Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Qui som  AI Catalunya  Orígens i història

Orígens i història
Article de Peter Benenson a The Observer, 'The Forgotten Prisoners', que va ser l'origen d'Amnistia Internacional com a organització el 1961. A sota, el català Manuel Casanoves, primer president i fundador de la secció espanyola d'AI.


Present a 150 països, Amnistia Internacional va ser fundada el 1961 per Peter Benenson. Aquest advocat britànic va llegir un dia a la premsa la crònica sobre uns estudiants portuguesos que havien estat empresonats per brindar per la llibertat al seu país. Va ser el catalitzador que va portar-lo a publicar el 28 de maig de 1961 l'article "Els presos oblidats" al diari The Observer.

A l’article instava persones de tot el món a actuar per aconseguir l'excarceració de sis reclusos que va anomenar "presos de consciència": persones empresonades per les seves conviccions polítiques, religioses o altres motius de consciència, que no han utilitzat la violència ni n’han propugnat l’ús.

Per a la seva sorpresa, més d'un miler de lectors van participar en aquesta acció. Potser sense adonar-se’n, Benenson havia donat llum a un tipus d'activisme que donaria excel·lents resultats en la lluita contra la injustícia: l'acció de moltes persones anònimes a favor d'altres persones que són víctimes de violacions dels drets humans.

El que va començar sent una campanya puntual, aviat va esdevenir un moviment internacional per la defensa dels drets humans de caràcter permanent. A mesura que Amnistia Internacional va anar creixent com a moviment de persones que treballen per persones, el seu focus d'atenció es va ampliar a víctimes d'altres abusos dels drets humans, com la tortura, les desaparicions forçades i la pena de mort.

El 1977 Amnistia Internacional  va ser guardonada amb el premi Nobel de la Pau, i un any més tard l'organització va ser guardonada amb el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides.

Origens d'AI a Espanya i a Catalunya

Peter Benenson va ser molt sensible a la situació que és vivia a Espanya durant el franquisme, i per això les primeres fites de l'organització internacional hi estaran relacionades. Els inicis d'Amnistia a l'estat espanyol estaran fortament vinculats a Catalunya.

En el primer número de la revista Amnesty de 1962, es va publicar un article anònim titulat “Protesta catalana”, en el qual l'autor descriu el poble català com un "pres de consciència col·lectiu". L'autor era el pare Manuel Casanoves, català exiliat a Anglaterra, que va llegir l'article de Benenson a The Observer un any abans, es va posar en contacte amb ell i es va fer soci de l'organització. Casanoves seria més tard el primer president d'Amnistia Internacional a Espanya.

La primera visita de l'organització a un pres espanyol va ser el 1968, quan la Secció noruega va seguir el cas de Narcís Julián Sanz, condemnat a mort, que va ser alliberat el 1972, després de 32 anys a la presó per ser membre del Partit Comunista, com a conseqüència d'una campanya de pressió internacional.

També es va seguir de prop el procés de Burgos el 1970, l'execució de Salvador Puig Antich i la de Heinz Chenz el 1974, o les cinc últimes condemnes a mort executades pel franquisme el 27 de setembre de 1975.

El 21 de novembre de 1975, un dia després de la mort de Franco, Amnistia Internacional enviava des d'Alemanya un telegrama al futur rei d'Espanya en què li demanava que amnistiés urgentment els més de 4.000 presos polítics que seguien a les presons espanyoles.

El 12 de març de 1976, Manuel Casanoves i altres col·laboradors d'Amnesty International, molts dels quals no es coneixien, van mantenir una trobada a la seu del Centre d'Investigacions de Relacions Internacionals i Desenvolupament (CIDOB), a Barcelona, on es presentava públicament una campanya sobre la tortura a l'Uruguai.

Llum verda a la creació de la Secció espanyola d'AI

Aquell mateix any una delegació espanyola va anar al congrés internacional d'Amnesty International, celebrat a Estrasburg, on es va donar llum verda a la creació de la Secció espanyola. Van assistir-hi Manuel Casanoves, David McKay i M. Lluïsa Borràs, des de Barcelona, i Silvia Escobar i Eduardo Muñoz Seca des de Madrid.

El 1977, l'aleshores secretari general d'AI, Martin Ennals, va visitar Barcelona per promoure la creació de la Secció espanyola que s'establiria legalment després de les primeres eleccions democràtiques a l'estat. La comissió gestora que es va crear per legalitzar Amnistia Internacional a Espanya estava formada per persones de Barcelona, Madrid, Pamplona i San Sebastià. Ells van constituir els primers grups locals.

El 27 de juny de 1978, uns mesos després de l'aprovació dels estatuts de la Secció espanyola,  es va presentar simultàniament a Madrid i Barcelona el primer Informe Anual d'Amnistia Internacional en castellà i el 15 de juliol es va celebrar la primera Assemblea Constituent a Barcelona, en la qual Casanoves va esdevenir el primer president d'AI a l'Estat espanyol. A finals d'aquell any, s'estableix a Madrid la seu del Secretariat estatal d'Amnistia Internacional.

Després de la creació d’aquest secretariat, el conjunt de grups locals d'AI a Catalunya es va constituir en Unitat Territorial i, finalment, en una estructura federada: Amnestia Internacional Catalunya (AIC). L'aprovació dels Estatuts d'AIC es va concretar al 1994.

Cartell del concert "Drets humans ara!" celebrat al 1988 al Camp Nou (Barcelona)


Uns anys abans, el 1988, i amb motiu del 40è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans i del desè d'AI a Espanya, es va celebrar a Barcelona un dels concerts emblemàtics en el marc de la gira "Human Rights Now!", organitzada per AI a tot el món.

L'elecció de Barcelona com a seu d'aquesta crida internacional a les consciències va implicar un reconeixement a la importància de la ciutat, i de Catalunya, per al sorgiment i consolidació d'AI a tot l'Estat espanyol.

El macroconcert del 10 de setembre de 1988 va comptar amb les actuacions de  Youssou N'Dour, Tracy Chapman, Peter Gabriel, Sting, Bruce Springsteen i del grup català El Último de la Fila. La mobilització social a l'entorn d'aquell concert, i el seu missatge, van provocar un augment exponencial en el nombre de socis i sòcies d'AI a tot l'Estat.

Algunes dades il·lustren des d'aleshores el creixement sostingut de la base social d'AI. El 1997, Amnistia Internacional comptava amb 2.200 socis/es a Catalunya. El 2013 ja se superen les 13.000 persones associades.

I a les xarxes socials