Amb aquestes paraules una persona descriu l’experiència d’haver estat aturada per la policia en un control de seguretat amb biaix racial.
Es tractava d'un dels ponents del Fòrum de drets humans ‘Atureu el racisme, no les persones’, víctima d'aquelles identificacions de persones per part de les forces de seguretat que es realitzen només segons criteris racials (com el color de la pell, la vestimenta o els símbols religiosos) i sense que n’hi hagi motius objectius ni es respectin les exigències legals de proporcionalitat.
Les persones que han passat per aquestes situacions sovint internalitzen la sensació de vulnerabilitat, indefensió i injustícia, i arrosseguen després la por i nombroses seqüeles invisibles, que afecten la seva vida personal i social.
Els controls policials amb perfil racial van ser un dels temes centrals del Fòrum de drets humans, celebrat a Barcelona el 15 de novembre gràcies a la col·laboració entre Amnistia Internacional – Catalunya, SOS Racisme, Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans i Casa da Gente Brasil / Catalunya.
Com explica l’informe Vigilància 02: Una anàlisi de dades sobre les identificacions per perfil ètnic-racial, de SOS Racisme (2021), la perfilació racial es produeix sovint en estacions de transport públic, carrers i zones comercials, locutoris o comerços de persones migrants, però també a l’entrada de les escoles públiques o en centres d’assistència a persones migrades.
Segons la llei, una identificació policial només s’hauria de fer si hi ha indicis de delicte. A l’hora de la veritat, però, acostuma a prevaldre el racisme inherent en alguns sistemes institucionals, que pot portar les forces de seguretat a aplicar una “presumpció de criminalitat” a moltes persones racialitzades, i especialment molts homes joves.
A més de denunciar situacions com aquestes, el Fòrum va permetre exposar les iniciatives de moltes entitats que treballen per denunciar el racisme en l’actuació policial i en altres entorns. Un àmbit clau és la incidència política, per posar fi a les pràctiques discriminatòries i adequar el comportament policial a les exigències de la llei. Caldria, per exemple, que tant la policia catalana com la resta de cossos de seguretat utilitzessin “formularis de parada”, per tal d’explicar les raons objectives i els resultats de les identificacions realitzades i poder permetre així la rendició de comptes i la lluita contra la impunitat. Fa anys s’havien iniciat algunes proves pilot en aquest sentit, a Girona i en altres municipis, que no han tingut continuïtat i que caldria institucionalitzar. Alhora, cal seguir millorant la normativa, fent-la més clara, i crear mecanismes externs de control.
Més enllà d’aquest treball institucional, però, hi ha altres àmbits d’incidència, que també evidencien la presència del racisme en moltes pràctiques quotidianes. L’entitat Fruita amb Justícia Social denuncia les condicions laborals dels treballadors i les treballadores de la campanya de la fruita a Lleida, tot posant l’accent en un model econòmic que precaritza i en la insuficiència de la resposta institucional, que tracta una qüestió de justícia social, visible cada any, com si fos impossible de preveure. La seva campanya “Els drets en ruta” ofereix a les persones migrants que treballen al sector agroalimentari informació i assessorament al voltant dels seus drets.
Per la seva banda, Mujeres Pa’lante ofereix formació i assessorament a dones migrants, en àmbits com els drets humans, l’accés a serveis i la denúncia dels abusos sexuals patits per moltes dones migrants que treballen en el sector de la neteja domèstica.
Les dificultats per accedir a l’empadronament són una altra evidència de les pràctiques discriminatòries. Davant d’això, entitats com la Coordinadora Obrim Fronteres, Ànima Mater, Amnistia Internacional, i moltes altres, en el marc de la Xarxa d’Entitats pel Padró, denuncien els ajuntaments que hi posen impediments, acompanyen les persones a qui es nega aquest dret i exigeixen que la tramitació del padró es faci d’acord amb la legalitat vigent, sense discriminacions, i tal com demana el Pacte pel Padró, signat recentment al Parlament.
Tant per a qui ha estat víctima directa de discriminació racial com per a qui vol lluitar contra aquestes situacions, el Fòrum va recordar la importància de formar-se, conèixer les eines disponibles (com ara la Guia pràctica contra el racisme de Casa da Gente, o la guia per actuar davant els controls policials amb perfil racial, elaborada per SOS Racisme), compartir l’experiència pròpia, organitzar-se i sensibilitzar-se sobre moltes qüestions interrelacionades.
Des de la perspectiva d’Amnistia Internacional, espais com aquests ens reafirmen en la importància de les col·laboracions i la xarxa entre entitats de la societat civil, i el poder de les persones, especialment quan actuen col·lectivament, per exigir drets i provocar canvis positius.