Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
General. 25-03-13
ONU: els Estats han de resoldre urgentment les “greus deficiències" del text del Tractat de Comerç d'Armes


Les greus deficiències del nou text del Tractat sobre el Comerç d'Armes impedirien que s'evitessin les transferències d'armes a països on aquestes podrien ser utilitzades per cometre o facilitar execucions sumàries i arbitràries, tortura i desaparicions forçades, segons Amnistia Internacional.


L'anàlisi realitzada per l'organització d'un nou text del Tractat que es va distribuir a última hora de divendres pasat ha trobat que el text proposat també es queda curt en altres àrees, com les disposicions relatives als informes públics dels Estats sobre transferències d'armes i les futures esmenes al Tractat.

Està previst que els Estats membres de l'ONU arribin a un consens i adoptin un text definitiu per al Tractat aquest dijous 28 de març.

"S'apropa ràpidament la data límit perquè els diplomàtics acordin unes normes adequades a fi d'evitar els homicidis il·legítims, els greus abusos i la devastació causats pel comerç internacional d'armes imprudent. Els governs necessiten un toc d'atenció perquè els seus diplomàtics remeïn aquestes greus deficiències de l'última versió del Tractat", ha explicat Brian Wood, director de la campanya Armes sota Control i Drets Humans d'Amnistia Internacional.

"En aquesta versió s'han donat passos satisfactoris per garantir que les transferències d'armes que afavoreixin el genocidi, els crims de lesa humanitat i els crims de guerra són una línia que els Estats no han de creuar, i això ha estat possible gràcies en gran mesura als anys de campanya d'Amnistia Internacional i els seus socis".

"Però seria del tot incoherent autoritzar transferències d'armes amb ple coneixement que es cometen actes atroços simplement per no cometre's aquests durant un conflicte armat o com a part d'un atac generalitzat i sistemàtic contra una població civil concreta
".

L'actual text del projecte de Tractat prohibiria que les armes anessin a països en els quals se sap que s'utilitzarien per cometre crims de guerra, genocidi i crims de lesa humanitat, però no si contribuïssin a facilitar execucions sumàries o arbitràries, desaparicions forçades o tortures fora del conflicte armat o d'un atac generalitzat i sistemàtic contra una població civil concreta.

A més, el projecte de Tractat permetria que un Estat realitzés transferències d'armes fins i tot en els casos en què hi hagués un perill real que aquestes s'utilitzessin per cometre crims de guerra o greus violacions de drets humans, sempre que l'Estat emissor considerés que les transferències contribueixen a la pau i la seguretat.

Segons el Comitè de Drets Humans de l'ONU i el dret internacional, els Estats ja tenen el suprem deure impedir les guerres i els crims de lesa humanitat, i no han de limitar-se a esperar al fet que succeeixin. Els Estats han d'actuar per posar fi a les més greus violacions de drets humans que condueixen a aquests actes de violència i atrocitats.

Durant gairebé 20 anys, Amnistia Internacional ha realitzat tasques d'incidència política en pro d'un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes basat en una regla d'or: els Estats han d'avaluar qualsevol transferència d'armes proposada per veure si existeix un risc substancial que les armes siguin utilitzades per cometre o facilitar greus violacions de drets humans. Si és així, la transferència no ha d'efectuar-se.

Permetre que es realitzi una transferència d'armes en aquestes circumstàncies suposa pagar un enorme preu en termes de pau, seguretat humana i desenvolupament, a més de soscavar el respecte dels drets humans i l'Estat de dret.

Amnistia Internacional ha documentat les devastadores conseqüències a llarg termini que poden tenir els actes persistents de brutalitat, com a Bangla Desh, on hi ha hagut constants homicidis, tortures i desaparicions a mans del Batalló d'Acció Ràpida; a Filipines, on les milícies privades perpetren matances contra la població civil, com la de Maguindinao, en la qual van perdre la vida més de 60 persones al novembre de 2009; a Guinea, com a preludi a la matança de més de 150 manifestants desarmats en un estadi de Conakry, al setembre de 2009; i a Guatemala, on la població pateix elevadíssims nivells de violència armada enmig d'una proliferació d'armes petites.

"L'objectiu general d'un Tractat sobre el Comerç d'Armes mundial és posar fi a l'enfocament post mortem: tallar la violència armada d'arrel i evitar greus violacions de drets humans interrompent el subministrament irresponsable d'armes que fomenten aquestes violacions", ha explicat Wood.

"Si volem que el Tractat definitiu passi la prova de foc de la credibilitat de l'opinió pública i aconsegueixi més seguretat per a la població mundial, els Estats membres de l'ONU han d'actuar d'immediat per aconseguir un enfocament més complet que garanteixi que els governs no ajuden mai els autors d'abusos contra els drets humans proporcionant-los els mitjans per assassinar i torturar.
"


I a les xarxes socials