Pels drets humans en tot el món

L'advocat anglès Peter Benenson, fundador d'AI, va ser molt sensible a la situació que és vivia a Espanya durant la dictadura i per això les primeres fites de l'organització internacional seran plenes d'històries amb nom espanyol. Alhora, els començaments Amnistia a Espanya estaran fortament vinculats amb Catalunya.

En el primer número de la revista Amnesty del 1962, es va publicar un article anònim titulat “Protesta catalana”, en el qual l'autor descriu el poble català com un "pres de consciència col•lectiu". L'autor era el pare Manuel Casanoves, resident en Anglaterra, que va llegir un article de Benenson a The Observer, es va posar en contacte amb ell i es va fer soci de l'organització. Casanoves seria el primer president d'Amnistia Internacional Espanya.

La primera visita de l'organització a un pres espanyol va ser el 1968, quan la Secció Noruega va seguir el cas de Narcís Julián Sanz, condemnat a mort, va ser posat en llibertat el 1972, després de 32 anys a la presó per ser del Partit Comunista, como conseqüència d'una campanya de pressió internacional. També es va seguir de prop el procés de Burgos el 1970, l'execució de Salvador Puig Antich i la d'Heinz Chenz el 1974, o les últimes condemnes a mort executades el 27 de setembre de 1975. També van ser casos d'AI, Joseba Elósegui, dirigent del PNB, que el 19 de setembre de 1970 es va cremar a l’estil bonze davant de Franco al frontó d'Anoeta, Simón Sánchez Montero, del Partit Comunista, o Marcelino Camacho de Comissions Obreres.

El 21 de novembre de 1975, un dia després de la data oficial de la mort de Franco, Amnesty International des d'Alemanya enviava un telegrama al futur rei d'Espanya en què li demanava que amnistiés urgentment els més de 4.000 presos polítics que seguien a les presons espanyoles.

El 12 de març de 1976, Manuel Casanoves i altres col•laboradors d'Amnesty International, molts dels quals no es coneixien, van mantenir una trobada a la seu del Centre d'Investigacions de Relacions Internacionals i Desenvolupament (CIDOB), a Barcelona, on es presentava públicament una campanya sobre la tortura a l'Uruguai.

Aquell mateix any una delegació espanyola va acudir al congrés internacional d'Amnesty International, celebrat a Estrasburg, on es va fer llum verda a la creació de la secció espanyola. Van assistir Manuel Casanoves, David McKay i M. Lluïsa Borràs, des de Barcelona, i Silvia Escobar i Eduardo Muñoz Seca des de Madrid. Representants d'AI a tot el món van aplaudir la delegació d'un país pel qual molts havien treballat durant anys i que va continuar, durant la transició, sent motiu de preocupació i intervenció.

El 1977, el llavors Secretari General d'AI, Martin Ennals, va visitar Barcelona per promoure la creació de la Secció Espanyola que de nou s'establiria legalment en després de les primera eleccions democràtiques. La comissió gestora que es va crear per legalitzar a Espanya Amnistia Internacional estava formada per persones de Barcelona, Madrid, Pamplona i San Sebastià. Ells van constituir els primers grups espanyols.

El 27 de juny de 1978, uns mesos després de l'aprovació dels estatuts de la SE pel Consell de Ministres, es va presentar simultàniament a Madrid i Barcelona el primer Informe Anual d'Amnistia Internacional en castellà i el 15 de juliol es va celebrar la primera Assemblea Constituent a Barcelona, en la que Casanoves es va convertir en el primer president d'AI Espanya. A final d'aquell any, s'estableix a Madrid la seu del Secretariat Estatal d'Amnistia Internacional.

Després de la creació d’aquest secretariat, el conjunt de grups de Catalunya es va constituir en Unitat Territorial i, finalment, en estructura federada: Amnesty International Catalunya (AIC). L'aprovació dels Estatuts d'AIC es va concretar al 1994.

Uns anys abans, amb motiu del 40 Aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans i del dècim d'AI a Espanya, es va celebrar a Barcelona un dels emblemàtics concerts en el marc de la gira mundial "Drets Humans Ja!" organitzada per AI. L'elecció de Barcelona com a seu espanyola d'aquesta crida internacional a les consciències, va implicar un reconeixement a la importància d'aquesta ciutat, i de Catalunya tota, per a la formació i consolidació d'AI a Espanya. El macroconcert, que es va realitzar el 10 de setembre de 1988, va comptar amb la participació dels cantants Youssou N'Dour, Tracy Chapman, Peter Gabriel, Sting i Bruce Springsteen, i del grup “El Último de la Fila”. La mobilització social entorn d'aquell concert, i el seu missatge, va provocar un augment exponencial en el nombre es socis d'AI a Espanya.

A partir d'aquesta experiència, es va aprofundir la vinculació i col•laboració d'artistes de diferents disciplines amb la missió d'AI a tot el món. En aquest marc, es van realitzar durant les últimes dècades diferents activitats que procuren vincular l'art amb la defensa dels drets humans. Entre elles destaca el concert realitzat en l'Auditori de Barcelona el 2003, amb motiu del 25 aniversari d'AI a Espanya.

Algunes dades il•lustren el creixement sostingut de la base social d'AI. El 1997, AI comptava amb 2.200 socis i sòcies a Catalunya. El 2007 eren 9.579 les persones vinculades a l'organització per aquesta modalitat. Alhora, AIC va créixer en el nombre de grups locals distribuïts per tota la comunitat autònoma i de voluntaris i voluntàries que col•laboren amb la tasca d'AI. També s'han consolidat els grups especialitzats, com el Grup d'Educació en Drets Humans, el Grup de Dones, l'Equip d'Acció i l'Equip de Relacions Institucionals.