La Laura és una de les persones voluntàries que al llarg dels anys han format part del Grup d'educació d'Amnistia Internacional Catalunya. Es va incorporar al grup el març de 2002, i va col.laborar-hi fins el 2005, quan la seva trajectòria professional la va allunyar de Barcelona.

- Què et va motivar a incorporar-te al Grup d'educació? 
- En aquell moment estava fent el tercer curs de Ciències Polítiques. Durant els estudis havíem abordat els drets humans, dins de l'assignatura de dret internacional públic, i jo tenia ganes d'aprofundir en el tema des de la perspectiva social i educativa. De manera que vaig decidir informar-me sobre el treball d'Amnistia Internacional. Vaig anar a una sessió informativa, i em van parlar de dos grups de treball que em van cridar l'atenció: el de relacions internacionals i el d'educació en drets humans. Després de pensar-m'ho uns dies, em vaig decidir pel de educació. Buscava un treball més directe amb la comunitat, i em va semblar que el Grup d'educació em podria oferir aquesta possibilitat.

- Quin tipus de projectes fèieu en el grup en aquella època? 
- Durant els primers dos anys que vaig participar en el grup de forma regular, l'activitat principal es centrava en el desenvolupament i la recerca de recursos educatius per treballar els drets humans a les escoles. Tots els materials que trobàvem, o que creàvem nosaltres, els referenciàvem o els penjàvem al web, amb la finalitat de fer-los fàcilment accessibles. Aquest treball avui segueix sent una de les principals activitats del grup; val la pena fer un cop d'ull al web, hi ha un munt de propostes i recursos molt interessants! 

- A més del Grup d'educació, també has fet de voluntària en el Secretariat Internacional d'Amnistia Internacional i en la Secció anglesa. Què et van aportar aquestes experiències? 
- Quan vaig acabar la carrera el 2003, me'n vaig anar a Londres per fer un màster en justícia social i educació. I vaig aprofitar l'estada per continuar col.laborant amb Amnistia Internacional. Vaig estar un any de voluntària al Secretariat Internacional, a l'equip d'educació (en el marc del programa de pràctiques que hi havia en aquella època). I després vaig estar sis mesos amb l'equip d'educació de la Secció anglesa d'Amnistia Internacional. Poder conèixer de prop el treball d'educació d'Amnistia Internacional a nivell global i, al mateix temps, contribuir al programa local de Londres, em va obrir els ulls a altres formes de treballar l'educació en drets humans. Vaig tenir accés a nous materials educatius i també vaig adquirir experiència en donar tallers d'educació en drets humans a les escoles. L'experiència va ser molt enriquidora; em va donar més confiança a l'hora d'explicar en públic les activitats d'Amnistia Internacional, i em va aportar nous recursos per saber com transmetre els valors dels drets humans a través d'activitats educatives amb nens i joves. Vaig tornar a Barcelona molt entusiasmada i plena d'idees i les vaig compartir amb la gent del Grup d'educació. Algunes d'aquestes idees les vam poder dur a terme, com una guia sobre com fer xerrades a les escoles. 

- Quins altres aspectes del grup ressaltaries? 
- En tornar de Londres una altra idea que tenia molt clara era la necessitat de potenciar les activitats presencials a les escoles. Però això era complicat: en ser totes les persones del grup voluntàries, era molt difícil poder assumir el compromís d'anar a donar xerrades quan es demanaven. Sobretot en hores lectives, tothom tenia les seves obligacions professionals (això avui segueix sent una dificultat important). Aquesta limitació de les activitats presencials en bona mesura és la que ha potenciat l'interès per internet com a aparador de les propostes i la forma de treball virtual entre les persones que integren el grup. En la mesura de les pròpies possibilitats, cadascú aporta el que pot, i el resultat és bastant positiu. 

- Ja fa més de deu anys des de la teva arribada al Grup d'educació, i des de llavors has estat involucrada en altres projectes educatius i de drets humans a nivell internacional i europeu. En quina mesura consideres que la teva participació en el grup va influenciar en la teva trajectòria? 
- Sens dubte, la meva implicació en el grup em va portar a triar els estudis post-universitaris de justícia social i educació que vaig fer. Durant els dos primers anys en el grup, vaig confirmar que la meva veritable passió era l'educació (abordada des de la perspectiva social, drets humans, cívica, intercultural, etc.) I que era possible relacionar els meus estudis en ciències polítiques amb aquest àmbit, i fins i tot fer d'això la meva professió. Des que vaig deixar el grup he treballat en el camp de l'educació en drets humans, tant a nivell institucional (vaig formar part de l'equip de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans encarregat de llançar la primera fase del Programa Mundial d'Educació en Drets Humans) com a nivell més de terreny, coordinant programes per a joves d'educació intercultural i per a la pau. 

- Què li diries a una persona per motivar-la a unir-se a un grup com el Grup d'educació d'Amnistia Internacional, o algun altre grup similar de persones voluntàries que treballin a favor dels drets humans? 
- Per a mi el voluntariat va lligat al plaer de treballar amb un grup de persones amb qui comparteixes els mateixos ideals i valors. Creure en el valor del voluntariat, de contribuir a la millora de la comunitat on vivim aportant les nostres capacitats i possibilitats, i tenir l'oportunitat de fer això al costat de gent motivada i compromesa, que busca el bé comú per sobre dels interessos personals, és molt gratificant. Jo tot això ho vaig trobar en el Grup d'educació. D'altra banda, és cert que no sempre hi ha els recursos financers o humans i el temps que ens agradaria per poder dur a terme tots els projectes que ens motiven, però quan t'impliques saps que estàs fent el que pots: et queda la satisfacció d'estar aportant el teu granet de sorra, d'estar sembrant llavors que aniran fructificant. 

Estic molt agraïda al Grup d'educació. La gent del grup em va acollir molt bé, em van convidar a invertir la meva il.lusió i les meves capacitats en el context del treball d'educació en drets humans que feien. I em van ajudar a valorar la importància d'estar oberta a les noves idees i propostes que cada nova persona pot aportar a un grup de treball. Tot això, juntament amb la pràctica d'un treball rigorós i ben fet. La vida i les opcions professionals m'han portat lluny de Barcelona, però record amb molt afecte aquesta etapa a Amnistia Internacional. A les persones que actualment formen el Grup d'educació els desitjo que, amb la il·lusió de sempre, segueixin desenvolupant amb la mateixa dedicació i eficàcia les seves activitats vinculades a l'educació en drets humans..