CONTENIDO
60 ANYS DE FRACÀS EN DRETS HUMANS
28 de maig de 2008
Amnistia Internacional ha plantejat als governs del món el doble desafiament de demanar disculpes per sis dècades de fracàs en drets humans i de renovar el seu compromís per assolir millores concretes.
A la presentació de l’Informe 2008: L’estat dels drets humans al món, Irene Khan, secretària general d’Amnistia Internacional, ha declarat: “Darfur, Zimbabwe, Gaza, Iraq i Myanmar són punts calents que exigeixen una actuació immediata en matèria de drets humans."
“La injustícia, la desigualtat i la impunitat són avui les marques distintives del nostre món. Els governs han d'actuar ja, per acabar amb l'abisme que separa allò que es diu d'allò que es fa."
60 anys després que la Declaració Universal de Drets Humans fos adoptada per les Nacions Unides, l’Informe 2008 d’Amnistia Internacional posa de manifest que al menys a 81 països encara s’infligeixen tortures o maltractaments a les persones, que al menys a 54 se les sotmet a judicis sense les degudes garanties, i que al menys a 77, no se’ls permet parlar amb llibertat.
Irene Khan ha afirmat: “L’any 2007 s’ha caracteritzat per la impotència dels governs occidentals i l’ambigüitat o reticència de les potències emergents a l'hora d’aturar algunes de les pitjors crisis mundials de drets humans, tant si es tracta de conflictes arrelats com de creixents desigualtats que van deixant relegades tants milions de persones.”
Amnistia Internacional avisa que l’amenaça més gran per al futur dels drets humans és l'absència d'una visió compartida i d'un lideratge col•lectiu.
La secretaria general d’Amnistia Internacional continua: “L’any 2008 ofereix una oportunitat sense precedent als nous líders que accedeixen al poder i als països que emergeixen en l’escena mundial per fixar noves orientacions i rebutjar les polítiques i pràctiques miops que en els darrers anys han fet del món un lloc més perillós i dividit."
Amnistia Internacional ha desafiat els governs a que estableixin un nou paradigma de lideratge col•lectiu basat en els principis de la Declaració Universal de Drets Humans.
“I són els més poderosos els que han de predicar amb l’exemple”, ha subratllat la senyora Khan.
- Xina ha de complir les promeses en matèria de drets humans que va formular al voltant dels Jocs Olímpics i permetre la llibertat d’expressió i premsa, i acabar amb la pràctica de la “reeducació pel treball”.
- Estats Units ha de tancar el camp de detenció de Guantánamo i altres centres secrets de detenció, jutjar els detinguts en processos justos o posar-los en llibertat, i rebutjar sense ombra de dubte l’ús de la tortura i els maltractaments.
- Rússia ha de mostrar més tolerància envers la dissidència política, i tolerància zero envers la impunitat pels abusos contra els drets humans a Txetxènia.
- La Unió Europea ha d’investigar la complicitat dels seus Estats membres en les “entregues extraordinàries” de persones sospitoses de terrorisme, i aplicar als seus propis membres els mateixos barems en matèria de drets humans que fixa per a tercers països.
De les xifres publicades a l’informe anual, en desataquem algunes fent un repàs de les promeses incomplertes:
ARTICLE 1
Promesa del 1948:
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
Realitat del 2008:
En la primera meitat de 2007 gairebé 250 dones van ser assassinades per marits violents o familiars a Egipte i una mitjana de 2 dones eren violades cada hora.
ARTICLE 3
Promesa del 1948:
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Realitat del 2008:
Se sap que 1.252 persones van ser executades per l’Estat durant el 2007 a 24 països; tanmateix, 104 països votaven a favor d’una moratòria global sobre la pena de mort.
ARTICLE 5
Promesa del 1948:
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Realitat del 2008:
Amnistia Internacional ha documentat casos de tortura i altres tractes cruels, inhumans o degradants en més de 81 països al 2007.
ARTICLE 7
Promesa del 1948:
Tothom és igual davant la llei i té dret, sense cap distinció, a igual protecció de la llei.
Realitat del 2008:
L’informe d’Amnistia Internacional destaca com a mínim 23 països amb lleis discriminatòries envers les dones, al menys 15 amb lleis discriminatòries amb els migrants i al menys 14 amb lleis discriminatòries contra les minories.
ARTICLE 9
Promesa del 1948:
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Realitat del 2008:
A finals de 2007, hi havia més de 600 persones retingudes sense càrrecs, judici o revisió judicial de la seva detenció a la base àrea dels Estats Units de Bagram, a l'Afganistan i 25.000 eren retingudes per la Força Multinacional a l’Iraq.
ARTICLE 10
Promesa del 1948:
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial.
Realitat del 2008:
54 països han dut a terme judicis injustos segons l’Informe Anual 2008 d’Amnistia Internacional
ARTICLE 11
Promesa del 1948:
Tothom té dret a la presumpció d’innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei.
Realitat del 2008:
Les xifres d’Amnistia Internacional mostren que al voltant de 800 persones han estat retingudes a la Badia de Guantánamo des que el centre de detenció va ser obert el gener de 2002, uns 270 dels quals encara hi són retinguts al 2008 sense càrrecs o sense el degut procés judicial.
ARTICLE 13
Promesa del 1948:
Tota persona té a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
Realitat del 2008:
El 2007, hi havia més de 550 punts de control militars israelians i barreres que restringien o evitaven el moviment de la població palestina entre pobles i ciutat de Cisjordània.
ARTICLE 18
Promesa del 1948:
Tothom té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
Realitat del 2008:
Amnistia Internacional ha documentat 45 països amb detencions de Presoners de Consciència.
ARTICLE 19
Promesa del 1948:
Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i expressió, i el de cercar, rebre i difondre les informacions i idees per qualsevol mitjà i sense límits de fronteres.
Realitat del 2008:
77 països van dur a terme accions de restricció de la llibertat d’expressió i de premsa segons l’Informe Anual 2008 d’Amnistia Internacional.
ARTICLE 20
Promesa del 1948:
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i associació pacífiques.
Realitat del 2008:
Es creu que milions de persones van ser detingudes durant les revoltes a Myanmar el 2007. Amnistia Internacional estima que unes 700 d’elles encara estan detingudes.
ARTICLE 23
Promesa del 1948:
Tothom té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a un salari just i igual per igual treball i a constituir sindicats i afiliar-s’hi.
Realitat del 2008:
Com a mínim 39 sindicalistes van ser assassinats a Colòmbia el 2007, i 22 més havien mort en els primers 4 mesos d’aquest any.
ARTICLE 25
Promesa del 1948:
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut i benestar, en especial les mares i els infants.
Realitat del 2008:
El 14% de la població de Malawi tenia el VIH/SIDA el 2007, però només un 3% d’ells tenia accés a medicament anti-retrovirals gratuïts; 1 milió d’infants van quedar orfes per la mort dels seus familiars a causa del VIH/SIDA.
Els dirigents mundials es troben en estat de negació, però el preu de la seva inacció és elevadíssim. Tal com demostren l’Iraq i l’Afganistan, els problemes que afecten els drets humans no són tragèdies aïllades, sinó que actuen com a virus que poden infectar i propagar-se a gran velocitat i posar-nos a tots en perill. Els governs han de demostrar avui el mateix grau d’amplitud de mires, coratge i compromís que fa 60 anys va dur les Nacions Unides a adoptar la Declaració Universal de Drets Humans.
I és que creix en les persones l’exigència de justícia, llibertat i igualtat. Algunes de les imatges més impactants de l’any 2007 van ser de monjos a Myanmar, d’advocats al Pakistan i de dones activistes a l’Iran. La gent, inquieta i indignada, no romandrà callada, i els dirigents mundials ignoren l’opinió pública.