Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
Països. 14-02-17
UE: El cost en drets humans de l'acord amb Turquia sobre refugiats, massa alt per copiar-lo
Haz clic para ampliar


L'acord sobre persones refugiades establert entre la UE i Turquia ha deixat milers de persones refugiades i migrants en unes condicions de vida miserables i perilloses, i no ha de copiar-se en altres països. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, a punt de complir-se el primer aniversari de l'acord el proper 18 de març.

L'acord per retornar a Turquia les persones sol·licitants d'asil, sota la premissa que Turquia és un lloc segur per a elles, ha deixat milers de persones exposades a unes condicions miserables i insegures a les illes gregues. En el nou document titulat "A Blueprint for Despair", Amnistia Internacional documenta també devolucions il·legals de sol·licitants d'asil a Turquia, en flagrant violació dels drets que emparen a aquestes persones en virtut del dret internacional.

"L'acord entre la UE i Turquia ha estat un desastre per les milers de persones que s'han quedat atrapades en un llimb perillós, desesperat i aparentment interminable a les illes gregues", ha manifestat Gauri van Gulik, directora adjunta d'Amnistia Internacional per a Europa.

"Per part dels líders europeus, és una falsedat absoluta promoure l'acord entre la UE i Turquia com un èxit mentre tanquen els ulls a l'insuportable cost que aquest acord està tenint per a qui en pateix les conseqüències".

Encallades en la misèria

Quan l'acord va entrar en vigor, totes les persones refugiades i migrants van ser internades automàticament en centres de detenció. Encara que ja no hi ha un règim estricte de detenció, les persones que estan en els camps segueixen sense poder abandonar les illes. A conseqüència d'això, es veuen obligades a viure en unes condicions miserables durant interminables mesos en camps superpoblats, sense aigua calenta i amb una higiene deficient, una nutrició inadequada i una assistència mèdica insuficient.

Les condicions a les illes no només són degradants, sinó que a més posen en perill el benestar i la vida de les persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants. Al capvespre del 24 de novembre de 2016, en el camp de Moria, a la illa de Lesbos, va esclatar una bombona de gas que s'utilitzava per cuinar: va matar una dona iraquiana de 66 anys i un nen de 6 anys que vivia a la tenda del costat.

Les penalitats derivades de les males condicions d'acolliment a les illes es veuen agreujades pel temor dels residents per la seva pròpia seguretat. Les males condicions dels camps, la incertesa de les persones refugiades i migrants respecte al seu futur i les difícils relacions amb la població local contribueixen al fet que sorgeixin fortes tensions que, en ocasions, han donat lloc a esclats de violència. Les persones refugiades també van ser víctimes d'atacs motivats per l'odi en el camp de Souda, en Quíos.

BKD, refugiat sirià d'Alep, de 17 anys, va descriure l'atac:

"Quan es va produir l'atac, vam témer per la nostra vida, i vam sortir corrents del camp [...] La gent cridava, els nens ploraven [...] no necessitem això en la nostra vida un altre cop [...]?.

Les dones es veuen especialment afectades per la manca de seguretat a les illes gregues, perquè sovint es veuen obligades a viure en camps i utilitzar les mateixes dutxes i els mateixos excusats que els homes. S'han queixat, per exemple, de l'absència de dutxes i excusats només per a dones o, en els casos en què sí que n'hi ha, de l'absència de portes i il·luminació adequades. Diverses dones van explicar a Amnistia Internacional que havien sofert o presenciat assetjament verbal o físic o violència en l'àmbit familiar.

Que la gent avanci, no que retrocedeixi cap a Turquia

La premissa central de l'acord per retornar a Turquia a totes les persones que arribin de forma irregular a les illes gregues resideix en el cas que Turquia és un lloc segur per als qui sol·liciten asil.

Encara que fins al moment no s'ha retornat formalment de Grècia a Turquia cap persona en virtut del supòsit que Turquia és segur, Amnistia Internacional ha documentat que algunes persones sol·licitants d'asil havien estat retornades immediatament sense donar-los l'oportunitat de demanar asil o apel·lar contra la seva devolució, en contra del que disposa el dret internacional.

"Mentre que Turquia segueix sense ser un país segur, la UE ha de treballar amb les autoritats gregues per traslladar urgentment les persones sol·licitants d'asil a la Grècia continental, i els governs europeus han de donar a aquestes persones accés a la reubicació en altres països", ha manifestat Gauri van Gulik.

"Ningú no hauria de morir a la intempèrie a les portes d'Europa. Els líders que afirmen que l'acord entre la UE i Turquia podria ser un model per a nous acords amb països com Líbia, el Sudan, Níger i altres haurien de mirar les terribles conseqüències i escoltar l'advertiment: això no ha de repetir-se més".


I a les xarxes socials