Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

© Spencer Platt / Getty Images

Blog

Tecnologies de reconeixement facial: entre la seguretat i la llibertat

Anna Casal Vilasetrú (Comunicació),

La polèmica sobre l'ús de tecnologies de reconeixement facial ja s'estén a tot el món. Com és ben sabut, la tecnologia no es desincentiva, i el reconeixement facial no serà una excepció. Ens trobem, per tant, davant d’un cas en el qual es fa indispensable la regulació. Com qualsevol altra tecnologia, les eines de reconeixement facial no són bones ni dolentes, sinó que depenen de l’ús que se’n faci.

Les eines de reconeixement facial funcionen mitjançant la identificació i verificació de persones a través de l'anàlisi de les seves característiques facials úniques. El procés comença amb la captura d'una imatge o vídeo que conté el rostre d'una persona. El següent pas implica la detecció de la cara en la imatge.

Una vegada que s'ha detectat el rostre, s'extreuen els trets distintius que s'utilitzaran per a la identificació o verificació. Aquests trets poden incloure la distància entre els ulls, la forma del nas, la disposició dels punts característics (com les vores dels llavis), entre altres.

La informació extreta s’empra per a crear una plantilla facial única que representa les característiques del rostre de la persona en forma de dades numèriques o un conjunt de vectors. Aquesta plantilla s'emmagatzema en una base de dades o s'utilitza per a la comparació amb altres plantilles facials.

Quan es desitja identificar o verificar una persona, se'n captura el rostre i es crea una plantilla facial. Després, es compara aquesta plantilla amb les plantilles emmagatzemades en la base de dades. Els algoritmes de reconeixement facial busquen coincidències o similituds en les plantilles facials per a determinar la identitat de la persona.

Depenent de l'aplicació i la finalitat, el sistema de reconeixement facial prendrà una decisió. En la verificació facial, es determinarà si la persona és qui diu ser. En la identificació facial, es buscarà una coincidència en la base de dades per a identificar la persona.

La seguretat

L’expansió d’eines de reconeixement facial ha permès evidenciar que la mera instal·lació d’aquests sistemes a gran escala, per la seva pròpia naturalesa, té un fort efecte dissuasiu sobre els individus respecte comportaments penalitzats per la llei. En aquest sentit, cal destacar el Sistema d'INTERPOL de Reconeixement Facial (IFRS) que emmagatzema les imatges facials enviades per més de 179 països, cosa que l’ha convertit en una base de dades policials d'àmbit mundial única i efectiva.

Les eines de reconeixement facial no només poden utilitzar-se per a identificar persones buscades per la llei, delinqüents o sospitoses d'activitats il·legals, sinó que també poden ser útils en la cerca i localització de persones desaparegudes; en el control d’accés de persones a instal·lacions d'alta seguretat, com aeroports, centrals nuclears o instal·lacions militars; o, fins i tot, en la identificació de persones en situacions de desastres naturals o d’emergència.

No obstant això, no hem d’oblidar que l'adopció d'una arquitectura d'aquestes característiques en nom de la ‘seguretat nacional’ aplana el camí al fet que es produeixin vulneracions relacionades amb la privacitat, l'equitat, el consentiment i l'ús responsable.

La llibertat

Un dels aspectes més importants i debatuts respecte a l'ús estès de la tecnologia de reconeixement facial per part de governs i empreses és el dret a la privacitat. D’una banda, si la capacitat de recopilar i analitzar grans quantitats de dades recau en mans de governs i grans corporacions, es pot produir una concentració de poder significativa: aquells que controlen la vigilància poden influir en la presa de decisions i exercir un control desproporcionat sobre la societat. A tall d’exemple, Amnistia Internacional ha documentat que les autoritats israelianes utilitzen la tecnologia de reconeixement facial per a donar suport al seu domini i oprimir constantment la població palestina en els Territoris Palestins Ocupats.

En aquest sentit, si no s'estableixen controls i equilibris adequats, el govern pot fer servir la vigilància per a perseguir opositors polítics, minories ètniques o altres grups marginats, la qual cosa amenaça la igualtat i la justícia en una democràcia. Amnistia Internacional també ha documentat l'ús de milers de càmeres de circuit tancat amb capacitat per al reconeixement facial a la ciutat de Nova York, als EUA, moltes de les quals s’han utilitzat en les comunitats negra i llatina i han augmentat l'actuació policial racialment discriminatòria.

D’altra banda, quan les persones perceben que les seves dades personals i comunicacions estan sent vigilades sense el seu consentiment, la confiança en les institucions governamentals que participen en la vigilància es pot veure notablement erosionada. I no hem de perdre de vista que aquesta confiança és fonamental per al funcionament eficaç d'una democràcia.

A més, la consciència d'estar sota vigilància constant pot portar a l'autocensura: les persones eviten expressar les seves opinions o participar en activitats polítiques per temor a possibles conseqüències. Això pot afeblir la llibertat d’expressió i la participació cívica, pilars fonamentals d’una democràcia.

Les democràcies es beneficien de la diversitat d'opinions i perspectives. La falta de llibertat d'expressió pot portar a la supressió de veus crítiques i l'eliminació de punts de vista dissidents. Això pot conduir a un entorn polític en el qual només es permet una narrativa, la qual cosa afebleix la capacitat de la societat per a abordar problemes complexos i buscar solucions equitatives.

Una cosa queda ben clara: les societats democràtiques necessiten seguretat, però també llibertat. Trobar la frontera entre ambdós aspectes perquè un no soscavi l’altre resulta una tasca complexa. En efecte, el grau d'intervenció d’un Estat pot variar àmpliament entre democràcies. Ara bé, no podem deixar que els governs facin servir les tecnologies de reconeixement facial com a una eina més sota el paraigua de la “seguretat col·lectiva” quan existeixen mecanismes menys lesius que ho permeten.

Aquests són alguns dels arguments que porten a Amnistia Internacional a demanar la prohibició total de l'ús, desenvolupament, producció, venda i exportació de tecnologies de reconeixement facial amb finalitats de vigilància massiva, tant per l'Estat com pel sector privat. Tu també pots sumar-te a aquesta petició firmant aquí.