi ha dades exactes sobre el nombre de persones sotmeses a desaparició forçada durant els dos conflictes armats de Txetxènia i l'operació “antiterrorista” empresa posteriorment. Les ONG calculen que, només durant el segon conflicte armat, hi va haver entre 3.000 i 5.000 desaparicions forçades. Però encara avui continuen produint-se. Des del 2008, el nombre de desaparicions forçades i segrests ha augmentat, les organitzacions parlen d'un total de 58 segrests en el primer quadrimestre de 2009, enfront dels 42 que es van registrar al llarg de 2008. En nom de la guerra contra el terror, països com el Pakistan van registrar almenys 563 persones detingudes arbitràriament i sotmeses a desaparició forçada. Una pràctica que s'aplicava només a persones presumptament implicades en actes de terrorisme, més tard es va estendre als adversaris interns del govern.  I després de dècades, segueixen sense investigar-se milers de casos de desaparicions. A Mèxic, hi va haver almenys 700 casos de desaparició forçada durant la “guerra bruta” empresa per l'exèrcit i els cossos de seguretat entre les dècades de 1960 i 1980. No s'han exigit responsabilitats, no s'ha establert el parador de les víctimes, ni s'ha obtingut reparació. A Filipines, més de 1.600 persones han desaparegut des de la dècada dels 70, principalment en operacions de contrainsurgència contra grups d'esquerra o secessionistes. Una nova eina contra la desaparició forçada  La comunitat internacional té una nova eina per combatre aquesta plaga. La Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, adoptada el 2006, encara que, de moment, no ha entrat en vigor, podria suposar un punt d'inflexió. La Convenció obliga els Estats a garantir que les desaparicions forçades siguin tipificades en la seva legislació penal interna, a protegir als testimonis i a responsabilitzar legalment totes les persones implicades en una desaparició forçada. Reconeix el dret de les famílies a conèixer la veritat i a obtenir reparacions. Exigeix als Estats que impedeixin les desaparicions forçades instaurant fermes salvaguardes per a aquelles persones privades de la seva llibertat, que busquin les persones desaparegudes i, en cas que hagin mort, localitzin i restitueixin les seves restes. La Convenció també reclama als Estats que persegueixin els presumptes responsables que es trobin en el seu territori, sense importar el lloc en el qual hagin comès el delicte, o que els extradeixin a un altre Estat o els lliurin a una cort penal internacional.  Només es necessiten set ratificacions més perquè aquest tractat entre en vigor i concedeixi a aquells que busquen als seus estimats un suport molt necessari. Amnistia Internacional demana als governs que celebrin el Dia Internacional dels Desapareguts d'aquest any donant prioritat a la ratificació d'aquest tractat i anunciant quan pensen fer-ho. El seixanta-quatrè període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides, la inauguració del qual està programada per al 15 de setembre de 2009 a Nova York, i la jornada anual de signatura i dipòsit d'instruments d'adhesió i ratificació brindaran a tots els governs una oportunitat per ratificar o per fer públic el seu compromís de ratificar la Convenció.    Desapareguts a Espanya  Amnistia Internacional valora positivament que el govern espanyol hagi realitzat tots els tràmits necessaris per a la ratificació a finals de setembre de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. No obstant això, li demana coherència en iniciatives legislatives com l'actual reforma del Codi Penal. L'actual avantprojecte de llei no recull la desaparició forçada de persones com a delicte autònom no subjecte a prescripció. Per això, Amnistia Internacional recomana que s'inclogui el delicte de desaparició forçada de persones dintre del títol dels “delictes contra la comunitat internacional” i es defineixi conforme a les exigències del dret internacional.  Sense justícia per als desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme  Després de l'aprovació, el desembre de 2007, de la llei de memòria històrica, Amnistia Internacional va lamentar que aquest text deixés al marge víctimes de greus crims de dret internacional, com per exemple les víctimes de desaparicions forçades, execucions extrajudicials o tortures durant la Guerra Civil i el franquisme. Desenes de milers de persones van ser víctimes d'aquests greus crims. No obstant això, el govern no facilita informació sobre els desapareguts, es limiten les vies d'accés a la justícia als familiars i l'Estat no assumeix la seva responsabilitat en matèria d'exhumacions d'acord a la normativa internacional. • Absència d'informació sobre desapareguts. El grup de treball sobre desaparicions forçades de les Nacions Unides demana al govern espanyol des de 2005 informació sobre tres casos de desaparicions forçades durant la Guerra Civil i el franquisme. Quatre anys després l'executiu no ha facilitat cap tipus d'informació que hi faci referència. • Limitacions en l'accés a la justícia. Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupació perquè el debat sobre les competències judicials dels casos de desaparició forçada està consolidant un clima d'impunitat. El 16 d'octubre de 2008, l'Audiència Nacional iniciava una causa sobre 114.266 casos de desaparicions forçades i 30.960 menors separats il·legalment de les seves famílies, molts dels quals encara podrien estar vius. El 16 de novembre el jutge s'inhibia a favor de 43 jutjats d'instrucció de les localitats on estan situades les fosses identificades. Fins on ha pogut saber Amnistia Internacional, només 3 d'aquests jutjats –Benavente (Zamora), Palencia i Villacarrillo (Jaén)- han obert noves diligències i estan investigant la causa com a desaparició forçada, i per tant com a delicte imprescriptible; mentre que 13 més van valorar els casos com a delicte comú i van arxivar les causes argumentant-ne la prescripció, negant als familiars dels desapareguts el dret a conèixer el seu parador i a accedir a mecanismes efectius de reparació • Exhumacions que no compleixen les normes internacionals. Tal com estableix la llei de memòria històrica, el Ministeri de Presidència va proposar el novembre de 2008 un protocol d'actuació en exhumacions que va ser rebutjat per les associacions de familiars de les víctimes ja que no reuneix els requisits que exigeix el dret internacional. A més, l’11 de març de 2009, el Senat va rebutjar una proposició de llei que pretenia que el govern assumís les tasques de localització, exhumació i identificació de restes, evidenciant una vegada més la falta de voluntat política per part de l'estat espanyol perquè s'investiguin aquestes greus violacions de drets humans i es garanteixi justícia i reparació a les víctimes.  Mustafà Setmariam, l'espanyol que fa quatre anys que està desaparegut  El govern espanyol té la responsabilitat de portar a terme totes les gestions possibles i exigir al govern dels Estats Units que aclareixi el parador del ciutadà espanyol Mustafà Setmariam Nasar, detingut el novembre de 2005 per agents pakistanesos, posat posteriorment sota custòdia nord-americà i actualment “desaparegut”. Setmariam és un dels 39 desapareguts per les autoritats nord-americanes en el marc de la “guerra contra el terror” el parador del qual continua sent una incògnita, ja que el govern dels Estats Units no ha revelat cap informació sobre la seva situació en tot aquest temps.  Amb anterioritat a la seva “desaparició”, el novembre de 2004, el nom de Mustafà Setmariam apareixia en una llista de terroristes “més buscats” de l’FBI. Les autoritats nord-americanes van oferir una recompensa de cinc milions de dòlars per informació sobre el seu parador. Però el seu nom va ser esborrat d'aquesta llista amb posterioritat a la seva presumpta detenció al Pakistan. Un jutge instructor de l'Audiència Nacional té decretada una ordre de cerca i captura per la seva presumpta vinculació amb Al-Qaeda. Es va assenyalar que Mustafà Setmariam podria estar reclòs a la base militar nord-americana de Diego García, illa britànica de l'Oceà Índic. També s'ha apuntat a Síria com el lloc on podria trobar-se detingut. Cap d'aquestes informacions ha pogut ser confirmada per Amnistia Internacional.