Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Foto: Hellenic Coast Guard / Handout via REUTERS.

Blog

Europa pot i ha de fer molt més per salvar vides i protegir les persones refugiades

Claudia Harris (Comunicació),

El 13 de juny de 2023, l'equip del Centre de Coordinació de Salvament Marítim italià va alertar al Centre de Coordinació de Rescat Conjunt de Grècia i Frontex sobre el "Adriana", un vaixell pesquer que transportava 750 persones a Pylos (Grècia).

Tot i les alertes sobre la presència de dos cossos sense vida a la embarcació, el Centre de Rescat Grec no es va mobilitzar. Durant les 15 hores des de la primera alerta que informava que l'Adriana es trobava en la seva àrea de cerca i salvament fins que l'embarcació va bolcar, les autoritats gregues no van mobilitzar els recursos necessaris per al salvament. Les autoritats eren plenament conscients dels signes de perill a bord de l'Adriana, com l'amuntegament, la falta d'aliments i aigua, i sabien que hi havia persones mortes i que s'havia sol·licitat la salvació. Les persones que van sobreviure al naufragi qüestionen l'afirmació de les autoritats que els passatgers de l'Adriana no volien ser rescatats.

L'Adriana, el pesquer d'arrossegament, va bolcar a primera hora del matí del 14 de juny de 2023, i hi van morir més de 600 persones. L'embarcació havia sortit de Líbia cinc dies abans amb uns 750 migrants i sol·licitants d'asil a bord, entre els quals nens i nenes, procedents principalment de Síria, el Pakistan i Egipte. Només van sobreviure 104 persones, i es van recuperar 82 cadàvers. Mentre el món espera que els qui van sobreviure a aquesta tragèdia tinguin l'oportunitat de relatar les seves experiències, des d'Amnistia Internacional ens preocupa, i molt, la manca de claredat de la versió de les autoritats gregues sobre els fets.

Demanem a les autoritats gregues a fer pública més informació sobre les circumstàncies que van portar a la seva decisió de no rescatar l'embarcació. També demanem a Frontex, la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes, que difongui informació i imatges aèries obtingudes com a part de l'observació dels fets. Per als qui van sobreviure a aquest succés tan traumàtic, des d'Amnistia Internacional reclamem a les autoritats gregues que garanteixin que aquestes persones i les famílies afectades tinguin accés a suport psicològic adequat, atenció i vies per comunicar-se amb els seus éssers estimats i informar sobre les persones desaparegudes. Totes les persones que van sobreviure han de ser allotjades en un entorn segur.

Rutes legals i segures bloquejades

Aquest tràgic exemple del naufragi de l'Adriana deixa en evidència que el bloqueig de les rutes segures i legals per parts dels Estats europeus no dissuadeix la gent d'emprendre aquest viatge, sinó que només serveix per fer-lo més perillós. Europa, en comptes de fer el que fa, que és augmentar progressivament el caràcter hostil de les fronteres amb expulsions sumàries i criminalitzant el personal de salvament de les ONG que intenten salvar vides al mar, hauria de centrar-se a garantir el pas segur de les persones migrants i refugiades.

El naufragi de Pylos sembla un nou exemple tràgic de l'abandonament de les autoritats gregues de la seva responsabilitat de salvar vides al mar. Els pròxims mesos s’obren noves oportunitats perquè la Unió Europea assumeixi quotes ambicioses en matèria de rutes segures per a les persones refugiades. Els Estats membres de la UE només acullen una petita proporció de les persones en situació de desplaçament forçós a nivell global i en els últims anys a penes han atès un ínfim 1,1% de les necessitats mundials en reassentament, així que és evident que Europa pot i ha de fer més per oferir el seu suport a les persones que demanen i necessiten protecció internacional.

És per això que Amnistia Internacional, juntament amb altres 44 ONG i organitzacions humanitàries, demana a la UE i als seus Estats membres:

  1. Intensificar les activitats de reassentament per aconseguir els objectius fixats en el Full de ruta per a 2030 respecte a solucions de tercers països per a complir el Pacte Mundial sobre els Refugiats.

  2. Invertir en preparació quan presentin els seus compromisos per a 2024 i 2025, i garantir una capacitat adequada per a reassentaments d'emergència.

  3. Millorar l'aplicació dels compromisos de reassentament, agilitant els procediments per a permetre la plena materialització de les places acordades. Incrementar la cooperació amb els països de primer asil per a simplificar les sortides, els visats, els requisits de documentació de viatge i les autoritzacions mèdiques pot contribuir a millorar les taxes d'aplicació.

  4. Incloure els coneixements de les comunitats de persones refugiades en els processos de reassentament, per a facilitar la inclusió satisfactòria de les persones refugiades nouvingudes, així com en el disseny d'activitats d'inclusió en polítiques de qualsevol nivell.

  5. Adoptar el Marc de Reassentament i Admissió Humanitària de la Unió Europea, demostrant així que les institucions de la UE i els seus Estats membres es prenen seriosament el seu compromís d'ampliar l'accés a les rutes segures. L'aplicació del Marc ha de centrar-se a maximitzar el nombre de persones que obtenen accés a la seguretat mitjançant solucions duradores.

  6. Invertir en sistemes d'acollida dignes per satisfer les necessitats immediates de les persones refugiades a la seva arribada mitjançant serveis adequats, i promoure solucions addicionals adreçades per la comunitat per impulsar la capacitat de les nostres societats d'oferir refugi a més persones necessitades.

  7. Defensar el dret d'asil de totes les persones que sol·liciten protecció, independentment de com hagin arribat a Europa. Els Estats han de mantenir procediments d'asil d'alta qualitat, que respectin els drets humans, i oposar-se a qualsevol evolució nacional amb què es pretengui combinar un compromís més gran en matèria de reassentament amb polítiques d'asil més estrictes.

¿Quantes vides més s'han de perdre al mar perquè els responsables d'elaborar les polítiques europees s'adonin que bloquejar les rutes legals i segures i criminalitzar el personal de salvament no dissuadeix la gent d'emprendre aquest viatge, i només serveix per fer-lo més perillós?