Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Present avui a gairebé tots els països del món, Amnistia Internacional va ser fundada el 1961 per l'advocat britànic Peter Benenson. Inspirat en el cas d'uns estudiants portuguesos empresonats per brindar per la llibertat al seu país, Benenson va publicar l'article "The Forgotten Prisoners"  (Els presos oblidats) en la publicació dominical The Observer. Des de la seva fundació, Amnistia Internacional treballa, al costat de persones com tu, per a emprendre accions per un món millor.

Creiem en el poder de la gent i en la força de la unió per a aconseguir que els drets humans es respectin arreu del món.

“Obriu el diari qualsevol dia de la setmana i veureu la notícia que algú, en algun lloc del món, ha estat empresonat, torturat o executat perquè les seves opinions o la seva religió són inacceptables per al seu govern (...) El lector té una desagradable sensació d'impotència. Però si aquests sentiments de rebuig que experimenten persones d'arreu s'apleguessin en una acció comuna, podria fer-se alguna cosa eficaç”.
Peter Benenson, fundador d'Amnistia Internacional

Activistas de Amnistía Internacional participan en el Día de Acción Mundial por el Clima.
Acte de Amnistía Internacional.

El nostre impacte internacional

El 1961, inspirat pel cas de dos estudiants portuguesos que havien estat empresonats per brindar per la llibertat, l'advocat britànic Peter Benenson emprèn una acció mundial: la Campanya en Pro de l'Amnistia1961. La seva crida a deixar en llibertat presos i preses de consciència es publica en el diari The Observer el 28 de maig, així com en altres diaris de tot el món, i es converteix en la gènesi d'Amnistia Internacional. El 1966. només 5 anys després, ja havien estat excarcerades fins a un miler de persones gràcies els esforços incansables de gent com tu, que volia veure un món millor.

El 1962, Amnistia va enviar un advocat a Sud-àfrica perquè assistís com a observador al judici de Nelson Mandela. En paraules de Mandela, "la simple presència i l'ajuda que va oferir Amnistia van resultar tremendament inspiradores i encoratjadores".

Extracto de l'article de Peter Benenson en el diari The Observer
Nelson Mandela vuelve a su celda en la isla de Robben, donde pasó dieciocho de sus veintisiete años de prisión, 1994.

El 1973, Amnistia Internacional emet la seva primera Acció Urgent completa, per animar l'opinió pública a actuar en favor del professor brasiler Luiz Basilio Rossi, detingut per motius polítics. Luiz va atribuir després la millora de la seva situació al suport popular de la crida d'Amnistia: “Sabia que el cas s'havia fet públic, i que ja no podien matar-me. Llavors la pressió sobre mi va reduir-se i les condicions van millorar".

Des d'aquell moment, membres i simpatitzants d'Amnistia Internacional d'arreu del món han fet campanya per milers de persones, famílies i comunitats. En aproximadament la tercera part d'aquesta mena de casos s'aconsegueix un canvi positiu o, si no, l'acció serveix per a aixecar els ànims i oferir esperança.

El novembre de 1973, el règim militar xilè del general Augusto Pinochet admet al país una delegació de tres persones d'Amnistia Internacional per a investigar denúncies de violacions massives de drets humans. El dur informe que l'organització va publicar el 1974 va desencadenar una campanya internacional que exigia que les violacions de drets humans s'investiguessin, que els seus responsables fossin posats a disposició judicial i que les víctimes i les seves famílies obtinguessin plena reparació. Més de 20 anys després, Amnistia Internacional seria part en els procediments judicials que van conduir a la detenció de Pinochet al Regne Unit.

El 1977  Amnistia Internacional va ser reconeguda amb el premi Nobel de la Pau per “haver contribuït a refermar la llibertat, la justícia i, amb això, també la pau en el món”. Un any més tard, l'organització va ser guardonada amb el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides.

El 1978, un grup d'activistes va fundar Amnistia Internacional Espanya. El seu primer president va ser el claretià i esperantista català Manuel Casanoves i Casals.

El 1979, Amnistia Internacional publica una llista de 2.665 casos de persones desaparegudes a l'Argentina després del cop militar de Jorge Rafael Videla, amb la finalitat d'ajudar les seves famílies i coneguts a aconseguir la rendició de comptes dels responsables d'aquests crims.

Reunión de las personas que coordinaban la Red de Acciones Urgentes con Luiz Rossi.

Quan Amnistia Internacional i els seus simpatitzants engeguen la lluita contra la pena de mort el 1977, només l'havien abolit 16 països. En l'actualitat, la xifra és de 108, més de la meitat dels països del món. Des del 2011 han abolit la pena de mort per a tots els delictes països com el Txad, Letònia, Madagascar, Mongòlia i la República del Congo, entre altres. El nostre èxit ha estat impulsat per la creença que el dret a la vida és un dret fonamental, bàsic. Amb la teva ajuda, no ens aturarem fins que el món sencer estigui lliure definitivament d'aquesta forma extrema de càstig cruel, inhumà i degradant.

El 1984, després de l'incansable treball de campanya de gran nombre de simpatitzants d'Amnistia, l'Assemblea General de les Nacions Unides adopta la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants. A conseqüència d'això, els països ara estan obligats pel dret internacional a prendre mesures efectives per a prevenir la tortura en els territoris que controlen i tenen prohibit traslladar persones a qualsevol país on hi hagi raons per a creure que seran torturades.

El 1990 els nostres equips llancen una acció sobre la tortura i les execucions extrajudicials al Brasil i reben una resposta immediata del president Fernando Collor de Mello, que afirma: “No podem ni volem tornar a ser un país exemple de violència”.

El 1994 es constitueix Amnistia Internacional Catalunya (AIC) com una organització amb personalitat jurídica pròpia federada a Amnistia Internacional Espanya.

Amnistia Internacional crida també l'atenció mundial sobre la situació de 300.000 nens i nenes soldats i suma forces amb cinc ONG internacionals més (Human Rights Watch, Save the Children, Servei Jesuïta al Refugiat i QUNO) en la Coalició per a Posar Fi a la Utilització de Nens i Nenes Soldats.

El 2002, la pressió que porten exercint simpatitzants de l'organització durant molt de temps prepara per fi el terreny per a la creació de la Cort Penal Internacional (CPI) per obrir investigacions i processos judicials contra persones –inclosos líders polítics, dirigents de grups armats i altres figures d'alt nivell– raonablement sospitoses de cometre crims de lesa humanitat, genocidi, crims de guerra o el crim d'agressió.

Conferència internacional contra la pena de mort celebrada a Estocolm (Suècia) el 1977.
Exposició contra la tortura d'Amnistia Internacional a l'Índia, el 1982. © AI

El 2013, la nostra acció arriba fins i tot a països com Papua Nova Guinea, que deroga la controvertida Llei de Bruixeria. Aquesta llei preveia sentències reduïdes per assassinat si la víctima havia estat acusada de bruixeria. Aquesta decisió va suposar un gran pas endavant en la lluita per posar fi a la violència contra les dones en un país on les acusacions de bruixeria servien sovint d'excusa per a colpejar, matar i torturar dones. Una altra bona notícia va ser la provació aquest mateix any de la Llei de Protecció de la Família (sobre la violència en l'àmbit familiar).

El 2014, després de 20 anys de pressió del nostre activisme, entra en vigor el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes, important triomf per a la humanitat. El tractat té per objecte posar fi al flux irresponsable d'armes que causen milions de morts i fomenten els conflictes i els abusos generalitzats contra els drets humans. Aquesta immensa victòria no hauria estat possible sense la contribució impressionant a Amnistia dels seus donants, membres i activistes.

El 2015, també després d'un llarg període de pressió per part de l'organització i els seus simpatitzants, la filial nigeriana de Shell anuncia el pagament de 55 milions de lliures esterlines en concepte d'indemnització a 15.600 camperols i pescadors de Bodo, Nigèria, les vides dels quals s'havien vist truncades per dos grans abocaments de petroli de Shell el 2008. L'anunci prepara el terreny per a futures accions d'altres comunitats nigerianes que ha sofert les conseqüències de la negligència de la companyia. El 2021, el Tribunal Suprem del Regne Unit decideix que altres dues comunitats del delta del Níger afectades per anys d'abocaments poden demandar al gegant petrolier davant els tribunals britànics.

En una sentència històrica per a la justícia internacional, el 30 maig de 2016, l'expresident del Txad Hissène Habré és condemnat a cadena perpètua per crims de guerra i tortura comesos al país entre 1982 i 1990. L'acusació es basa en els nostres informes de la dècada de 1980 i en la declaració pericial d'un ex membre del personal de l'organització, entre altres proves. L'organització també va contribuir al fet que Charles Taylor fos jutjat en el Tribunal Especial per a Sierra Leone, acusat de crims de lesa humanitat i crims de guerra. I al fet que els líders serbis Slobodan Milosevic, Ratko Mladic, Radovan Karadzic, fossin jutjats i condemnats en el Tribunal per a l'Antiga Iugoslàvia per genocidi. Avui més del 80% dels Estats membres de Nacions Unides tenen legislació que els permet aplicar el principi de jurisdicció universal.

Presentació internacional de la campanya "Armes sota control" a Trafalgar Square.
A Port Harcourt (Nigèria), activistes, organitzacions associades i Amnistia Internacional van demanar a Shell que pagués i netegés el Delta del...

També el 2016, Albert Woodfox és excarcerat finalment als Estats Units després de decennis de pressió de simpatitzants d'Amnistia. Havia passat 43 anys i 10 mesos en règim d'aïllament en una presó estatal de Louisiana; pel que sembla, ningú ha sobreviscut tant de temps en règim d'aïllament als Estats Units. “Mai no insistiré prou en com és d'important rebre cartes de persones de tot el món —va dir Albert—. Em van donar un sentiment de dignitat. Em van donar força, em van convèncer que estava fent el correcte”.

El 2017, el Tribunal Superior de Kènia bloqueja la decisió unilateral del govern de tancar el camp de refugiats de Dadaab, el més gran del món. La sentència es dicta en resposta a una petició de dues organitzacions kenianes de drets humans, a qui Amnistia va donar suport. El tancament de Dadaab hauria deixat més de 260.000 persones refugiades somalis exposades a ser retornades a Somàlia, país assolat pel conflicte armat.

El 2018, una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans va determinar que la interceptació massiva de milions de comunicacions privades per part dels serveis d'intel·ligència del Regne Unit infringia la legislació sobre drets humans. El 2021, la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans va ampliar la històrica sentència, deixant clar que la vigilància sense restriccions viola el dret a la intimitat i a la llibertat d'expressió de les persones i exigint l'establiment de sòlides salvaguardes contra els abusos.

També el 2018 arriba l'impressionant resultat d'un referèndum a Irlanda que anul·la la prohibició de l'avortament a la Constitució i representa una gran victòria per als drets sexuals i reproductius de les dones. És el resultat d'un activisme intens per part de nombroses organitzacions, entre les quals també Amnistia Internacional.

Albert Woodfox aixeca el braç en senyal de victòria. Woodfox va passar gairebé 44 anys en règim d'aïllament en una presó de Louisiana, EUA.
El Tribunal Superior de Kènia va evitar el tancament del camp de refugiats de Dadaab. El sue tancament hauria deixat més de 260.000 personae...

El 2018 és excarcerada Teodora del Carmen Vásquez després de passar 10 anys entre reixes a El Salvador a conseqüència d'haver sofert una emergència obstètrica per la qual la van acusar i van declarar culpable d'avortar, acte il·legal al país. Va quedar en llibertat en reduir-li un tribunal la indignant pena de 30 anys de presó que li havia estat imposada. Des de peticions a protestes, Amnistia i els seus simpatitzants han impulsat activitats de campanya des de 2015 per a aconseguir que Teodora fos posada en llibertat.

El 2019, Sierra Leone aixeca la prohibició de l'accés a l'educació imposada a les nenes embarassades després de determinar-se que és discriminatòria. Amnistia havia intervingut en el cas, basant-se en la seva investigació i en el dret internacional pertinent. La decisió constitueix un clar missatge a altres països africans que imposen o es plantegen prohibicions similars.

El 2020, l'Argentina legalitza per fi l'avortament, granc triomf per al moviment de defensa dels drets de les dones i per al gran nombre de simpatitzants d'Amnistia que portaven decennis lluitant per aconseguir-ho. La decisió serveix d'inspiració a altres països de la regió i del món per a avançar en el reconeixement de l'accés a serveis segurs i legals d'avortament.

Entre 2019 i 2020 s'introdueixen a Dinamarca, Suècia i Grècia canvis legislatius pels quals es reconeix per fi que el sexe sense consentiment és violació. La decisió es pren després d'anys d'activisme de grups de supervivents i de defensa dels drets de les dones, i també de la campanya Parlem del SÍ d'Amnistia. Espanya anuncia també un projecte de llei per a definir com a violació el sexe sense consentiment, de conformitat amb les normes internacionals de drets humans.

I ja en l'actualitat, des de la irrupció de la pandèmia de Covid al març de 2020, Amnistia Internacional ha dedicat molts esforços a fer seguiment de la crisi sanitària, denunciant com la pandèmia ha posat al descobert enormes desigualtats sistèmiques que sofreixen a tot el món les minories ètniques, el personal sanitari i les dones, entre altres grups especialment afectats i com la COVID-19 ha estat instrumentalitzada per dirigents de diversos països per a intensificar el seu assalt als drets humans.

Teodora Vásquez abraça a la seva família després de sortir de presó en 2018. Teodora va ser condemnada a 30 anys de presó per donar a llum al seu...
Activistes d'Amnistia Internacional Argentina es manifesten per a exigir el dret legal a l'avortament

Assoliments principals a Espanya i Catalunya

El 1995 es va aconseguir l'abolició de la pena de mort en el Codi Penal Militar, després d'una gran campanya de pressió d'Amnistia Internacional per a un tema considerat tabú a principis dels 90. Ajuntaments, diputacions i parlaments autonòmics es van anar pronunciant a favor de l'abolició total, la qual cosa va obligar les Corts espanyoles a posar fi a la pena de mort.

El 2004, de la Llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, que va suposar grans avenços, no només en la protecció de les dones sinó que també va ajudar a generar canvis en l'opinió pública i va millorar la formació a professionals de diferents sectors. També va ser un gran pas la ratificació per part d'Espanya del Conveni d'Istanbul, així com el projecte de llei, pendent d'aprovació, que té per objectiu definir com a violació el sexe sense consentiment de conformitat amb les normes internacionals de drets humans.

Amnistia Internacional va treballar perquè el 2007 s'aprovés la llei que regula el comerç d'armes a Espanya, que preveu la denegació d'autoritzacions d'exportació “quan existeixin indicis racionals" que les armes puguin emprar-se "en accions que pertorbin la pau", per a "exacerbar tensions o conflictes latents" "amb finalitats de repressió interna" o "en situacions de violació de drets humans".

Acte d'AI exigint mesures contra la violència de gènere, novembre de 2004.
Acte d'Amnistia Internacional, Oxfam Intermón i Greenpeace davant del Congrés dels Diputats per protestar pels forats del projecte de llei que...

En matèria de drets econòmics, socials i culturals, Amnistia Internacional també ha contribuït a grans assoliments, com la legislació pròpia de les comunitats autònomes sobre habitatge i la reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil en matèria de desnonaments, que garanteix que s'articulin mesures de coordinació i cooperació entre les administracions públiques i serveis socials per a donar resposta adequada a persones en situació de vulnerabilitat.

La feina per a aconseguir la universalitat del dret a la salut a Espanya, després que la Reforma del RDL 16/2012 deixés sense targeta sanitària més de 750.000 persones (gran part d'elles immigrants en situació irregular), va veure finalment els seus fruits el 2018 quan es va substituir pel RDL 7/2018, que, tot i que conté algunes llacunes i ambigüitats, va suposar millores en la universalitat d'aquest dret.

Després d'anys de treball conjunt de diferents organitzacions de la societat civil, entre les quals Amnistia, el novembre de 2019  el Parlament de Catalunya aprova reformar la normativa d'identificació policial dels agents en funcions d'ordre públic. La proposta garanteix la correcta identificació dels agents per garantir la prevenció, la transparència i la rendició de comptes en aquells casos que els agents puguin cometre un ús excessiu i desproporcionat de la força en l'actuació policial.

La investigació de finals de 2020 sobre la situació viscuda en les residències de persones grans durant els mesos més crítics de la primera onada de la pandèmia de Covid va contribuir al fet que s'adoptessin mesures a curt termini per a garantir el dret a la vida i a la salut de les persones residents, i també a generar un debat social sobre la necessitat de crear un nou model residencial per a garantir els seus drets humans.

Al maig de 2022 es va aprovar la Llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, un gran pas per a la prevenció, atenció i protecció de totes les dones, nenes i nens víctimes de violència sexual. Aquesta llei posa en el centre el consentiment i garanteix el dret a l'assistència integral especialitzada i accessible a través de la creació de Centres de Crisis, que el govern espanyol s'ha compromès a tenir el 2023 a totes les Comunitats Autònomes. Aquesta llei dona prioritat a la formació amb enfocament de gènere de les autoritats que estiguin en contacte amb la víctima (policia, personal sanitari, forenses i personal de l'administració de justícia) i reconeix el dret a la reparació de les víctimes. Un altre aspecte positiu és la retirada dels articles 187.2 i 187 bis, tal com recomanava Amnistia Internacional, que afecten les treballadores sexuals. Aquests articles podrien haver soscavat els seus drets humans i podrien haver-les portat a la clandestinitat i a una estigmatització més gran.

Acte d'Amnistia Internacional en defensa de la sanitat pública.
Treballadors i treballadores de la residència d'ancians Juan Calzada mostren una pancarta en la qual es llegeix "Ens quedem a casa amb la nostra...