COMUNICADO AMNISTIA INTERNACIONAL

Les nenes són víctimes de fustigació, assetjament sexual i abusos en escoles de tot el món

Amnistia Internacional, a través de www.actuaambamnistia.org demana als governs que prengui mesures per posar fi a la violència contra les nenes en les aules

En vigílies del Dia Internacional de la Dona, Amnistia Internacional ha demanat als governs i les autoritats escolars de tot el món, en un nou informe que es publica avui, 6 de març, que prenguin mesures concretes per a posar fi a la violència contra les nenes, especialment en les escoles.

“Els governs estan fallant a les nenes en el més bàsic. El fet que no resolguin el problema de la violència contra elles en les escoles és inacceptable”, ha dit Widney Brown, directora general d'Amnistia Internacional.

“Pràcticament tots els governs afirmen avorrir la violència contra les dones i les nenes. Les escoles són llocs on els governs tenen responsabilitat directa i poden començar a protegir les seves paraules amb accions concretes.”

L'informe “ Escoles segures: El dret de cada nena” mostra com la violència segueix sent omnipresent en les institucions educatives i en el seu entorn. Des de Mèxic a la Xina, les nenes s'enfronten constantment a la discriminació, a rebre cops en nom de la disciplina, al perill de ser agredides sexualment, ? assetjades o intimidades de camí a l'escola o una vegada estan en ella. Pateixen amenaces d'agressió sexual d'altres estudiants, escolten com professors els ofereixen qualificacions més altes a canvi de favors sexuals, i fins i tot són violades a la sala de professors.

• Discriminació. A Tanzània , entre 2003 i 2006 es van expulsar de les escoles a més de 14.000 alumnes d'educació primària i secundària perquè s'havien quedat embarassades. Les causes dels embarassos eren la pobresa, la violació, la falta d'atenció familiar, el matrimoni a primerenca edat i la llunyania de l'escola. Algunes nenes pateixen més la violència que d'altres. Les nenes pertanyents a determinats grups, com les integrants de minories ètniques, les nenes lesbianes o les nenes amb discapacitats, corren més perill que les seves companyes.

• Agressions sexuals i assetjament. Segons un estudi de 2006 realitzat amb nenes escolaritzades de Malawi , el 50 per cent d'elles afirmaven haver estat tocades “sense permís per professors o companys” amb alguna intenció sexual. Un estudi realitzat als Estats Units també va mostrar que, en les escoles públiques, el 83 per cent de les nenes de vuitè a onzè curs (d'entre 12 i 16 anys) patien alguna forma d'assetjament sexual. Molt sovint es passen per alt insinuacions sexuals agressives i inadequades dels nens a les escoles amb l'argument

Les agressions contra les nenes a l'escola tenen efectes immediats i a llarg termini, no només en la seva salut física i mental, sinó en l'àmbit de l'ensenyament. La violència pot fer que abandonin els estudis i perdin tota esperança d'escapar de la pobresa i de la marginació.

• Càstig corporal. Al 2006, prop de la meitat dels països del món (almenys 94) no han prohibit el càstig corporal en les escoles. Persones entrevistades per Amnistia Internacional a Haití , per exemple, van coincidir que la violència en les escoles era un fenomen generalitzat, però que rares vegades se n'informava. Els càstigs corporals, pegar als nens i nenes amb fuets o cables elèctrics, obligar-los a estar al sol de genolls, privar-los d'aliments, abusar sexualment d'ells o insultar i maltractar psicològicament a les nenes eren fets habituals per part de professors i personal administratiu.

• Escoles en zones en conflicte. El 40 per cent dels 77 milions de nens i nenes en edat escolar que no assisteixen a l'escola viuen en zones en conflicte (UNESCO, 2007). Aquestes zones representen una especial amenaça per a les vides de les nenes que assisteixen a elles. L'activitat docent també es veu afectada de moltes formes quan escoles, professorat i alumnat són objectius de la violència armada. A l' Afganistan , incendiar les escoles, especialment les de nenes, i amenaçar o agredir a nenes que assisteixen a l'escola, s'han convertit en els últims anys en pràctiques cada vegada més habituals. I a l' Iraq, a causa de la violència incessant, només el 30 per cent de l'alumnat va acudir a l'escola en 2006, enfront del 75 per cent de l'any anterior. Més de quatre milions d'iraquians han hagut d'abandonar les seves llars, i les escoles han estat sovint objectiu de la violència.

• Taxes escolars. Moltes escoles segueixen cobrant taxes tot i que el dret internacional disposa que l'educació primària ha de ser gratuïta. Per a molts menors, les taxes escolars i

altres despeses constitueixen un obstacle insuperable, i les nenes tenen més probabilitats que els nens de veure's excloses de les escoles quan no hi ha diners suficients per a pagar la seva educació. Dones de les Illes Salomó han de prendre la dura decisió d'enviar només als seus fills mascles a l'escola: no tenen suficients ingressos per a pagar les taxes escolars i consideren més probable que els nens necessitin tenir estudis per a aconseguir un lloc de treball.

Amnistia Internacional ha constatat que la incidència del maltractament en les escoles ha disminuït des de l'any ‘99. Segons dades del Defensor del Poble, les agressions greus, que inclouen l'assetjament sexual, s'han reduït del 2 per cent registrat en 1999 al 0,9 per cent en 2006. O el que és el mateix, 9 de cada 1000 menors estan patint agressions greus. En qualsevol cas, l'organització no ha trobat informació específica sobre la violència en l'escola espanyola basada en el gènere, pel que demana al Govern que en compliment de la Llei d'Igualtat, comenci a registrar de forma diferenciada les formes de violència que pateixen les nenes en l'àmbit educatiu.

Amnistia Internacional ha elaborat un pla de sis punts, dirigit a autoritats i organismes governamentals, incloses les autoritats escolars, que recomana:

Aprovar i fer complir lleis, polítiques i procediments adequats que prohibeixin tota forma de violència contra les nenes, inclosos els càstigs corporals, els insults, la fustigació, la violència física, el maltractament emocional i la violència i explotació sexuals.
Respondre als incidents de violència contra les nenes mitjançant l'elaboració d'informes confidencials i independents, investigacions eficaces, enjudiciaments quan s'escaigui i serveis per a víctimes i supervivents.
Promocionar serveis de suport a les nenes que han estat víctimes de violència com assessorament, tractament mèdic, informació i medicaments sobre VIH/sida, així com suport per a la reintegració al sistema escolar de nenes seropositives, embarassades, casades o que han estat mares.
Derrocar les barreres que impedeixen l'accés a de les nenes a l'educació, eliminant les taxes escolars en l'escola primària, i fent que l'educació secundària sigui accessible per a totes les nenes.
Protegir a les nenes dels abusos mitjançant formació del personal educatiu en matèria d'estratègies d'intervenció immediata per tal d'abordar la fustigació i la violència contra les nenes en l'escola.

Amnistia Internacional ha engegat una acció web (www. actuaambamnistia . org ), en la qual demana al Representant Especial de Nacions Unides sobre la violència contra la Infància i als governs que compleixin amb aquests sis punts i engeguin els mecanismes necessaris per a acabar amb la violència contra les nenes a les escoles.



		6 de març de 2008. 8 de març: Dia Internacional de la Dona Les nenes són víctimes de fustigació, assetjament sexual i abusos en escoles de tot el món Amnistia Internacional, a través de www.actuaambamnistia.org demana als governs que prengui mesures per posar fi a la violència contra les nenes en les aules En vigílies del Dia Internacional de la Dona, Amnistia Internacional ha demanat als governs i les autoritats escolars de tot el món, en un nou informe que es publica avui, 6 de març, que prenguin mesures concretes per a posar fi a la violència contra les nenes, especialment en les escoles. “Els governs estan fallant a les nenes en el més bàsic. El fet que no resolguin el problema de la violència contra elles en les escoles és inacceptable”, ha dit Widney Brown, directora general d'Amnistia Internacional. “Pràcticament tots els governs afirmen avorrir la violència contra les dones i les nenes. Les escoles són llocs on els governs tenen responsabilitat directa i poden començar a protegir les seves paraules amb accions concretes.” L'informe “ Escoles segures: El dret de cada nena” mostra com la violència segueix sent omnipresent en les institucions educatives i en el seu entorn. Des de Mèxic a la Xina, les nenes s'enfronten constantment a la discriminació, a rebre cops en nom de la disciplina, al perill de ser agredides sexualment, ? assetjades o intimidades de camí a l'escola o una vegada estan en ella. Pateixen amenaces d'agressió sexual d'altres estudiants, escolten com professors els ofereixen qualificacions més altes a canvi de favors sexuals, i fins i tot són violades a la sala de professors. • Discriminació. A Tanzània , entre 2003 i 2006 es van expulsar de les escoles a més de 14.000 alumnes d'educació primària i secundària perquè s'havien quedat embarassades. Les causes dels embarassos eren la pobresa, la violació, la falta d'atenció familiar, el matrimoni a primerenca edat i la llunyania de l'escola. Algunes nenes pateixen més la violència que d'altres. Les nenes pertanyents a determinats grups, com les integrants de minories ètniques, les nenes lesbianes o les nenes amb discapacitats, corren més perill que les seves companyes. • Agressions sexuals i assetjament. Segons un estudi de 2006 realitzat amb nenes escolaritzades de Malawi , el 50 per cent d'elles afirmaven haver estat tocades “sense permís per professors o companys” amb alguna intenció sexual. Un estudi realitzat als Estats Units també va mostrar que, en les escoles públiques, el 83 per cent de les nenes de vuitè a onzè curs (d'entre 12 i 16 anys) patien alguna forma d'assetjament sexual. Molt sovint es passen per alt insinuacions sexuals agressives i inadequades dels nens a les escoles amb l'argument que “són coses de nois”. Aquest tipus de conductes sovint no es denuncia ni es castiga, i així s'envia el missatge que la violència contra les dones i les nenes és acceptable i que l'agressió masculina és un fet normal. Les agressions contra les nenes a l'escola tenen efectes immediats i a llarg termini, no només en la seva salut física i mental, sinó en l'àmbit de l'ensenyament. La violència pot fer que abandonin els estudis i perdin tota esperança d'escapar de la pobresa i de la marginació. • Càstig corporal. Al 2006, prop de la meitat dels països del món (almenys 94) no han prohibit el càstig corporal en les escoles. Persones entrevistades per Amnistia Internacional a Haití , per exemple, van coincidir que la violència en les escoles era un fenomen generalitzat, però que rares vegades se n'informava. Els càstigs corporals, pegar als nens i nenes amb fuets o cables elèctrics, obligar-los a estar al sol de genolls, privar-los d'aliments, abusar sexualment d'ells o insultar i maltractar psicològicament a les nenes eren fets habituals per part de professors i personal administratiu. • Escoles en zones en conflicte. El 40 per cent dels 77 milions de nens i nenes en edat escolar que no assisteixen a l'escola viuen en zones en conflicte (UNESCO, 2007). Aquestes zones representen una especial amenaça per a les vides de les nenes que assisteixen a elles. L'activitat docent també es veu afectada de moltes formes quan escoles, professorat i alumnat són objectius de la violència armada. A l' Afganistan , incendiar les escoles, especialment les de nenes, i amenaçar o agredir a nenes que assisteixen a l'escola, s'han convertit en els últims anys en pràctiques cada vegada més habituals. I a l' Iraq, a causa de la violència incessant, només el 30 per cent de l'alumnat va acudir a l'escola en 2006, enfront del 75 per cent de l'any anterior. Més de quatre milions d'iraquians han hagut d'abandonar les seves llars, i les escoles han estat sovint objectiu de la violència. • Taxes escolars. Moltes escoles segueixen cobrant taxes tot i que el dret internacional disposa que l'educació primària ha de ser gratuïta. Per a molts menors, les taxes escolars i altres despeses constitueixen un obstacle insuperable, i les nenes tenen més probabilitats que els nens de veure's excloses de les escoles quan no hi ha diners suficients per a pagar la seva educació. Dones de les Illes Salomó han de prendre la dura decisió d'enviar només als seus fills mascles a l'escola: no tenen suficients ingressos per a pagar les taxes escolars i consideren més probable que els nens necessitin tenir estudis per a aconseguir un lloc de treball. La violència en les escoles espanyoles Amnistia Internacional ha constatat que la incidència del maltractament en les escoles ha disminuït des de l'any ‘99. Segons dades del Defensor del Poble, les agressions greus, que inclouen l'assetjament sexual, s'han reduït del 2 per cent registrat en 1999 al 0,9 per cent en 2006. O el que és el mateix, 9 de cada 1000 menors estan patint agressions greus. En qualsevol cas, l'organització no ha trobat informació específica sobre la violència en l'escola espanyola basada en el gènere, pel que demana al Govern que en compliment de la Llei d'Igualtat, comenci a registrar de forma diferenciada les formes de violència que pateixen les nenes en l'àmbit educatiu. Sis punts per a acabar amb la violència en les aules Amnistia Internacional ha elaborat un pla de sis punts, dirigit a autoritats i organismes governamentals, incloses les autoritats escolars, que recomana: Aprovar i fer complir lleis, polítiques i procediments adequats que prohibeixin tota forma de violència contra les nenes, inclosos els càstigs corporals, els insults, la fustigació, la violència física, el maltractament emocional i la violència i explotació sexuals. Respondre als incidents de violència contra les nenes mitjançant l'elaboració d'informes confidencials i independents, investigacions eficaces, enjudiciaments quan s'escaigui i serveis per a víctimes i supervivents. Promocionar serveis de suport a les nenes que han estat víctimes de violència com assessorament, tractament mèdic, informació i medicaments sobre VIH/sida, així com suport per a la reintegració al sistema escolar de nenes seropositives, embarassades, casades o que han estat mares. Derrocar les barreres que impedeixen l'accés a de les nenes a l'educació, eliminant les taxes escolars en l'escola primària, i fent que l'educació secundària sigui accessible per a totes les nenes. Protegir a les nenes dels abusos mitjançant formació del personal educatiu en matèria d'estratègies d'intervenció immediata per tal d'abordar la fustigació i la violència contra les nenes en l'escola. Amnistia Internacional ha engegat una acció web (www. actuaambamnistia . org ), en la qual demana al Representant Especial de Nacions Unides sobre la violència contra la Infància i als governs que compleixin amb aquests sis punts i engeguin els mecanismes necessaris per a acabar amb la violència contra les nenes a les escoles.

L'informe complert en versió castellana "Escuelas seguras, el derecho de cada niña" (PDF, 40 pàgines): http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2008-03Dones/Spanish- Escuelas Seguras- El Derecho De Cada Nina.pdf


L'informe resumint en versió castellana "Escuelas seguras, el derecho de cada niña" (PDF, 12 pàgines): http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2008-03Dones/ATT01284.pdf