Secció Espanyola | Catalunya
24/1/06 - Centenars de nigerians i nigerianes continuen dormint a la intempèrie gairebé nou mesos després que excavadores i policies arribessin a la comunitat de Makoko, a Lagos.
Centenars de nigerians i nigerianes continuen dormint a la intempèrie gairebé nou mesos després que excavadores i policies arribessin a la comunitat de Makoko, a Lagos, i demolissin cases, esglésies, una mesquita i una clínica. Després de tres dies de destrucció, la comunitat va quedar arrasada, i unes 3.000 persones ?moltes d'elles ja en la misèria? es van quedar sense llar.
En un informe fet públic avui, 24 de gener, Amnistia Internacional, en col·laboració amb el Centre d'Acció pels Drets Econòmics i Socials (SERAC, per les seves sigles en anglès) ?organització amb seu a Lagos?, revela com no es va donar avís previ als habitants de la comunitat de la demolició de les seves cases i els seus béns, portada a terme entre el 27 i el 29 d'abril de 2005. Moltes de les persones que es van quedar sense llar van dir a representants d'Amnistia Internacional que visitaven la comunitat destruïda, que agents encarregats de fer complir la llei les havien colpejat quan tractaven d'impedir que les forces de demolició del govern destruïssin totes les seves pertinences. En el seu relat van dir que els agents van calar foc a les restes de la destrucció, per assegurar-se que no podien utilitzar-se per reconstruir cases.
"Els successos de Makoko constitueixen desallotjament forçat i, per tant, són una greu violació dels drets humans dels habitants de la comunitat", ha manifestat Kolawole Olaniyan, director del Programa Regional per a Àfrica d'Amnistia Internacional. "Els desallotjaments forçats, portats a terme sense consulta, sense notificació adequada, sense procés degut, sense protecció legal, sense rescabalament i sense mesures adequades de nous assentaments, constitueixen una greu violació dels drets humans."
"El govern de Nigèria incompleix sistemàticament la seva obligació internacional de no portar a terme desallotjaments forçats. A més, no garanteix que s'apliqui la llei a aquells dels seus agents i a terceres parts que porten a terme aquests desallotjaments il?legals."
A Lagos, la terra és un objecte cada vegada més desitjat pels promotors immobiliaris. La zona de Makoko està al costat d'un gran pont, que li dóna un accés fàcil a una de les principals autopistes de transport de Lagos.
"Els habitants de Lagos sense recursos econòmics paguen un elevat preu per viure en una terra el valor de la qual ha augmentat: han de veure com les seves cases són arrasades per les excavadores del govern", ha declarat Felix Morka, director executiu de SERCA, a Lagos. "Aquests desallotjaments i destruccions han de cessar."
Les víctimes de desallotjaments forçats de Nigèria tenen un accés molt limitat a la justícia, ja que només hi ha disponible assistència lletrada gratuïta per a qüestions penals, no per a qüestions civils com les disputes de terres.
Els desallotjaments forçats van sovint acompanyats d'altres violacions de drets humans, especialment l'ús de força excessiva per portar-los a terme i per impedir que els habitants tractin de protegir les seves llars. A les víctimes freqüentment les colpegen, les detenen arbitràriament, les sotmeten a tracte cruel, inhumà i degradant, i les deixen sense accés a menjar adequat, a aigua neta i a instal?lacions higièniques, entre altres violacions de drets humans. Els defensors dels drets humans i els periodistes que investiguen casos de desallotjaments forçats s'enfronten també a assetjaments, i en alguns casos han rebut pallisses.
Les principals víctimes de l'ús de força excessiva durant els desallotjaments són les dones, els nens i els ancians, ja que els desallotjaments solen portar-se a terme durant el dia, quan la majoria dels homes estan treballant. Les dones es veuen també exposades a la violència després dels desallotjaments, quan els homes parteixen en una recerca desesperada d'un allotjament alternatiu per a les seves famílies. La violència a la qual s'enfronten inclou violació i altres actes de violència sexual, i robatori a mà armada.
"Instem al govern de Nigèria a posar fi immediatament a tots els desallotjaments forçats i a garantir que totes les víctimes dels desallotjaments ja portats a terme compten amb allotjament alternatiu i reben un rescabalament efectiu, que inclogui una indemnització adequada", ha declarat Kolawole Olaniyan. "També vam demanar que el govern dicti una suspensió immediata de tots els altres desallotjaments fins que s'estableixi a tot el país una política adequada d'allotjament, basada en els drets humans."
Informació complementària
Els desallotjaments forçats no són un fenomen nou a Nigèria. Es calcula que, en els últims cinc anys, més d?1,2 milions de persones han estat desallotjades per la força de les seves llars a diferents parts del país. Aquests desallotjaments tenen en general com víctimes persones marginades, moltes de les quals fa anys que viuen sense tenir accés a aigua neta, a instal?lacions higièniques o a serveis adequats de salut o d'educació.
La pobresa és un mal generalitzat a Nigèria, malgrat que el país és un dels principals productors de petroli d'Àfrica. La població actual de Lagos es calcula en uns 13 milions d'habitants, i és una de les que més ràpidament creixen del món. L'ONU estima que arribarà als 24 milions d'habitants el 2010, convertint-se en la tercera ciutat més gran del món. El govern de l'estat de Lagos ha designat 43 comunitats empobrides de Lagos, entre elles Makoko, com zones "assolades".
Els tractats internacionals de drets humans, dels quals Nigèria és part, prohibeixen els desallotjaments forçats, una pràctica que la Comissió de Drets Humans de l'ONU ha reconegut com una greu violació d'una sèrie de drets humans, especialment el dret a un habitatge adequat.
A la causa Center for Economic and Social Rights and Social and Economic Rights Action Center (SERAC) v. Nigeria (155/96), relativa als desallotjaments forçats i a altres violacions de drets humans en el context de l'explotació del delta del Níger, la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles va resoldre que el govern nigerià havia violat el dret a un habitatge adequat en virtut dels articles 14, 16 i 18.1 de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles. No obstant això, aquesta decisió encara no s'ha aplicat.
(24/01/2006)
Compártelo