Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
General. 04-10-16
L'egoisme dels països rics portarà a una agudització de la crisi de refugi i no al seu alleujament
Haz clic para ampliar
Kosar, del Pakistan, és una de les 48.000 persones refugiades atrapades a Grècia i vivint en condicions inhumanes. Foto: Giorgos Moutafis


«Els països rics han demostrat una absoluta manca de lideratge i responsabilitat en deixar que només 10 països —que representen menys del 2,5% del PIB mundial— rebin el 56% de la població refugiada del món», ha afirmat Amnistia Internacional en una valoració exhaustiva de la crisi global de refugi publicada avui per l'organització.

L'informe «Tallar la crisi global de refugi: d'eludir la responsabilitat, a repartir-la» documenta la situació precària a què s'enfronta gran part dels 21 milions de persones refugiades que hi ha al món. Mentre moltes d'elles a Grècia, l'Iraq, l'illa de Nauru o la frontera entre Síria i Jordània necessiten amb urgència una llar, altres a Kenya i el Pakistan pateixen un assetjament cada cop més gran per part dels governs.

L'informe proposa una solució pràctica i equitativa a la crisi, basada en un sistema que empra criteris objectius i pertinents per establir la quota justa que cada Estat hauria d'acceptar per oferir cada any una llar al 10% de la població refugiada mundial.

«Només 10 dels 193 països del món alberguen més de la meitat de les persones refugiades. Uns pocs països es veuen obligats a fer molt més del que els correspon, senzillament per la seva proximitat a les zones de crisis. Aquesta situació és intrínsecament insostenible i aboca a un patiment i misèria intolerables milions de persones que fugen de la guerra i la persecució en països com Síria, el Sudan del Sud, l'Afganistan i l'Iraq», ha afirmat el secretari general d'Amnistia Internacional, Salil Shetty.

«Ja va sent hora que els governants obrin un debat seriós i constructiu sobre la manera en què la nostra societat ajudarà les persones que es veuen obligades a abandonar casa seva a causa de la guerra i la persecució. Han d'aclarir per què el món rescata bancs, desenvolupa noves tecnologies i participa en guerres, però és incapaç d'oferir una llar segura a 21 milions de persones refugiades, que representen només el 0,3 % de la població mundial».

«Si els Estats treballen conjuntament i comparteixen la responsabilitat, podrem garantir que les persones que han hagut de fugir de casa seva i dels seus països —i no per culpa seva— puguin reconstruir amb seguretat les seves vides en un altre lloc. Si no actuem, morirà gent, ja sigui ofegada, per malalties previsibles adquirides en horribles campaments o centres de detenció, o en ser obligades a tornar a les zones de conflicte d'on van haver de fugir».

Les persones refugiades a tot el món necessiten ajuda urgent


L'informe incideix en la necessitat urgent que els governs augmentin substancialment el nombre de persones refugiades que reben i documenta el drama dels refugiats en tots els continents:

Devolucions a zones de conflicte i violacions de drets humans



Condicions terribles

  • En el sud-est asiàtic, persones refugiades i sol·licitants d'asil d'ètnia rohingya procedents de Myanmar viuen amb el temor constant de ser detingudes, recloses, perseguides i, en alguns casos, retornades. Als centres de detenció de Malàisia, els rohingya i altres refugiats i sol·licitants d'asil suporten dures condicions, inclòs l'amuntegament, i corren perill de patir malalties, abusos sexuals i físics i fins i tot la mort per manca d'atenció mèdica adequada.
  • L'informe acusa alguns països de la Unió Europea i a Austràlia d'emprar «abusos i violacions sistèmics dels drets humans com a eina política» per mantenir allunyada la gent. Al juliol de 2016, Amnistia Internacional va concloure que els 1.200 homes, dones, nens i nenes que romanen reclosos al centre de detenció de Nauru, fora de territori d'Austràlia, pateixen abusos greus, tracte inhumà i negligència.
  • La Unió Europea està tractant de tancar acords opacs amb Líbia i el Sudan, entre altres països, per limitar els fluxos de persones refugiades i migrants. Les persones refugiades pateixen abusos generalitzats en els centres d'internament d'estrangers, on se les reclou de manera il·legítima, sense accés a assistència lletrada, després de ser interceptades per la guàrdia costanera líbia o detingudes per grups armats i agents de seguretat. S'ha relacionat amb abusos contra els drets humans comesos a Darfur a les forces de seguretat emprades pel Sudan per controlar la migració.


Obligats a emprendre viatges perillosos

  • Des del gener de 2014 fins al juny de 2015, l'ACNUR va registrar en el sud-est asiàtic 1.100 morts en el mar, la majoria de les quals de refugiats rohingyas, encara que és probable que la xifra sigui més alta.
  • El 2015, més d'un milió de persones refugiades i migrants van arribar a Europa per mar; es tem que gairebé 4.000 morissin ofegades. En els primers nou mesos de 2016 ja hi ha hagut més de 3.500 víctimes mortals.
  • El 2016, dones refugiades d'Àfrica subsahariana que havien travessat Líbia van explicar a Amnistia Internacional que a les rutes de tràfic de persones les violacions són tan habituals que, abans d'emprendre el viatge, prenien pastilles anticonceptives per evitar quedar embarassades. Refugiats i migrants han denunciat que els contrabandistes els mantenen captius per extorquir les seves famílies demanant-los un rescat. Els tenen en condicions deplorables i, sovint, d'autèntica misèria, colpejats i privats de menjar i aigua.
  • Les persones refugiades i migrants que fugen de la creixent violència en el Triangle Nord de Centreamèrica són objecte de segrestos, extorsió, agressions sexuals i homicidis en el seu viatge cap a la frontera dels Estats Units a través de Mèxic.


«La crisi de refugi no es limita al Mediterrani. A tot el món, les vides de les persones refugiades corren perill, ja sigui en embarcacions abarrotades, vivint en condicions abjectes i amb el risc de patir explotació o emprenent viatges perillosos en els quals estan a mercè de contrabandistes i grups armats. Els líders mundials han d'establir un sistema just de repartiment de la responsabilitat de socórrer-les», ha declarat Salil Shetty.

Els països fronterers a zones en conflicte es veuen obligats a fer-se càrrec de la immensa majoria dels refugiats del món

L'informe afirma que el repartiment desigual de responsabilitat està exacerbant la crisi global de refugi i els molts problemes a què s'enfronten les persones refugiades. Demana que tots els països acceptin un percentatge equitatiu de les persones refugiades del món, que es fonamenti en criteris objectius que reflecteixin la seva capacitat d'albergar-les.

L'informe sosté que un sistema assenyat d'avaluació de la capacitat de recepció de persones refugiades, basat en criteris com la riquesa, la població i la taxa de desocupació, evidenciaria quins països no fan el que els correspon.

L'informe posa en relleu l'enorme contrast entre la quantitat de persones refugiades sirianes que reben els països de la regió i les que reben altres països amb una grandària de població similar.

  • El Regne Unit, per exemple, ha rebut menys de 8.000 ciutadanes i ciutadans sirians des del 2011, mentre que Jordània —amb una població gairebé 10 vegades inferior i l'1,2 per cent del seu PIB— acull  més de 655.000 persones refugiades de Síria.
  • El Líban, amb una població de 4,5 milions d'habitants, una extensió de 10.000 km2 i un PIB per càpita de 10.000$, ofereix refugi a més d'1,1 milions de persones refugiades sirianes, mentre que Nova Zelanda, que té la mateixa grandària de població però compta amb una extensió de 268.000 quilòmetres quadrats i un PIB per càpita de 42.000$, a dia d'avui només n'ha rebut 250.
  • Irlanda, que té 4,6 milions d'habitants, una extensió set vegades més gran que el Líban i una economia cinc vegades superior, fins ara només ha rebut 758 persones refugiades sirianes.


L'informe mostra que els països més rics del món podrien assumir un percentatge més equitatiu de l'actual població mundial de persones refugiades vulnerables. Per exemple, si s'utilitzessin criteris com la població, la riquesa nacional i la taxa de desocupació, Nova Zelanda rebria 3.466 persones refugiades. Una xifra fàcilment assumible si es compara amb els 1,1 milions de refugiats emparats pel mandat de l'ACNUR al Líban, que té una població similar.

«El problema no és la quantitat de persones refugiades que hi ha a tot el món, sinó que molts dels països més rics són els que menys refugiats reben i els que menys fan per resoldre la crisi», sosté Salil Shetty.

«Si cadascun dels països més rics del món rebés un nombre de refugiats proporcional a la seva població, riquesa i taxa de desocupació, oferir una llar a més persones refugiades del món seria un repte fàcilment superable. Només cal cooperació i voluntat política».

Més governs han de demostrar lideratge


L'informe posa el Canadà com a exemple que, quan cal, amb lideratge i visió, els Estats poden reassentar un gran nombre de persones refugiades.

Des de novembre del 2015, el Canadà ha reassentat prop de 30.000 persones refugiades sirianes. Gairebé dues terceres parts dels reassentaments van ser patrocinats pel govern canadenc, i prop d'11.000 més es van fer amb acords de patrocini privat. A la fi d'agost del 2016, s'estaven tramitant 18.000 sol·licituds més de persones sirianes, principalment al Líban, Jordània i Turquia.

Actualment, només uns 30 països estan duent a terme algun tipus de programa de reassentament de refugiats, i la xifra de places que ofereixen cada any queda molt per sota de les necessitats identificades per l'ONU. Segons l'informe, si s'incrementessin a 60 o 90 països, la crisi s'alleujaria significativament.

Per animar més països a actuar de manera efectiva, Amnistia Internacional demana un nou mecanisme de reassentament de persones refugiades vulnerables i un nou mecanisme global de trasllat i reubicació per a situacions greus —com el conflicte sirià— perquè els països limítrofs no es vegin desbordats quan un elevat nombre de persones fuig per salvar la vida.

«El món no pot seguir deixant que els països d'acolliment es vegin saturats per la seva proximitat amb països en crisis, sense rebre l'ajuda de la resta del món. Mentre que un nombre reduït de països rep milions de persones refugiades, molts altres no ofereixen absolutament res», ha afirmat Salil Shetty.

«Els líders mundials han estat totalment incapaços d'acordar un pla per protegir els 21 milions de persones refugiades del món. Però, quan els líders fracassen, les persones de bona consciència han d'incrementar la pressió sobre els governs perquè mostrin una mica d'humanitat cap a persones que només són diferents en què s'han vist obligades a fugir de casa seva»

Nota per a periodistes:

Les xifres aparegudes en l'informe són de l'ACNUR, de l'Agència de l'ONU per a l'Ajuda als Refugiats Palestins (UNRWA), així com de governs i altres ONG


I a les xarxes socials