Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

INFORME ANUAL 2015/16

INFORME ANUAL 2015/16


Podeu consultar més informacions sobre l'informe anuald'AI, des d'aquesta pàgina del web de la Secció espanyola

 

 

Inici  Qui som  Informe Anual

Informe Anual

INFORME 2015/16: els teus drets perillen


  • Molts governs han infringit obertament el dret internacional i estan afeblint intencionadament les institucions destinades a protegir els drets de les persones.
  • El secretari general de l'organització, Salil Shetty, adverteix que «no només perillen els nostres drets, sinó també les lleis i el sistema que els protegeixen».
  • Espanya no escapa a aquesta tendència internacional: limita la llibertat d'expressió i el dret de reunió pacífica i ignora les recomanacions de mecanismes internacionals pel que fa a la la protecció dels drets humans.


La protecció internacional dels drets humans corre perill d'enfonsar-se. Les draconianes i repressives campanyes estatals de seguretat plantejades a curt termini i que obeeixen a interessos particulars han tingut com a resultat un atac absolut als drets i llibertats fonamentals, adverteix Amnistia Internacional en la presentació de la seva avaluació anual de l'estat dels drets humans al món.

«Els teus drets perillen: són tractats amb absolut menyspreu per molts governs del món», afirma Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional. «Milions de persones  pateixen terriblement a mans d'Estats i grups armats mentre els governs qualifiquen sense cap vergonya la protecció dels drets humans com una amenaça per a la seguretat, l'ordre públic o els valors nacionals.»

Els drets humans, amenaçats globalment

Amnistia Internacional adverteix d'una tendència progressiva cap al debilitament dels drets humans, com a resultat de l'acció deliberada de governs per atacar, abandonar o no finançar les institucions creades per ajudar-nos a protegir els nostres drets.

«No només perillen els nostres drets, sinó també les lleis i el sistema que els protegeixen. Més de 70 anys de dur esforç i avanços en matèria de drets humans es troben ara en la corda fluixa», explica Salil Shetty.

Governs que intenten eludir l'escrutini dels seus historials nacionals estan soscavant els òrgans de drets humans de les Nacions Unides, la Cort Penal Internacional i mecanismes regionals com el Consell d'Europa i el sistema interamericà de drets humans.

Amnistia Internacional demana als governs suport polític i finançament total dels sistemes existents per fer respectar el dret internacional i protegir els drets de les persones.

Els drets humans, amenaçats pels estats

Amnistia Internacional ha documentat el nombre de governs que el 2015 han infringit descaradament el dret internacional en el seu àmbit nacional: més de 122 Estats van exercir la tortura o altres maltractaments i 30 van obligar il·legalment a persones refugiades a retornar a països on corrien perill. En almenys 19 països, el govern o grups armats van cometre crims o altres violacions de les «lleis de la guerra», el dret internacional humanitari.

Amnistia Internacional adverteix igualment sobre una tendència preocupant dels governs, que cada vegada adopten més mesures i emprenen més atacs contra activistes, professionals de l'advocacia i altres persones que treballen en la defensa dels drets humans.

«En lloc de reconèixer el paper fonamental d'aquestes persones en la societat, molts governs s'han proposat silenciar completament les crítiques al seu país. S'han saltat les seves pròpies lleis en campanyes de repressió contra la ciutadania», ha afirmat Salil Shetty.

Amnistia Internacional afirma que això, en part, es deu a la reacció de molts governs davant les noves amenaces per a la seguretat el 2015.

«La reacció desencertada de molts governs contra les amenaces per a la seguretat  ha consistit a reprimir la societat civil, el dret a la intimitat i el dret a la llibertat d'expressió, així com en intents descarats de fer dels drets humans un insult en presentar-los com a contraris a la seguretat, l'ordre públic i els valors nacionals. Han arribat fins i tot a violar la seva pròpia legislació», diu Salil Shetty.

Cal una revitalització urgent de l'ONU


Les Nacions Unides i les seves oficines de protecció de drets humans i persones refugiades es van ressentir greument per culpa de l'hostilitat i l'abandonament de molts governs el 2015.

«L'ONU va ser creada per "preservar a les generacions futures del flagell de la guerra" i per "reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home", però és més vulnerable que mai als desafiaments enormes que ha d'afrontar», manifesta Salil Shetty.

Molts governs han impedit a propòsit que l'ONU actuï per evitar atrocitats massives o per obligar a retre comptes als autors d'aquestes atrocitats, i no han escoltat o han menyspreat les recomanacions destinades a millorar la situació dels drets humans.

El conflicte sirià és un exemple terrible de les conseqüències catastròfiques del fracàs sistèmic de l'ONU en el compliment de la seva funció fonamental per fer respectar els drets i el dret internacional i per garantir la rendició de comptes.

El secretari o secretària general de l'ONU entrant, que serà triat aquest mateix any i prendrà possessió del seu càrrec al gener de 2017, heretarà una organització que ha aconseguit molt però que necessita revitalitzar-se amb urgència, segons Amnistia Internacional. L'organització demana als Estats membres de l'ONU i al seu Consell de Seguretat que mostrin idees noves i valentes per avançar en les reformes, començant pel procés d'elecció del secretari o secretària general.

«Els Estats membres de l'ONU tenen enguany una oportunitat històrica per revitalitzar l'organització donant suport a una candidatura forta per a secretari o secretària general, amb l'enteresa personal, visió i el compromís necessaris per contrarestar qualsevol iniciativa dels Estats obstinats a menyscabar els drets humans en els àmbits estatal i internacional», afirma Salil Shetty.

Per això, afirma Amnistia Internacional, el procés d'elecció ha de ser imparcial i transparent, i alhora garantir que es coneix i comprèn la concepció que els candidats i candidates tenen dels principals desafiaments a què s'enfronta l'ONU en matèria de drets humans.

Espanya no és excepció

Espanya participa també en aquesta tendència de retallada de llibertats i drets. Amb l'entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana i de la reforma del Codi Penal, el passat mes de juliol, s'ha limitat l'exercici legítim de la llibertat d'expressió i el dret de reunió pacífica. S'han establert límits addicionals sobre on i quan han de celebrar-se manifestacions, i s'han atorgat àmplies competències a les forces de seguretat que podrien multar amb fins a 30.000 euros persones que mostrin «falta de respecte» o que gravin imatges d'agents de policia en determinades circumstàncies.

+ Comunicat complet

Més informació: + Descarrega't aquí l'informe anual complet.

I a les xarxes socials