Pels drets humans en tot el món

AIC procura contribuir, dins del seu àmbit d'actuació, als objectius i estratègies proposats per l'organització per promoure el respecte dels drets humans arreu del món.

Al 2007, AIC i els Grups locals de Catalunya han organitzat desenes d'actes públics, entre xerrades, manifestacions, recollides de signatures i representacions de carrer, i ha col•laborat amb el Secretariat Estatal en l'elaboració d'informes i el seguiment de denúncies sobre violacions als drets humans. Així mateix, s'han aprofundit les accions d'incidència en els òrgans de decisió política i de promoció dels drets humans en tots els àmbits.

Entre aquestes accions i fites destaquem:

Armes Taser i vídeo vigilància
AIC va fer arribar al president de la Generalitat de Catalunya el document “Més Drets a Catalunya”, que recull les principals preocupacions de l’organització en matèria de drets humans a la comunitat per a aquesta legislatura. Es van fer recomanacions sobre la formació en drets humans, el tractament de la violència de gènere, l’adquisició i ús d’armes d’electroxoc, i la impunitat existent davant les denúncies de tortura o maltractaments a mans de les forces de seguretat, entre d’altres.

Es van aconseguir dos compromisos per part de les autoritats catalanes. En primer lloc, un compromís de no utilització de les armes Taser per part dels Mossos d'Esquadra, i de les policies locals dependents dels ajuntaments de Barcelona i Blanes. D’altra banda, el Departament d'Interior s’ha compromès a instal•lar càmeres de circuit tancat de televisió a totes les comissaries, a tots els llocs on es pugui trobar la persona detinguda, abans que finalitzi l'any 2008, per tal de protegir les persones detingudes de possibles maltractaments i tortures a mans de les forces de seguretat o a aquests agents de denúncies falses.

L'informe "Volts sense control. Ús de pistoles tipus Taser i altres i altres defenses elèctriques per les forces de seguretat a Espanya", per la seva part, es va presentar per a tota Espanya des de Catalunya, València i Canàries.

Persones detingudes il•legalment a Guantánamo
Durant el 2007 l'alliberament de varis presos a Guantánamo demostraren l’efectivitat de l'acció. És el cas d'Adel Hassan Hamad, ciutadà sudanès arrestat al 2002 que rebia el suport del grup de Girona. David Hicks amb el del grup de Barcelona. O Jumar al-Dossari, amb el suport de Tarragona i el de Lleida, que aconseguiren enviar durant dos anys més de 600 cartes als responsables de la presó.

El grup de Badalona acollí l'acte central de l’organització a Catalunya per al cinquè aniversari de l'existència del centre de detenció de Guantánamo.

El iemenita Abdel Malik Abdel Wahab, el menor Mohamed Al – Gnarani, el kuwaití Fawzi al Odah, o Majid Khan, són alguns dels noms de presos retinguts encara al centre de detenció de Guantánamo sense càrrecs ni judicis que els grups de Granollers, Pla de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Barcelona, respectivament, estan defensant.

Drets sexuals
Els Grups de Lleida i Tarragona van participar conjuntament en la manifestació que les organitzacions de persones gais, lesbianes, bisexuals i transgènere de Catalunya organitzaven a la capital del Segrià el 28 de juny de 2007, Dia de l'Orgull Gai i Lèsbic.
A més, el grup de Tarragona rebé el premi “La ploma daurada” del col•lectiu H20 pel seu compromís en favor de les persones d’aquest col•lectiu de persones discriminades per la seva condició de gènere i sexe.

Música pels els drets humans      
Durant els mesos d’estiu les persones assistents al festival “Músiques sota la Palmera pels Drets Humans” celebrat a l’Ateneu Barcelonès es van poder informar sobre la situació dels drets humans de les dones al món. El cartell va comptar amb les actuacions benèfiques de músics d’arreu del món. Amb el cicle es va gaudir de l'enriquidora trobada de diferents cultures que acull la ciutat de Barcelona.  

El suport de les persones assistents a aquest cicle garanteix l'actuació imparcial d'Amnistia Internacional, mantenint la independència política i econòmica.

Aquest projecte s'emmarca en les activitats de suport d'artistes en la defensa dels Drets Humans que a Catalunya s’està consolidant amb diverses ofertes del món del teatre, la pintura, el cinema o la música i que té com a referent les campanyes d'Art For Amnesty a nivell internacional.

Llibertat d’expressió
A la taula rodona “La llibertat d’expressió al Magrib: veus ocultes, realitats oblidades” es va denunciar que la manca de llibertat d’opinió condiciona molts altres drets. Van participar, la periodista i defensora dels drets humans tunisiana Sihrem Bensedrine, portaveu i cofundadora del Consell Nacional per les Llibertats a Tunísia (CNLT); Salem Zenia escriptor i periodista algerià en llengua amazic, acollit a Barcelona pel PEN Català; Jordi Baltà, moderador, expert en la zona del Magrib d'Amnistia Internacional; i Ali Lmrabet periodista marroquí, ex pres de consciència adoptat per AI i corresponsal del diari El Mundo.

Colòmbia
El periodista Hollman Morris va denunciar la situació dels drets humans a Colòmbia i la falta de llibertat d'expressió que pateix ell mateix, en la xerrada en que es va presentar també la greu situació d’indefensió i d’impunitat que pateixen els sindicalistes al país llatinoamericà. La mateixa denuncia feta en la commemoració de la matança de San José de Apartadó. El defensor de drets humans colombià W. Vladimir Angulo va reafirmar aquesta denuncia amb el testimoni ofert a l'Alt Empordà.

Crisis humanitàries
Les respostes a les crisis humanitàries han estat una constant del treball d'AI aquest 2007. És el cas dels actes organitzats en favor del respecte de les protestes pacífiques a Birmania.

També la crisi de Darfur ha estat un focus d’accions. Mohamed Andel Shakour i la seva esposa Hamida, defensors de drets humans a Sudan i demandants d'asil a Espanya, van presentar el seu testimoni a Figueres i a Barcelona. Diuen que no podrien tornar al seu país perquè si no els matessin els hi tallarien els braços i les cames, i tot per denunciar que la població civil està patint la violència del conflicte.

A Tarragona també es va deixar sentir el reclam d'AI en favor de la intervenció dels cascos blaus, i més en general, el grup de Barcelona comptà per la celebració de Sant Jordi amb les signatures del periodista Bru Rovira al seu nou llibre sobre el conflictes armats oblidats del continent Africà.

El mur de Cisjordània
El Grup de Badalona va recollir signatures demanant l’enderrocament del mur de Cisjordània. Sota el lema “Necessitem l'eina més potent del món ... la teva signatura” per tal de demanar l’enderrocament del mur. En total, al novembre s’entregaren 130.000 firmes a l'Ambaixada d’Israel a Espanya. Activistes d'Amnistia han denunciat que el mur de Cisjordània és il∙legal i viola els drets humans [LINK a información sobre la campaña]

Comerç d’armes
El mes de febrer de 2007 es va organitzar juntament amb Intermón Oxfam i Greenpeace, un acte públic amb el lema “Aquesta Llei és un colador”. L’acte pretenia denunciar les mancances que tenia el projecte de llei pel control del comerç d’armes a l’estat espanyol. A Santa Coloma de Gramenet i a Badalona també es va fer un acte similar. Es van aconseguir 60.000 signatures a tot l’estat entregades al govern espanyol perquè la llei de comerç d’armes fos més transparent. Al juny els governs del món van donar un suport massiu a la proposta d’un nou Tractat sobre el Comerç d’Armes de Nacions Unides.

Pena de mort
El final de l’any 2007 va estar marcat per les protestes en contra de la pena de mort. A Catalunya, el grup de Barcelona va demandar a Nacions Unides l'aprovació de la resolució a favor de la moratoria mundial de la pena capital.

La Xina va tenir un paper protagonista també en aquesta campanya, que es va lligar amb la campanya “Saps què es juga a la Xina?” en que diferents grups de Catalunya van recollir signatures per demanar uns Jocs Olímpics respectuosos amb els drets humans amb motiu de la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans.

Campanya Prou violència contra les Dones
S’ha col•laborat en la investigació sobre els obstacles i les discriminacions afegides que pateixen les dones immigrants víctimes de violència de gènere a l’estat espanyol, especialment les indocumentades, en la seva recerca d’assistència, protecció i justícia.

L'informe "Més riscos i menys protecció: dones immigrants a Espanya davant la violència de gènere"  es va fer públic el mes de novembre. Es va aconseguir el compromís, per part del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, de la no utilització de la instrucció 14/2005, segons la qual les dones immigrants en situació irregular que denuncien maltractaments corren el risc d’acabar amb una ordre d’expulsió si no arriben a obtenir una ordre de protecció i una sentència que condemni al seu agressor.

Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i el 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, es van dur a terme accions a Mataró, Vilafranca del Penedès i moltes altres localitats catalanes.

Més informació sobre la campanya [+]

Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme
AIC ha treballat perquè el projecte de llei sobre víctimes del franquisme i la guerra civil garanteixi el dret a la veritat i a la justícia de les víctimes en col•laboració amb l’Associació per a la Memòria Històrica de Catalunya (AMRHC).

El mes de març de 2007, l'organització Human Rights Watch (HRW), la Comissió Internacional de Juristes i AI van presentar una roda de premsa per pressionar al Congrés a fer les esmenes pertinents.