El món pot canviar, pèro no canviarà sol

Amnistia Internacional actualitza un any més l'estat dels drets humans a 159 països amb la publicació del seu Informe 2013.

El món s'està convertint en un lloc cada cop més perillós per a refugiats, migrants i, en general, pels qui perden la seva llar perquè pateixen abusos. Desorientades, indefenses, aquestes persones són expulsades als marges de la societat amb una barreja tòxica de dogmes polítics i de cinisme.

A l'Informe 2013 denunciem que s'han vulnerat els drets de milions de persones que han fugit del conflicte i la persecució o que han emigrat a la recerca de treball i una vida millor. Governs de tot el món mostren més interès a protegir les seves fronteres nacionals que a protegir els drets dels seus ciutadans o de les persones que busquen refugi o oportunitats als seus països.

El respecte a la sobirania d'un Estat no pot ser utilitzat com una excusa per la inacció. El Consell de Seguretat de l'ONU ha d'oposar-se als abusos que destrueixen vides i obliguen les persones a fugir de les llars. Això significa rebutjar doctrines sense moral que asseguren que l'assassinat en massa, la tortura i la gana no són assumptes de tots.

Durant l'últim any, la comunitat internacional ha estat testimoni de diverses emergències de drets humans que han obligat moltes persones a buscar un lloc segur, als seus propis països o creuant les fronteres. Des de Corea del Nord fins a Mali, Sudan o República Democràtica del Congo, va haver-hi gent que va fugir de les seves llars amb l'esperança de trobar refugi.

Els qui viuen fora del seu país, sense patrimoni ni estatus, són les persones més vulnerables del món, però sovint se les condemna a viure miserablement entre les ombres. És possible un futur més just si els Governs respecten els drets humans de totes les persones, amb independència de la  nacionalitat. El món no pot permetre's limbs on els drets humans no existeixen.

A més, en el nostre Informe 2013 expliquem que:

• La meitat de la humanitat continua essent “ciutadania de segona”. Molts països no van abordar els abusos de gènere. Soldats i grups armats van cometre violacions sexuals a Mali, el Txad, el Sudan i la República Democràtica del Congo; els talibans van executar dones a l'Afganistan i el Pakistan, i es va negar l'accés a avortaments segurs a dones i nenes embarassades a conseqüència d'una violació o amb embarassos que suposaven una amenaça per a la seva salut o la seva vida en països com Xile, El Salvador, Nicaragua i República Dominicana.

• Arreu de l'Àfrica, els conflictes, la pobresa i els abusos perpetrats per les forces de seguretat van posar al descobert la debilitat de la protecció dels drets humans, fins i tot en un moment en què el continent es preparava per a la commemoració del 50è aniversari de la Unió Africana (UA), que se celebra amb una gran cimera a Etiòpia la setmana del 19 al 27 de maig de 2013.

• A Amèrica, els processos judicials empresos a l'Argentina, Brasil, Guatemala i l'Uruguai van suposar un avanç important cap a la justícia per violacions de drets humans comeses en el passat. El sistema de drets humans interamericà va rebre crítiques de diversos Governs.

• La llibertat d'expressió va sofrir atacs a l'Àsia i a Oceania, amb repressió estatal en països com l'Iran, Cambodja, l'Índia, Sri Lanka i Maldives, mentre que a l'Afganistan, Myanmar, Pakistan i Tailàndia els conflictes armats van arruïnar desenes de milers de vides humanes. Myanmar va alliberar centenars de presos polítics, però d'altres continuen tancats.

• A Europa la “sobirania” és problemàtica perquè s'inverteix. Els Governs utilitzen l'excusa que les mesures d'austeritat enfront de la crisi econòmica són responsabilitat de la Unió Europea i no assumeixen les pròpies obligacions davant l'impacte que tenen sobre els drets d'accés a la salut, l'educació i l'habitatge. Moltes d'aquestes mesures afecten molt negativament les persones immigrants, desplaçades o sol·licitants d'asil.

• Als països del Pròxim Orient  el nord d'Àfrica on els líders autocràtics van ser enderrocats va augmentar la llibertat dels mitjans de comunicació i les oportunitats per la societat civil, però també va haver-hi reculades, com els desafiaments a la llibertat d'opinió per motius religiosos o de moral. A tota la regió es continua reprimint les persones activistes polítiques i pels drets humans, fins i tot mitjançant l'empresonament i la tortura sota custòdia. Els conflictes a Síria, així com entre Israel i Gaza, han empitjorat.

• La pena de mort va continuar retrocedint al món, malgrat revessos com la primera execució a Gàmbia, després de 30 anys sense execucions, o la d'una dona al Japó, després de 15 anys.

Més informació:  > Dades i Xifres Informe Anual 2013 (PDF)