AI Catalunya Grup d'educació

Espanya, a la cua d'una Europa pobra en educació en drets humans

---

Més d'un milió d'universitaris espanyols no tenen accés a cap assignatura sobre drets humans de caràcter obligatori. La Reforma dels estudis universitaris que finalitza el 2010 és l'oportunitat d'incloure drets humans a la Universitat.

Madrid.- Amnistia Internacional (AI) presenta avui l'informe "Les Universitats espanyoles, a la cua d'Europa en formació obligatòria en drets humans". L'organització ha revisat 300 plans d'estudi de tretze països i territoris europeus que demostren l'escàs compromís amb els drets humans en l'àmbit de l'educació superior tant a Espanya com als països del seu entorn.

Crida particularment l'atenció l'exemple de la carrera de Medicina, destinada a formar professionals encarregats d'identificar i atendre víctimes de tortura, maltractaments, violència de gènere i altres violacions de drets humans: en cap dels plans d'estudi analitzats s'hi han trobat assignatures de drets humans, ni obligatòries ni optatives.

Dintre del context europeu analitzat, Espanya es trobaria en el bloc de països que menys interès atorguen als drets humans en la formació universitària, segons les tendències detectades per Amnistia Internacional. Només quatre dels tretze països i territoris europeus presos com a referència destaquen per potenciar la presència de matèries obligatòries de drets humans: Anglaterra, amb deu; Portugal, amb vuit; Bèlgica, amb set; i França amb cinc.

La posició de desavantatge d'Espanya s'aprecia clarament en la titulació de Dret, bressol dels futurs professionals que s'encarregaran de defensar les víctimes de violacions de drets humans. A Espanya no hi ha cap universitat pública que imparteixi matèries obligatòries referents a aquesta temàtica, totes són optatives, mentre que a la resta de països europeus analitzats la tendència a incloure matèries de drets humans obligatòries en aquesta mateixa titulació és notable: s'han identificat 13 assignatures obligatòries enfront d'una absència total en el cas espanyol. Així, Portugal compta amb tres assignatures obligatòries a les universitats Catòlica Portuguesa i de Lisboa. França té cinc assignatures obligatòries a les universitats de Perpinyà, Cergy-Pontoise, París Descartes, París X Nanterre i Avinyó. I a Anglaterra, les universitats de Birmingham, Cambridge i Liverpool imparteixen tres matèries obligatòries centrades en els drets humans.

En relació amb les titulacions d'Educació, a Bèlgica, Portugal i Anglaterra és on s'ha trobat una major presència d'assignatures obligatòries de drets humans en els plans d'estudi analitzats. En un segon bloc hi ha Gal·les, Suècia i Itàlia junt amb Espanya.

A més de Ciències de l'Educació, Medicina i Dret, Amnistia Internacional considera de màxima prioritat incloure formació en drets humans en els plans d'estudis de les carreres de Periodisme i Treball Social. En el primer cas, la formació en drets humans és imprescindible per informar i formar l'opinió pública en valors comuns de respecte i tolerància. Pel que fa a la formació de les i els treballadors socials, seran els qui hauran de conviure amb col.lectius especialment vulnerables a sofrir violacions de drets humans: immigrants, menors no acompanyats o dones maltractades.

En la mostra analitzada per Amnistia Internacional, només tres països europeus mostrarien una situació pitjor que Espanya quant a presència de continguts de drets humans en les cinc titulacions seleccionades, i serien Alemanya, República Txeca i Grècia.

Encara que Amnistia Internacional considera prioritàries les titulacions de Medicina, Dret, Periodisme, Treball Social i Educació, l'organització defensa la importància que totes les titulacions universitàries incloguin continguts en aquesta matèria.

Recomanacions

Amnistia Internacional sol.licita a les autoritats universitàries que es comprometin a introduir almenys una assignatura obligatòria d'educació en drets humans en totes les titulacions d'educació, enfocada a la correcta docència de l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans.

Així mateix, és imprescindible que creïn almenys una assignatura obligatòria en els graus de Periodisme, Medicina, Treball Social i Dret, orientada al coneixement general dels acords nacionals i internacionals sobre drets humans, i fent especial èmfasi en aquells que tenen una relació més directa amb la seva labor professional.

A més, l'organització insta el govern espanyol a incloure l'educació en drets humans en la formació i capacitació professional de les i els docents, tal com proposa el Pla d'Acció del Programa Mundial per a l'Educació en Drets Humans. Així, el futur Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària que elabori el Ministeri d'Educació i Ciència hauria d'incloure continguts obligatoris d'educació en drets humans.

A aquest efecte, Amnistia Internacional ha sol·licitat entrevistes amb la Conferència de Rectors d'Universitats Públiques d'Espanya (CRUE) i amb autoritats acadèmiques de les diferents universitat públiques que estan en ple procés de disseny dels seus plans d'estudi, així com amb la ministra d'Educació, Política Social i Esport i amb la ministra de Ciència i Innovació.

Els drets humans no són un caprici

La formació en drets humans no és una opció d'un govern determinat, ni de partits polítics, sinó una obligació adoptada a nivell internacional per l'estat espanyol amb les Nacions Unides i el Consell d'Europa. No obstant això, més d'un milió d'estudiants universitaris no tenen accés a formació obligatòria en drets humans.

Espanya forma part del Programa Mundial per a l'Educació en Drets Humans, aprovat en l'Assemblea General de les Nacions Unides el 2004. El Pla d'Acció del Programa Mundial estableix el principi de l'educació com un procés que ha de comprendre "l'educació i el desenvolupament professional dels mestres i altres funcionaris: dotar el personal docent (?) mitjançant cursos de capacitació previs i simultanis a la prestació de serveis, dels coneixements, la comprensió, les tècniques i la competència necessària per facilitar l'aprenentatge i la pràctica dels drets humans a les escoles".

Dins del marc normatiu espanyol, la llei 27/2005, de 30 de novembre, de foment de l'educació i la cultura de pau, estableix que "Correspon al govern promoure un increment del coneixement públic i de l'ensenyament del Dret Internacional Humanitari i de la legislació sobre Drets Humans".

Més recentment, el reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, que va donar inici a l'actual procés de reforma universitària, reconeix "entre els principis generals que hagi d'inspirar el disseny dels nous títols, els plans d'estudis haurien de tenir en compte que qualsevol activitat professional ha de realitzar-se: a) des del respecte als drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones, havent d'incloure's, en els plans d'estudis que procedeixi, ensenyaments relacionats amb els drets esmentats".

Per tant, Espanya té l'obligació de complir i fer complir les indicacions relatives a la formació universitària. I la reforma universitària plantejada constitueix una excel-lent oportunitat perquè, per fi, Espanya doni resposta als compromisos internacionals, europeus i nacionals subscrits voluntàriament per successius governs espanyols i que obliguen a introduir continguts de drets humans en el sistema universitari.

No obstant això, i fins ara, l'estat espanyol incompleix les obligacions relatives a la formació en drets humans de docents i estudiants universitaris, i particularment amb el Pla d'Acció del Programa Mundial.

L'organització considera que la implantació de la nova matèria d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, que s'imparteix a primària i secundària, suposa un primer pas en la direcció correcta cap a la creació d'una cultura en drets humans dins les aules. Pas que s'ha de completar amb la inclusió d'assignatures obligatòries en matèria de drets humans en l'educació universitària.

Antecedents

A l'Informe Educació en drets humans: assignatura suspesa, de l'any 2003, Amnistia Internacional ja va documentar el baix nivell de compliment dels successius governs espanyols envers els acords internacionals subscrits referents a l'educació en drets humans. Cinc anys després, la situació no ha canviat i AI manté les mateixes preocupacions en referència a aquest fet.

L'anomenat Procés de Bolonya rep el nom de la Declaració de Bolonya amb què es va iniciar, i que es tracta d'un acord signat el 1999 per les i els ministres amb competències en educació superior de 29 països europeus. Aquesta declaració conjunta va donar inici al que s'anomena procés de convergència que persegueix facilitar un intercanvi efectiu de titulats així com adaptar el contingut dels estudis universitaris a les demandes socials. La signatura de la Declaració i l'inici del Procés de Bolonya van conduir a la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, un àmbit al qual es van incorporar països fins i tot de fora de la Unió Europea i que serveix de marc de referència a les reformes educatives que molts països havien d'iniciar a partir de llavors.

El propòsit perseguit és fonamentalment la integració dels diferents sistemes universitaris europeus, adaptant els ensenyaments a un model únic per tot Europa; i permetent l'homologació de totes les titulacions de forma molt més simple que l'actual. D'altra banda, aquesta reforma suposarà per al sistema universitari espanyol una modificació en els mètodes d'ensenyament per a l'estudiant i de fer les classes per al docent, potenciant les tutories personalitzades i el treball de l'alumnat per sobre de les classes presencials. D'acord amb el que estableix el reial decret, la reforma dels plans d'estudi universitaris haurà de concloure en el curs acadèmic 2010/2011.

Per a Amnistia Internacional, aquest procés de reforma universitària ha de ser aprofitat per les autoritats polítiques i acadèmiques espanyoles per, finalment, donar resposta als compromisos internacionals i europeus subscrits voluntàriament pels últims governs espanyols i que obliguen a introduir continguts de drets humans en el sistema universitari.