La directora de "Room without a view", Roser Corella, recollint el premi Amnistia Internacional Catalunya en l'edició 2021 del Festival DocsBarcelona
No és la primera vegada que us comento que formar part de la galàxia amnistiosa pot portar-te a fer coses que no t’imaginaves. Participar com a jurat del Premi Amnistia Internacional dins del Festival DocsBarcelona és una d’aquestes experiències, i molt interessant, per cert.
Et permet posar el teu granet de sorra per posar en valor el gènere documental. En un món com el nostre en què tot va tan ràpid, disposar d’un petit temps de pausa per posar el focus en allò que no es veu (o no es vol veure), que passa desapercebut o que no es recorda és cada cop més necessari. No podrem definir-nos com a societat amb esperit crític si no tenim prou coneixement de què parlem. I sense documentals aquest coneixement quedaria coix.
És una oportunitat única d’endinsar-te en realitats d’arreu del món, plantejades des de diferents perspectives i maneres de fer, i que et permeten ampliar l’abast de la teva pròpia mirada. Partint sempre de l’àmbit drets humans, en les vuit o deu obres seleccionades trobes grans històries, però també de petites però no per això menys rellevants, retrats de lluites individuals o col·lectives, de superació personal, d’inconformistes que decideixen passar a l’acció... Totes i cadascuna deixen petjada, ja sigui en forma de denúncia, d’indignació (fins i tot ràbia en algun cas), la necessitat de no oblidar, però també emoció, coratge i esperança.
No us ho negaré: estic d’allò més encuriosida per saber què em depararà la selecció de propostes d’enguany. El llistó marcat per les guanyadores d’edicions anteriors està alt, però estic segura que les persones d’Amnistia Internacional que conformem el jurat (gràcies Inés i Quim per compartir el repte!!) sabrem trobar aquella història que respongui a les expectatives. Quin serà el documental mereixedor del nostre premi aquest 2023?? Pareu atenció, que en unes setmanes el coneixerem.
