Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Imatge: Pixbay - Pexels

Blog

Activisme: el més important ets tu

Alba Herrera (Activisme),

L’activisme pels drets humans és el resultat del treball conjunt de milers de persones arreu del món que dediquen temps i energia a lluitar per la defensa dels altres. Com ens agrada dir, som «persones que treballem per persones». Sabem que ser activista a Amnistia Internacional és una tasca molt gratificant però que, alhora, també es pot fer feixuga si no ens cuidem.

Si una cosa tenim segura és que les persones activistes som lluitadores de mena. Creiem en el treball de formigueta, en la insistència, i fem nostra la dita «com l'aigua a la pedra»: som la gota que, sense gaire soroll, dia a dia, caient sempre en el mateix lloc, acaba fent forat a la roca més dura. És encoratjant, oi? Però també pot ser esgotador... De vegades, la nostra feina no acaba donant resultat fins anys després d’haver-la iniciat.

Sovint també, l’activisme és una font d’estrès: casos urgents que requereixen una mobilització immediata, imprevistos que fan trontollar les nostres accions, càrregues de feina sobtades que requereixen un sobreesforç...

A Amnistia, a més, cada dia ens arriben històries de persones que han patit abusos, llegim informes amb dades devastadores, notícies de violacions de drets humans sistemàtiques... Com podem fer front a tot això sense caure en la desesperança? Com podem cuidar-nos per poder seguir endavant amb el nostre activisme?

Avui dia, per sort, comencem a parlar de salut mental a l’espai públic i a donar-li la importància que mereix a la cura d’un/a mateix/a. Les organitzacions i entitats que treballem amb activistes i persones voluntàries hem de preocupar-nos també per garantir que la cura de les persones que ens dediquen el seu temps, estan al centre del que fem.

Per poder fer front a les dificultats habituals de l’activisme, és essencial que ens focalitzem en tenir cura d’un/a mateix/a. Ens hem d’escoltar per saber quan necessitem parar, fer un canvi, compartir neguits...

A Amnistia, el més important ets tu. Necessites una mica d’espai per tornar a agafar forces? Creus que t’aniria millor deixar de treballar un tema concret que no et fa sentir bé? Posa els límits que necessitis per poder fer un activisme que, a banda de millorar la situació de moltes persones arreu del món, et faci sentir bé a tu mateix/a.

Per sort, la tasca d’activisme a Amnistia Internacional és, sovint, una feina compartida. És important generar dinàmiques de treball on hi hagi uns límits clars i unes responsabilitats definides que ens ajudin a cuidar-nos. També ha d’haver-hi un espai de diàleg que permeti intercanviar impressions sobre com estem i redefinir el nostre activisme segons les necessitats de tothom.

Les persones activistes són fonamentals pel nostre moviment: les volem sanes, felices i inspirades per poder seguir lluitant per fer del món un lloc millor. Cuideu-vos!