
Kobra Babaei corre perill imminent de lapidació, després que el seu marit fos penjat el passat 5 d’octubre, acusat de “sodomia”.
5 de novembre de 2009
Ciberactua amb Amnistia Internacional per posar fi a les lapidacions
Madrid.- Amnistia Internacional ha advertit a través de www.actuaambamnistia.org del risc imminent que corre Kobra Babaei de ser lapidada a l’Iran, després que els seu espòs fos penjant el passat 5 d’octubre, acusat de “sodomia”. L’organització ha publicat una ciberacció amb la finalitat de recollir firmes per instar a les autoritats de l’Iran que declarin d’immediat una suspensió efectiva de les execucions per lapidació, com un primer pas en el camí cap a l’abolició total de la pena de mort.
Kobra Babaei i Rahim Mohammadi tenen una filla de 12 anys. Eren molt pobres i van haver de recórrer a la prostitució per poder mantenir-se econòmicament després de molt de temps sense trobar feina. Ambdós van ser condemnats a morir lapidats després de ser declarats culpables d’”adulteri estant casats”. Rahim també va ser declarat culpable de “sodomia”, “delicte” que es castiga també amb l’execució, encara que pel mètode que el jutge decideixi.
L’advocat de la parella, Mohammad Mostafaei, ha manifestat que considera il·legal el penjament de Rahim Mohammadi, ja que les autoritats no el van informar que el seu client estava a punt de ser executat, tal i com exigeix la llei iraniana. A més, Mostafaei ha explicat que no hi havia proves de la “sodomia” i que, en la seva opinió, s’havia presentat aquest càrrec perquè les autoritats poguessin penjar a Mohammadi, en comptes de lapidar-lo. Segons el lletrat, Kobra Babaei corre risc imminent de lapidació ara que el seu espòs ha estat executat.
Segons fonts d’Amnistia Internacional, actualment sis dones més i altres dos homes segueixen exposats a ser lapidats. Les dones són: Iran A., Khayrieh V., Ashraf Kalhori, Sakineh Mohammadi, M.J. i Hashemi-Nasab, i els homes Mohammad Ali Navid Khamami i Naghi Ahmadi.
Informació complementària
A l’Iran, la lapidació és preceptiva en cas d’“adulteri estant casat”. El 2002, el president de la Magistratura va establir per mitjà d’una directiva una moratòria de les lapidacions, i l’agost de 2008, el portaveu de la Magistratura va anunciar la suspensió de les execucions per lapidació.
Tot i així, des del 2002 han mort lapidats a l’Iran almenys sis homes i una dona. Els últims han estat Houshang Khodadadeh i un altre home no identificat que van ser lapidats a finals de desembre de 2008, i Vali Azad, que va ser lapidat en secret a la presó de Lakan, al nord-oest de l’Iran, el 5 de març de 2009.
A més, el 19 de febrer de 2009 va ser executat Abdollah Farivar Moghaddam, que havia estat condemnat a lapidació per “adulteri estant casat”. No obstant això, la seva família va ser informada un dia abans que anava a ser penjat. També Afsaneh Rahmani, que havia estat condemnada a lapidació per adulteri i a qesas (càstig equivalent al delicte comés) per l’assassinat del seu marit, finalment va ser penjada el 21 de maig de 2009. Rahim Mohammadi , que havia estat condemnat a lapidació per “adulteri estant casat”, finalment va ser penjat el 5 d’octubre de 2009.
Amnistia Internacional considera que l’execució per lapidació agreuja la brutalitat de la pena de mort per ser un mètode concebut específicament per augmentar el patiment de la víctima. El Codi Penal iranià és molt específic respecte a la manera de dur a terme l’execució i al tipus de pedres que s’han d’utilitzar. L’article 102 disposa que, per la lapidació, els homes seran enterrats fins la cintura i les dones fins el pit. L’article 104 disposa, en relació a la pena per adulteri, que s’han d’utilitzar pedres “no tan grans com per matar la persona d’un o dos cops ni tan petites com per no poder considerar-les pedres”.
El 2008, l’Iran va dur a terme almenys 346 execucions. Des de gener de 2009 fins el 25 d’agost, almenys 318 persones havien estat ja executades. El govern no informa sobre les condemnes a mort i execucions de manera oficial, pel que la xifra real d’execucions és segurament molt superior.
Per més informació, vegi: