AI Catalunya Grup d'educació

Ignoro si és possible allunyar-se d'una visió de la dignitat humana com a principi exclusivament jusnaturalista; ho dic amb tota la bona voluntat a fi d'esquivar qualsevol malentès al respecte. De fet, ningú pot afirmar que "la qualitat de digne" sorgeixi d'una naturalesa humana d'índole més que dubtosa. (...) Etimològicament el verb 'decet' –d'on prové dignitat– acaba derivant en dos substantius: 'decus' i 'decor'; ambdós relacionats amb el concepte de bellesa dual: de l'ànima –'decus'– i del cos –'decor'. Cal tenir en compte que 'decet' fa referència a allò que convé. Així doncs, la idea de dignitat, tot i ser un contenidor difícil d'omplir, al meu entendre s'articula al voltant de la seva innegable categoria ètica i estètica. "És fonamental –escrigué Karl Jaspers– que cada home davant el seu destí prengui les seves decisions." I tanmateix, costa d'escatir quin és el destí de l'home i, per tant, dilucidar quines són les decisions correctes. Com a individu puc entreveure el meu horitzó. Ara bé, els signes dels temps han consolidat una època d'alienació en què la humanitat sembla allunyar-se d'un dels puntals de la dignitat humana: la necessitat de mantenir entre els seus membres un vincle col·lectiu com a antídot a l'atomització social generalitzada; cosa que em fa tornar a Jaspers. Al fet que l'home no arriba a l'home si no és a través de l'home. (...)