index Compasito - El Petit Compass
Manual d'educació en drets humans per a infants

ACTIVITATS

39. Vet aquí que una vegada…

Què passa quan canvies el sexe als personatges d'una història coneguda?

Temes Democràcia, Discriminació, Igualtat de gènere
Nivell de dificultat Nivell 2
Edat recomanada 7-13 anys
Temps estimat 40 minuts
Grup 5-15 infants
Tipus d'activitat Explicació d'un conte i debat
Resum Explicar un conte reformulat amb la inversió del sexe dels personatges, i a partir d'aquí s'enceta un debat sobre els estereotips de gènere.
Objectius
  • Reconèixer els rols i les característiques de gènere estereotipats en històries i en la vida quotidiana.
  • Debatre els rols de gènere tradicionals i no tradicionals.
  • Promoure la igualtat de gènere.
Preparació Reescrivim una història coneguda (p. ex. novel.la, conte, pel.lícula) que no sigui més llarga de 10 minuts invertint el sexe de la majoria dels personatges; si és necessari, es poden canviar també els noms i altres detalls. Cal escollir una història amb personatges dels dos sexes que es comportin d'una manera tradicional (vegeu l'exemple del conte de La Ventafocs invertit).
Material
  • Paperògraf i bolígrafs

 

Instruccions

Graella 1 - Rols de gènere estereotipats

  HOMES / NOIS DONES / NOIES
CARACTERíSTIQUES HABITUALS Curiosos, llestos, descarats, sorollosos, aventurers, agressius, ambiciosos, porten el cabell curt. Educades, sensibles, tranquil.les, considerades vers les altres persones, tímides, tafaneres, obedients, porten vestits, porten el cabell llarg.
ACTIVITATS HABITUALS Els agraden els esports, es barallen, van a treballar, prenen la iniciativa, condueixen camions. Es queden a casa, fan les feines de casa, ploren amb facilitat, tafanegen, els agrada la roba bonica, els fan por les bestioles.

 


Graella 2 - Rols de gènere no estereotipats

  HOMES / NOIS DONES / NOIES
CARACTERíSTIQUES HABITUALS Al conte: necessita ajuda.

A la nostra experiència:

Al conte: dirigeix, llesta.

A la nostra experiència:

ACTIVITATS HABITUALS Al conte: plora, fa les feines de casa, vol unes sabates boniques, es queda a casa.

A la nostra experiència:

Al conte: busca un marit de forma activa, n'organitza la cerca.

A la nostra experiència:


Reflexió i avaluació

Suggeriments de continuïtat

Propostes d'acció

Consells per a la facilitació

Adaptacions

 

EXEMPLE DE CONTE INVERTIT

La Ventafocs

Vet aquí que una vegada hi havia un jove infeliç. El seu pare havia mort i la seva mare havia portat a casa un altre home, un vidu amb dos fills. Al nou padrastre no li agradava gens ni mica el noi. Totes les coses bones, les paraules amables i els privilegis especials eren per als seus propis fills: els donava roba de moda, menjars exquisits i capricis. Però per al pobre noi infeliç no hi havia res: no hi havia plats especials per menjar, sinó les sobralles; no hi havia privilegis ni tan sols descans, ja que havia de treballar durament tot el dia, anar a comprar les verdures, fer el dinar, rentar la roba i tenir tota la casa neta com una patena. Només quan arribava la nit el deixaven seure una estona tot sol al costat de les cendres de la llar de foc de la cuina.

Durant aquests llargs vespres sol, acostumava a plorar i parlar amb la gata. La gata deia, "Miau", que en realitat volia dir, "Anima't! Tu tens una cosa que cap dels teus germanastres té: bellesa".

El que deia la gata era força veritat. Inclús vestit amb parracs i la cara bruta de cendres, era un jove realment atractiu, mentre que els seus germanastres, tot i portar roba molt elegant, sempre se'ls veia maldestres i lletjos, i sempre ho serien.

Un dia, tot de roba nova, sabates i joies va començar a arribar a la casa: la reina organitzava una festa i els germanastres s'estaven preparant per anar-hi. S'estaven davant del mirall a totes hores. El noi els ajudava a vestir-se amb les seves millors robes. No s'atrevia a preguntar, "I què passa amb mi?", ja que tenia molt clara quina seria la resposta: "Tu? Estimat noiet, tu et quedes a casa a rentar els plats, a fregar bé els terres i a preparar els llits per als teus germanastres. Tornaran a casa molt cansats i amb molta son".

Després que els germanastres i el padrastre haguessin marxat al ball, el pobre noi es va eixugar les llàgrimes i va sospirar a la gata. "Oh, mixeta, sóc tan infeliç!" i la gata va murmurar, "Miau".

I just llavors un raig de llum va inundar la cuina i va aparèixer un bruixot. "No t'espantis, jovenet", va dir el bruixot. "El vent m'ha xiuxiuejat els teus sospirs: sóc conscient de les ganes que tens d'anar a la festa... i hi aniràs!".

"Però com, vestit amb aquests parracs?", va respondre el pobre noi, "el servei em farà fora". El bruixot va somriure. Amb un toc de la seva vareta màgica, el pobre noiet es va trobar portant la roba més bonica, la més formosa que mai s'havia vist al reialme.

"I ara que ja hem arreglat el tema de què portar", va dir el bruixot, "cal que et trobem un carruatge. Un cavaller de veritat mai aniria a la festa a peu! Ràpid! Porta'm una carbassa", va ordenar.

"Ara mateix", va dir el pobre noiet mentre sortia corrents.

Llavors el bruixot es va girar cap a la gata i li va dir: "Tu, porta'm set ratolins!".

El noiet va tornar ràpidament amb una bonica carabassa i la gata amb set ratolins que havia trobat al celler. "Bé!", va exclamar el bruixot. Amb un toc de la seva vareta màgica –meravella de les meravelles!– la carbassa es va convertir en una flamant carrossa i els ratolins es van convertir en sis cavalls blancs, mentre que el setè ratolí es va convertir en una cotxera, que portava un preciós vestit i un fuet. El pobre noiet no s'ho podia creure.

"Et presentaré a la cort i ja veuràs com, de seguida, la princesa, en honor de la qual s'organitza la festa, quedarà embadalida amb com n'ets de maco. Però recorda! Has de marxar de la festa a mitjanit i tornar a casa perquè és quan es trenca l'encanteri: la carrossa tornarà a ser una carbassa, els cavalls tornaran a ser ratolins i la cotxera tornarà a ser un ratolí també. I tu tornaràs a anar vestit amb parracs i duràs esclops en comptes d'aquestes sabates de ball tan esplèndides! Ho entens?".

El noiet va somriure i va dir: "Sí, ho entenc!".

Quan el noi va entrar a la sala de ball de palau, es va fer un silenci de cop. Tothom va callar a mitja frase per admirar la seva elegància, la seva bellesa i gràcia.

"Qui deu ser?", es preguntava la gent. Els dos germanastres també es demanaven qui devia ser el nouvingut, ja que mai a la vida haurien pogut imaginar que el formós noiet era en realitat el seu germanastre que parlava amb la gata!

Llavors la princesa va posar els ulls sobre el noiet atractiu. Es va dirigir cap a ell, li va fer una reverència i li va demanar per ballar. Per a gran decepció de tots els cavallers allà presents, ella va ballar amb el noiet tota la nit.

La princesa no parava de demanar-li: "Qui ets, formós jove?".

El pobre noiet, però, només li responia: "Què importa qui sigui, si no em tornareu a veure mai més?".

"Oh, però segur que et tornaré a veure, n'estic segura!", responia ella.

El pobre noiet s'ho va passar d'allò més bé a la festa, però de sobte va sentir el rellotge que marcava la primera campanada de les dotze! Va recordar el que el bruixot havia dit i, sense dir ni adéu, es va deixar anar dels braços de la princesa i va córrer escales avall. Mentre corria, una de les sabates de ball li va caure, però per res del món va pensar en aturar-se per recollir-la! Si sonava la darrera campanada de les dotze... Quin desastre! Així que va fugir i desaparèixer dins la negra nit.

La princesa, que ara estava bojament enamorada d'ell, va recollir la sabata de ball i va proclamar que es casaria amb l'home a qui li anés perfectament aquella sabata. Va dir a les seves ministres, "aneu i busqueu arreu el noi a qui anirà bé aquesta sabata. No em donaré per satisfeta fins que el trobeu!", i així les ministres van provar la sabata als peus de tots els nois.

Quan una de les ministres va arribar a la casa on vivia el noiet amb el seu padrastre i germanastres, la ministra va demanar si podia emprovar la sabata a tots els homes joves de la casa. Els dos germanastres no podien ni encabir-hi el dit gros del peu. Quan la ministra va demanar si hi havia altres nois joves a la casa, el padrastre va contestar que no. Però just en aquell moment va cridar-li l'atenció una gata que l'estirava dels pantalons en direcció a la cuina.

Allà seia el pobre noiet a la vora de les cendres. La ministra va intentar posar-li la sabata i, per sorpresa seva, li anava perfecta. "Aquest noiet horrible i brut no pot haver estat a la festa", va etzibar el padrastre. "Digueu-ho a la princesa que hauria de casar-se amb un dels meus dos fills! Que no veu que n'és de lleig el noi! Que no ho veu?"

De sobte, el padrastre va callar perquè havia aparegut el bruixot.

"Ja n'hi ha prou!", va exclamar aixecant la seva vareta màgica. En un tres i no res, el noiet va aparèixer tot ben vestit i resplendent amb la seva joventut i bellesa. El padrastre i els germanastres es van quedar amb la boca ben oberta per la sorpresa, i la ministra va dir, "Vine amb nosaltres, jove formós! La princesa t'espera per oferir-te l'anell de prometatge!". Així que el jove se'n va anar tot cofoi amb les ministres. La princesa es va casar amb el jove pocs dies després i van viure feliços i van menjar anissos.

I pel que fa a la gata, simplement va dir: "Miau!".


Font del conte: projecte "Contes de La Ventafocs" de la Universitat de Calgary (Canadà).