Secció Espanyola | Catalunya
Amnistia Internacional llança una ciberacció perquè totes les persones que vulguin donar suport al Manifest puguin signar a www.actuaconamnistia.org. Més de 40 experts juristes ja ho ha fet.
Madrid.- Amnistia Internacional (AI) publica avui el Manifest “Per a passar pàgina, primer cal llegir-la”, al que s’han adherit en els últims cinc dies més de 40 juristes de prestigi internacional i advocats i acadèmics espanyols, i en el qual demana a l'Estat espanyol que garanteixi una investigació judicial efectiva i imparcial sobre les desaparicions forçades comeses durant la Guerra Civil i el Franquisme.
A més, l’organització ha habilitat en la seva web un espai perquè qualsevol persona es pugui adherir al Manifest a www.actuaconamnistia.org, i les signatures que es recullin en els pròxims dies seran enviades al President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, al que l’organització ja ha fet arribar les primeres 40 adhesions d’experts juristes, com José Antonio Martín Pallín, membre de la Comissió Internacional de Juristes i Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem; Hugo Omar Cañón, Fiscal General de Buenos Aires; Susana Villarán, ex integrant de la Comissió Interamericana de Drets Humans; Carlos Iván Degregori, membre de la Comissió de la Veritat i Reconciliació del Perú; i Roberto Garretón, ex advocat de la Vicaria de Solidaritat durant la dictadura de Pinochet; entre molts altres.
Davant els esdeveniments dels últims dies, en els quals ha quedat palès la falta de voluntat de les autoritats per a complir amb l’obligació de l'Estat d’investigar possibles crims contra la humanitat, tal com estableix la normativa internacional, Amnistia Internacional insta a les autoritats competents a protegir els drets de les víctimes sense més dilació. Així mateix, AI recorda que l’obligació del Ministeri Fiscal de fer complir la legalitat inclou garantir recursos efectius perquè les víctimes puguin accedir a la justícia, la veritat i la reparació.
Espanya té el deure i està en les seves mans posar fi a la perllongada injustícia a la qual s’ha sotmès a les víctimes de desaparició forçada i els seus familiars, duent a terme les investigacions necessàries per a donar amb el parador de les restes d’aquestes persones, i esclarir les circumstàncies en les quals es van produir aquests crims atroços. I per a això, les autoritats competents han de responsabilitzar-se d’aplicar els estàndards internacionals fixats en matèria de desaparicions, exhumacions i recuperacions de cossos. No existeix cap altre antecedent, excepte Espanya, que un Estat hagi traslladat a les famílies de les víctimes les tasques i responsabilitats d’obrir valleges, exhumar restes i identificar els cossos.
A més, per a la comunitat internacional, qualsevol Estat que, amb menyspreu als drets de les víctimes, busqui establir la lògica de l’oblit respecte a aquest tipus de crims, es col·loca al marge de la legalitat internacionalment establerta.
Informació complementària
El 16 d’octubre, el Jutjat Central d’instrucció número 5 de l'Audiència Nacional va disposar admetre a tràmit i declarar-se competent per a investigar els crims de desaparició forçada comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme.
El 20 d’octubre de 2008, el Ministeri Fiscal formulava un recurs davant la Sala penal sol·licitant l’arxiu de l’acte d’admissió a tràmit. Entre altres al·legacions, s’invocava l’aplicació de la Llei d’Amnistia de 1977 i la prescripció dels delictes per a frenar la investigació, mesures que podrien suposar l’establiment de mecanismes d’impunitat incompatibles amb la legalitat internacional respecte de crims contra la humanitat.
El 31 d’octubre de 2008, el Comitè de Drets Humans de l’ONU publicava el projecte d’observacions finals al cinquè informe periòdic d'Espanya, en el qual recomanava a les autoritats espanyoles prendre mesures per a derogar la Llei d’Amnistia de 1977, garantir la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat, establir una comissió independent per a establir la veritat històrica sobre violacions de drets humans comeses durant la Guerra Civil i el Franquisme, i garantir la localització, exhumacions i identificació de les restes de les víctimes, i la restitució als familiars.
El 7 de novembre, i a instàncies del Ministeri Fiscal, la Sala penal de l'Audiència Nacional en ple extraordinari va suspendre cautelarment l’obertura de valleges autoritzades pel Jutjat Central d’instrucció nombre 5 de l'Audiència Nacional.
El 18 de novembre, el Jutge Instructor de l'Audiència Nacional feia públic un acte pel qual s’inhibia d’aquesta causa a favor dels Jutjats d’instrucció territorials.
Els crims contra la humanitat són reconeguts pel dret internacional des de fa més d’un segle donada la seva naturalesa especialment ultratjant per a la consciència de tota la humanitat. Les desaparicions forçades, o delictes de detenció il·legal sense donar raó del parador, són un crim contra el dret internacional que, quan són perpetrats de forma sistemàtica i generalitzada contra la població civil, constitueixen un crim de la major gravetat i la prohibició absoluta de la qual no era desconeguda en 1936, ni en 1977, ni en els anys posteriors.
La responsabilitat internacional de l'Estat envers les víctimes és també exigible des de llavors. La transició i els successius governs no es van ocupar dels drets de qui van patir abusos greus i van ser privats de reparació i recursos efectius. Els autors de tals crims no van ser duts davant la justícia ni va haver-hi una investigació imparcial per a esclarir els crims del passat.
Amnistia Internacional publicava el passat 12 de novembre el document “Mites i distorsions” i l'Informe “Espanya: L’obligació d’investigar els crims del passat i garantir els drets de les víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el Franquisme”, en els quals es posava de relleu que les al·legacions del Ministeri Fiscal per a frenar l’acció de la justícia són totalment incompatibles amb el dret internacional, així com amb l’ordenament jurídic espanyol.
/// FI
Descarregar el comunicat en PDF: comunicat català / comunicado castellano
Descarregar el manifest en PDF: manifest castellano / manifest català