Grans crides ja en són fetes,
gran guerra hi ha d'haver.
Hi han d'anar tots el comtes.
comtes i cavallers.
També hi han d'anar els nobles.
hauran de ser els primers.
Aquell que faci falta.
escapçat ha de ser;
també el comte d'Estela,
que nuvi tot just és.
Ja busca la comtessa
per a fer-li saber.
No sap pas con posar-s'hi
quan al davant la té.
--Què teniu, el bon comte?
sembla que no esteu bé.
--El mal que tinc, comtessa,
greu us ha de saber.
Me n'he d'anar a la guerra,
no sé quan tornaré.
--Digue que vós sou nuvi,
tot just teniu muller.
--Això no hi val, comtessa,
això no val per res.
Els qui van a la guerra
tots tenen sa muller.
Ja tornen a fer crides,
gran guerra hi ha d'haver.
Hi han d'anar els nobles,
tenen de ser els primers.
El comte crida als patges,
de soldats més de cent,
de bona matinada
al pati del castell.
Que carreguin els ases
amb tot el menester,
que tots portin ses armes
amb tot el parament.
--Tanmateix partiu, comte,
i soleta en deixeiu?
Si al menos en diguéssiu.
quin dia tornareu!
--Jo espero que per Pascua,
a veure'm tornareu.
La dama es desconsola
d'estar sola al castell.
La Pascua ja s'acosta,
ja espera al marit seu.
Puja dalt de la torre,
per vigilar si el veu.
Ja en veu tornar els patges
i los soldats també.
Tots duen robes negres
que els arriben als peus.
Ja en veu tornar els patges.
però el comte no ve.
--No em diríeu, els patges,
el meu marit on és?
--Comtessa, la comtessa.
aviat ho sabreu.
Prou us traureu les gales,
de dol us vestireu.
El comte de l'Estela,
mai més ja no el veureu,
que n'ha mort a la guerra,
com toca a un cavaller.
El dia de l'enterro,
pertot gran dol i hagué.
De cavallers i nobles
n'hi anaven més de cent.
Al damunt de la tomba
hi ha nat un taronger,
i a la branca més alta
hi canta l'estornell,
que diu amb son llenguatge
sempre de cara al vent:
--Malïdes les guerres.
i aquell qui les va fer,
perdició de dozelles
i morlt de cavallers.