Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Foto: Astricella

Blog

2023: El got mig ple. Celebrem algunes victòries en drets humans

Dani Vilaró (Comunicació),

A ningú escapa que els drets humans es veuen menyscabats en nombrosos països de tot el món i que la situació global és força preocupant. Però, podem veure el got mig ple? Aquest 2023 hi ha hagut cap èxit en drets humans?

Conflictes armats sense resoldre durant dècades, paràlisi del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, desigualtats sistèmiques que amenacen el dret a l'educació o a la salut de milions de persones, un canvi climàtic que representa la principal amenaça intergeneracional per a la humanitat, moviments migratoris i de persones refugiades sense precedents que veuen vulnerats els seus drets de manera flagrant, tecnologies disruptives sense control i un augment en la repressió de la protesta pacífica són alguns dels recordatoris dolorosos dels problemes i reptes que persisteixen per als drets humans i que només es podran afrontar de manera global.

El panorama pot resultar desvastador, és cert. Però davant d'aquesta situació, des d'Amnistia Internacional també veiem el got mig ple. Simpatitzants i activistes d'Amnistia Internacional han demostrat que sempre es poden aconseguir canvis. Repassem alguns dels assoliments en matèria de drets humans d'aquest any que estem a punt de tancar i deixar enrere.

Canvis positius en lleis i disposicions

Per primer cop, el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya ha publicat el «Protocol d’ús de les llançadores de foam i els seus projectils», que incorpora alguna de les modificacions i propostes d'ús que organitzacions com Amnistia Internacional Catalunya i Irídia – Centre per la defensa dels drets humans han anat demanant els últims anys, amb l'objectiu que el seu ús estigui més alineat amb estàndards internacionals de drets humans i sigui un material menys lesiu. Amnistia Internacional Catalunya continua la seva feina per aconseguir aprofundir en rendició de comptes de l'actuació policial i que es creï un mecanisme extern públic i independent de control, avaluació i investigació de les actuacions policials.

El juliol, el Parlament de Ghana va votar a favor d'eliminar la pena de mort de dues lleis, i el país es va convertir en abolicionista en la pràctica. Amb aquestes mesures, Ghana fa un important pas cap a l'abolició definitiva de la pena de mort. També al juliol van entrar en vigor reformes legislatives per a eliminar la pena de mort preceptiva a Malàisia i eliminar-la del tot per a set delictes. Els tribunals van rebre la facultat de revisar les condemnes de més d'un miler de persones en espera d'execució i decidir discrecionalment entre la pena capital, l'empresonament i, lamentablement, la flagel·lació (un càstig cruel prohibit pel dret internacional dels drets humans). Aquests dos avenços són una victòria per a tots els actors, inclosa Amnistia Internacional, que fan campanya incansablement perquè aquest cruel càstig, inhumà i degradant passi a la història. A data d'avui ja són 144 països els que han abolit la pena de mort en la llei, o bé que la mantenen però no l'apliquen.

L'abril, a Espanya, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei pel Dret a l'Habitatge, coneguda com a Llei d'Habitatge. Durant anys, els moviments socials i diferents organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat la situació de crisi del dret a l'habitatge i han treballat perquè aquesta Llei, la primera estatal en democràcia, fos una realitat.

Al setembre, el president dels EUA, Joe Biden, va anunciar la creació de la primera oficina en la història de la Casa Blanca dedicada a combatre la violència amb arma de foc, una mesura que Amnistia Internacional Estats Units portava demanant des del 2018. La proliferació d'armes i els tiroteigs suposen una autèntica crisi de drets humans de gran dimensió als EUA: més de 20.000 persones han mort per arma de foc enguany, més de 600 de les quals en tiroteigs massius.

El Congrés de l'Argentina va aprovar la Llei Olímpia a l'octubre, que busca prevenir la violència de gènere a internet i fer retre comptes als qui la cometin. Amnistia Internacional Argentina portava molts anys demanant que s'aprovés aquesta llei i ha publicat informes que posen de manifest que una de cada tres dones argentines han sofert violència a les xarxes.

Després de més d'una dècada de campanya d'Amnistia Internacional i els seus aliats, el 14 de desembre la Unió Europea va arribar a un acord sobre la Directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat, un instrument legislatiu pioner que exigirà a les empreses que operen a la UE que abordin els efectes nocius de les seves activitats sobre els drets humans i el medi ambient. Encara que la legislació no ha arribat tan lluny com Amnistia havia defensat en alguns àmbits, és un important pas endavant per a la rendició de comptes de les empreses i proporcionarà una nova via de recurs clau per a les persones afectades per abusos contra els drets humans comesos per empreses a tot el món.

Buscar i aconseguir la llibertat

Les quatre persones defensores dels drets humans del cas Buyukada (Turquia) —Taner Kılıç, İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun, que havien estat trobades culpables al juliol de 2020 de càrrecs infundats— van ser finalment absoltes. La seva posada en llibertat arriba exactament sis anys després de la primera detenció de Taner, expresident d'Amnistia Turquia, i Ídil, exdirectora.

Exitos en derechos humanos 2023: Las cuatro personas defensoras de los derechos humanos del caso de Buyukada —Taner Kılıç, İdil Eser, Özlem Dalkıran y Günal Kurşun- fueron puestas en libertad

Activistes es manifestaven a Brussel·les perquè s'abordés urgentment la qüestió dels defensors i defensores dels drets humans empresonats, entre els quals es trobaven l'exdirectora i l'expresident d'Amnistia Internacional Turquia İdil Eser i Taner Kılıç. Foto: © Amnesty International / Richard Burton

Elias Bizimungu, periodista de 33 anys i membre del moviment juvenil de la RD Congo Lluita pel Canvi (LUCHA, per les seves sigles en francès), va ser detingut en un control de seguretat de l'exèrcit i va quedar sota custòdia a l'inici d'una mobilització pacífica. Després que el tribunal militar jutgés i condemnés el periodista, Amnistia Internacional va posar en marxa una campanya per a demanar-ne l'alliberament. Al juny, Elias va ser finalment absolt per un tribunal civil i va quedar en llibertat.

Els periodistes del Iemen Mohammed al Salahi i Mohammed al Junai van quedar en llibertat el mes de juliol. Tots dos es trobaven reclosos a Hodeida, en un centre de detenció dels serveis de seguretat i intel·ligència houthis on, en total, van passar gairebé cinc anys detinguts. Durant la seva reclusió, van ser sotmesos a un seguit de violacions greus dels drets humans, entre les quals desaparició forçada, tortura i altres maltractaments i negació d'assistència lletrada. Amnistia Internacional portava fent campanya pel seu alliberament des del 2018.

El ciutadà taiwanès Morrison Lee va poder per fi tornar a casa després d'haver estat acusat injustament de delictes que posaven en perill la seguretat de la Xina. Durant la seva terrible experiència, es va veure obligat a confessar davant les càmeres de televisió, pràctica habitual utilitzada pel govern xinès per a reprimir activistes i advocats de drets humans. Amnistia Internacional Taiwan havia fet campanya en favor del seu alliberament.

Kambiz Kharout i Ebrahim Narouie, dos integrants homes de l'oprimida minoria balutxi de l'Iran, que havien estat declarats culpables i condemnats a mort en relació amb la revolta que va tenir lloc a l'Iran el 2022 sota el lema “Dona Vida Llibertat”, van quedar en llibertat després que el Tribunal Suprem anul·lés les declaracions de culpabilitat i condemnes a mort. Kambiz Kharout va quedar en llibertat al setembre i Ebrahim Narouie a l'octubre. Amnistia Internacional havia fet campanya des de febrer de 2023 pel seu alliberament.

Mortaza Behboudi, que portava detingut des del 7 de gener de 2023, va quedar en llibertat el 18 d'octubre després de diverses crides d'Amnistia Internacional França. Aquest periodista franco-afganès de 29 anys, que va passar més de nou mesos detingut a l'Afganistan, es reunirà amb la seva família. Va ser acusat d'espionatge pels talibans que, des del seu retorn en poder a l'agost de 2021, han continuat reduint de manera dràstica els drets humans de la població.

L'acadèmica franco-iraniana Fariba Adelkhah va ser detinguda al juny de 2019 a l'Iran. Després de diverses crides d'Amnistia Internacional, va quedar en llibertat i va rebre autorització per a tornar a França l'octubre de 2023. Aquesta acadèmica havia estat condemnada a cinc anys de presó per “posar en perill la seguretat nacional”, acusació que ella sempre ha negat. Quan va quedar en llibertat, Fariba va donar les gràcies a Amnistia Internacional: “Ja he deixat enrere tot això. El que queda són tots aquests gestos d'amistat i compromís, la mobilització de les persones conegudes i de les desconegudes”.

L'activista de l'educació Matiullah Wesa (Afganistan) va quedar en llibertat el 26 d'octubre, després de passar gairebé set mesos empresonat per promoure el dret de les nenes a l'educació i criticar la política dels talibans que els prohibeix anar a centres d'ensenyament secundari. Amnistia Internacional va emetre una Acció Urgent i va fer campanya fins que l'activista va quedar en llibertat. Attaullah Wesa, germà de Matiullah i cofundador i director executiu de l'organització PenPath, va declarar: “Donem les gràcies a Amnistia Internacional i als seus 10 milions de membres que van estar al nostre costat. La solidaritat, el suport i el treball d'incidència d'Amnistia i els seus simpatitzants ens van motivar a lluitar per l'excarceració de Wesa, i agraïm molt el seu suport. Encara que seguim indignats per la sentència judicial dels talibans i els set mesos de llibertat que Matiullah ha perdut, continuarem amb la nostra feina d'incidència sobre el dret a l'educació de les nenes a l'Afganistan”.

Exitos derechos humanos 2023: Matiullah Wesa, director de PenPath y defensor de la educación de las niñas en Afganistán fue puesto en libertad
Matiullah Wesa, director de PenPath i defensor de l'educació de les nenes a l'Afganistan, parla amb uns nens durant una classe al costat de la seva biblioteca mòbil en el districte de Spin Boldak, província de Kandahar. Wesa, fundador d'un projecte que advoca per l'educació de les nenes a l'Afganistan, va ser detingut per les autoritats talibans a Kabul per la seva labor. Foto: © AFP via Getty Images

Justícia i rendició de comptes

Al juny, Suïssa va reformar la legislació sobre la violació per incorporar una definició basada en el consentimen i, al juliol, la Cambra de Representants dels Països Baixos va votar a favor de reformar la Llei sobre Delictes Sexuals amb la introducció d'una definició de violació també basada en el consentiment. Està previst que el projecte de llei s'aprovi definitivament després de la votació al Senat en els pròxims mesos. Són grans triomfs per a activistes i supervivents d'agressió sexuals, així com per al treball d'incidència i la campanya Let's Talk About Yes d'Amnistia Internacional a Europa.

A Espanya, després de sis anys de lluita en els jutjats i fins a 100 querelles presentades, per primera vegada un Jutjat va prendre declaració a una víctima de tortures en un context de crims contra la humanitat. Després de la suspensió de les declaracions el passat 14 de juliol, al setembre el Jutjat d'Instrucció número 50 de Madrid va prendre declaració a Julio Pacheco Yepes, a conseqüència de les tortures que va patir l'agost de 1975 a la Direcció General de Seguretat a Madrid, en la qual van participar diferents membres de la Brigada Político-Social, la policia política de la dictadura del general Franco.

L'Assemblea General de les Nacions Unides va establir un mecanisme internacional i independent per a esclarir la sort i el parador de desenes de milers de persones sotmeses a desaparició forçada o en parador desconegut a Síria. Oferirà una via única per a registrar els casos i proporcionarà a les famílies les respostes que esperen des de fa temps sobre el que els va passar als seus éssers estimats. Amnistia Internacional va oferir el seu suport a les persones i famílies sirianes supervivents que han encapçalat la lluita en favor de la creació d'aquest organisme, facilitant reunions amb els Estats membres per a convèncer-los que facin costat al mecanismeó.

Enguany, Amnistia Internacional Sud-àfrica va ser admesa com a amicus curiae per a aportar idees i coneixements a la sol·licitud d'una ordre declarativa del Tribunal Penal Internacional perquè el president rus Vladimir Putin fos detingut si assistia a la Cimera de països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) a Sud-àfrica. Abans que l'afer pogués tractar-se davant el tribunal, es va anunciar que el president Putin ja no assistiria a la Cimera. A continuació, el tribunal va emetre una ordre de detenció contra ell si es presentava. Va ser un assoliment enorme en matèria de justícia i rendició de comptes, i les iniciatives de litigi d'Amnistia Internacional van demostrar la força del moviment.

Al juliol de 2023, el Comitè Contra la Tortura (CAT, per les seves sigles en anglès) de Nacions Unides va lamentar l'absència d'una investigació efectiva sobre l'actuació de les forces de seguretat espanyoles a la tanca de Melilla el 24 de juny de 2022 i va reclamar a l'Estat espanyol iniciar amb urgència “una investigació imparcial” sobre el que va passar aquells dia a la frontera entre Espanya i el Marroc, així com adoptar les mesures necessàries perquè fets similars no tornin a passar.

Amnistia Internacional va sumar forces amb altres organitzacions per a pressionar al Consell de Drets Humans de l'ONU perquè doni prioritat a mesures per abordar la impunitat al Sudan. Com a conseqüència, el Consell va adoptar una resolució per a establir una missió internacional independent d'investigació sobre el país. La seva missió és investigar i establir fets, circumstàncies i causes originàries de tots els presumptes abusos i violacions de drets humans així com les violacions del dret internacional humanitari, fins i tot les comeses contra persones refugiades, i crims relacionats en el context del conflicte armat en curs. És un petit assoliment per a les iniciatives de rendició de comptes al Sudan.

En un avenç històric cap a un sistema de política fiscal internacional més just i inclusiu, l'Assemblea General de les Nacions Unides va votar a favor d'una resolució per a començar a redactar una Convenció Fiscal de l'ONU. Això permetria una participació més inclusiva de tots els països en la política fiscal global, alhora que milloraria la capacitat de protegir i promoure els seus drets impositius. Amnistia Internacional és membre actiu de diverses coalicions de la societat civil que porten temps pressionant els Estats perquè donin suport a l'elaboració de polítiques fiscals globals més justes i inclusives, i continuarà participant en el desenvolupament de la Convenció per a generar més recursos amb l'objectiu que els Estats compleixin les seves obligacions en drets humans.

Letònia va ratificar el Conveni d'Istanbul (tractat internacional per a prevenir i combatre la violència contra dones i nenes) després d'anys de campanya d'Amnistia Internacional.

Tecnologia

L'Equip de Treball sobre Tecnologies de Vigilància d'Amnesty Tech va col·laborar amb la xarxa de mitjans de comunicació European Investigative Collaborations (EIC) per publicar dos informes que posaven al descobert la proliferació global de tecnologies de vigilància i l'absència de mesures per part dels governs i la UE per a regular-ne degudament la indústria. Els Arxius Predator van llançar llum sobre l'aliança Intellexa i els seus productes de vigilància, inclòs el programari espia altament invasiu Predator.