AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > temes > AU als centres d'ensenyament > informació general > resultats
 Accions Urgents
 Resultats positius: les Accions Urgents són útils
Segons les estadístiques, un de cada tres casos a favor del qual s'actua es resol.
 
--------- "Tot i que és agradable i emotiu recuperar la llibertat perduda, encara és més reconfortant saber que només ha estat possible gràcies a les persones i les prestigioses organitzacions d'àmbit mundial que han treballat incansablement per tal d'aconseguir la meva llibertat."
Omar del Pozo, ex pres de consciència cubà alliberat el 1998. (1)
"Sense la feina d'organitzacions com Amnistia Internacional, el món seria un lloc molt pitjor."
Francisco Reardon, defensor dels drets dels presos al Brasil. (1)
"Amnistia Internacional és present quan molt poca gent esta disposada a ser-hi."
Ray Chioto, periodista de Zimbabue detingut i torturat el gener de 1998. (1) 
"Vaig estar tretze anys a la presó i dos al pavelló dels condemnats a mort. No sabia si moriria o no. El 1998 em van commutar la pena de mort per cadena perpètua, i el mes passat vaig quedar en llibertat. Estic viu i lliure. Aquests tretze anys van ser com un llarg i fosc túnel sense final. Els vostres esforços per tal d'aconseguir l'alliberament dels presos de consciència ens feien la càrrega més lleugera i suportable."
Kim Song-man, ex pres de consciència a Korea del Sud, alliberat el 1998. (1)
"Quan el meu marit, Hamma Hammami, va ser detingut, torturat i condemnat a presó el 1994, jo mateixa vaig experimentar l'eficàcia de les accions d'Amnistia Internacional. Amnistia Internacional i d'altres Ong van tenir un paper molt important en la millora de les dures condicions de reclusió (mesos d'aïllament, agressions físiques i psicològiques) i a l'hora d'aconseguir el seu alliberament."
Radhia Nasraoui, advocada tunisiana compromesa amb els drets humans, 1998. (1)
"Tenia 16 o 17 anys quan vaig sentir parlar per primer cop d'Amnistia Internacional, Quan una persona viu en un país en el qual es rep molt poca informació sobre el món exterior, se sent petita, impotent i completament indefensa davant l'estructura de la dictadura. Però si s'assabenta que hi ha una organització com Amnistia Internacional, a la qual no li és indiferent la sort d'aquesta persona, agafa noves forces."
Faraj Sarkouhi, Iran. "Desaparegut" dos cops, empresonat i torturat, alliberat el 1998. (1)
"Torno a estar lliure, fora de la cel.la i de la presó, després de nou anys de tortura, patiment i esperança. Aquesta lliberta meva és el fruit de la pressió que vau generar vosaltres dia rera dia, fruit del vostre treball i de la vostra valentia."
Mohammed El Boukili, ex pres de consciència al Marroc alliberat el 1994. (2)
"Volem donar-vos les gràcies per tota l'ajuda i el recolzament que ens vareu donar a través de cartes i faxos en relació al nostre fill detingut Muhannad Abu Rumi. La vostra ajuda ens va donar esperances y valor per seguir endavant. Per ell va ser molt important saber que hi havia persones al món a les quals els importava de debò la sort dels presos i els drets humans".
Carta escrita per la família de Muhannad Abu Rumi, empresonat a Israel i alliberat el 1997. (3)
"Em falten paraules per expressar la gratitud de la meva mare pel retorn del seu fill, la de la meva esposa pel retorn del seu espòs i la dels meus fills pel retorn del seu pare. Vosaltres vau ser, que jo sàpiga, l'única organització de dins i de fora del país que va alçar la veu a favor dels drets dels ciutadans."
Timoshenko Pekmezi, Albània. Alliberat el 1996 (3)
"M'agradaria expressar la meva gratitud a totes les organitzacions internacionals que m'han enviat faxos i cartes, gràcies a les quals el fiscal em va preguntar qui era jo, que rebia tants recolzaments d'arreu del món."
Heshmatollah Tabardazi, periodista alliberat el 5 de novembre de 1999 i en el cas del qual havia treballat Amnistia Internacional.

Origen de les cites: (1) NWS 22/01/99/s. (2) RE: nº 11, 1995. (3) Boletín AU, mayo 98.