Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

20è aniversari Dia Mundial contra la Pena de Mort: el món continua avançant cap a l'abolició

Photo by Matteo Nardone/Pacific Press/LightRocket via Getty Images
  • Tot i així, en l'últim any s'ha produït un augment preocupant de les execucions i les condemnes a mort en països com l'Iran o l'Aràbia Saudita.
  • La regió de les Amèriques, excepte en el cas dels Estats Units, és un exemple de com l'abolició de la pena de mort és possible.
  • Sovint la pena de mort es veu agreujada per l'ús de la tortura i altres maltractaments.

Avui, 10 d'octubre, se celebra el Dia Mundial contra la Pena de Mort. Amnistia Internacional se suma a ONG, activistes i institucions abolicionistes de tot el món per a commemorar-ne el 20è aniversari. En aquesta ocasió, l'organització denuncia que encara que el món avança cap a l'abolició de la pena de mort, en el darrer any s'ha produït un preocupant augment de les execucions i les condemnes a mort, arran que alguns dels botxins més prolífics del món hi tornessin i els tribunals s'alliberessin de les restriccions relacionades amb la COVID-19. Diversos Estats van aprofitar que les restriccions que amb anterioritat havien retardat els processos judicials, s'aixequessin per a incrementar el nombre de condemnes a mort.

A més, Amnistia assenyala la relació entre l'ús de la pena de mort i la tortura o altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, per exemple, en els casos en els quals la pena de mort s'ha imposat després d'un judici injust en el qual s'han utilitzat proves obtingudes mitjançant tortura o altres maltractaments.

La pena de mort és l'assassinat premeditat i a sang freda d'un ésser humà per part de l'Estat en nom de la justícia. Viola el dret a la vida proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans i es tracta d'un càstig cruel, inhumà i degradant. Més de 28.000 persones segueixen avui dia en el corredor de la mort a tot el món”, assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, que aquesta tarda participa en una taula rodona sobre la pena de mort a les Amèriques que clausura José Manuel Albares, Ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, i en la qual també participen Martin O’Malley, ex Governador de Maryland (2007 a 2015) que va abolir la pena de mort en el seu Estat el 2013, Carolina Fernández, encarregada de negocis de l'Ambaixada de Costa Rica a Espanya i Joaquín José Martínez, primer espanyol exonerat de la pena de mort als EUA

Algunes dades i xifres

El 2021, Amnistia Internacional va registrar 579 execucions repartides a 18 països, la qual cosa va suposar un increment del 20% respecte a les 483 execucions registrades el 2020. Aquesta xifra representa el segon nombre d'execucions més baix registrat per Amnistia Internacional almenys des del 2010. La majoria de les execucions de les quals es va tenir notícia es van produir a la Xina, l'Iran, Egipte, l'Aràbia Saudita i Síria, per aquest ordre.

Per regions, al continent americà va seguir sense haver-hi execucions per tretzè any consecutiu, a excepció dels Estats Units, l'únic país que en l'últim any s'ha aplicat la pena de mort i va continuar havent-hi condemnes: a finals de 2021 es tenia constància d'un total de 2.382 condemnes a mort al país. A pesar que alguns països del Carib continuen sent retencionistes, és a dir, mantenen la pena de mort per a delictes comuns, durant els últims 23 anys no s'han dut a terme execucions. Així, excepte els Estats Units, el continent americà és un continent lliure de la pena de mort en la pràctica. El nou govern dels Estats Units va establir al juliol de 2021 una suspensió temporal de les execucions federals, després que en l'última setmana del govern sortint s'haguessin dut a terme altres tres execucions d'aquest tipus. Virgínia es va convertir en el 23è estat abolicionista dels Estats Units, i Ohio va reprogramar o va posar en suspès totes les execucions previstes per tercer any consecutiu.

A Àsia i Oceania es van imposar el 2021 almenys 819 noves condemnes a mort en 16 països, un increment del 58% respecte al 2020 (517), en gran part a causa dels augments a Bangladesh, l'Índia, Myanmar, el Pakistan i Vietnam. I Amnistia Internacional va registrar execucions en cinc països —Bangladesh, la Xina, Corea del Nord, el Japó i Vietnam-, la xifra més baixa en més de dues dècades.

A Europa i Àsia Central Amnistia Internacional va registrar una execució i una nova pena de mort, totes dues a Bielorússia, que continua sent l'únic país de la regió que duu a terme execucions. I al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica es van constatar 520 execucions en 7 països —Aràbia Saudita, Egipte, Unió dels Emirats Àrabs, l'Iraq, l'Iran, Síria i Iemen—, un increment del 19% respecte a 2020.

En el continent africà el nombre d'execucions, registrades en 3 països, es va duplicar amb escreix fins a arribar a 33, a conseqüència dels augments a Somàlia i Sudan del Sud. L'altre país que va dur a terme execucions va ser Botswana.