Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
General. 22-02-17
Informe anual 2016/2017: política de «demonització de l'altre» que engendra por i divisió
Haz clic para ampliar
Família kurda desplaçada com a resultat de la repressió de les autoritats turques a Diyarbakır ©Guy Martin/Panos
  • Amnistia Internacional (AI) publica l'informe 2016-2017 sobre les tendències globals i l'estat dels drets humans a 159 països.
  • Risc d'efecte dominó a mesura que estats poderosos fan marxa enrere en els seus compromisos amb els drets humans.
  • El secretari general d'AI, Salil Shetty, avisa que el concepte de «mai més» o de «no repetició» està perdent sentit a mesura que els estats deixen de reaccionar a les atrocitats massives.
  • Espanya no es queda al marge de les vulneracions de drets, especialment de persones refugiades i migrants o en limitacions a drets com la llibertat d'expressió.


Els polítics que recorren a la retòrica tòxica i deshumanitzadora del «nosaltres contra ells» estan creant un món més dividit i perillós, ha advertit Amnistia Internacional en presentar avui la seva avaluació anual de la situació dels drets humans al món.

En l'informe La situació dels drets humans al món, l'organització presenta una anàlisi exhaustiva de l'estat dels drets humans que abasta 159 països. Amnistia Internacional adverteix que les conseqüències de la retòrica del «nosaltres contra ells» amb què s'elabora l'agenda a Europa, als Estats Units i altres llocs fomenten un retrocés global en matèria de drets humans i afebleixen perillosament la resposta global a les atrocitats massives.

«2016 va ser un any en què la utilització cínica d'una retòrica de «demonització de l'altre» en discursos de culpa, odi i por va guanyar abast global en una escala mai vista des dels anys 30. Són massa els polítics que responen als temors legítims de caire econòmic i de seguretat amb una manipulació verinosa i divisiva de la política de la identitat amb la finalitat de guanyar vots», ha assenyalat Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.

«L'alarmisme divisiu ha esdevingut una força perillosa en els afers del món. Es tracti de Trump, Orbán, Erdogan o Duterte, cada vegada són més els polítics que es diuen antisistema i que tenen una agenda tòxica que persegueix, converteix en bocs expiatoris i deshumanitza grups sencers de persones.

«L'actual política de demonització difon la idea perillosa que algunes persones són menys humanes que altres, despullant de la seva humanitat a grups sencers de persones. Això amenaça de desfermar els aspectes més negatius de la naturalesa humana».

La política de «demonització de l'altre»
Els canvis polítics radicals de 2016 van posar de manifest el potencial de la retòrica d'odi per desfermar el costat més fosc de la naturalesa humana. Un exemple clar de la tendència global a fer política de manera més irada i divisiva va ser la retòrica verinosa en campanya de Donald Trump, però líders polítics d'altres parts del món també van apostar el poder a discursos de por, culpa i divisió.

Aquesta retòrica té un impacte cada cop més important en les polítiques i mesures que s'adopten. El 2016, molts governs van fer ulls grossos davant crims de guerra, van impulsar acords que menyscabaven el dret a sol·licitar asil, van aprovar lleis que violaven la llibertat d'expressió, van incitar a assassinar persones simplement per estar acusades de consumir drogues, van justificar la tortura i la vigilància massiva i van ampliar poders policials draconians.

També van donar l'esquena a persones refugiades i migrants, a les quals sovint resultava fàcil convertir en bocs expiatoris. L'Informe Anual d'Amnistia Internacional documenta com 36 països van violar el dret internacional retornant il·lícitament persones refugiades a països on els seus drets humans corrien perill.

En el cas més recent, el president Donald Trump ha posat en pràctica la retòrica xenòfoba i d'odi que ja va utilitzar en la seva campanya electoral signant una ordre executiva amb la qual s'intenta impedir que les persones refugiades sol·licitin el seu reassentament als Estats Units, dificultant així que els qui fugen de la guerra i la persecució en països arrasats per conflictes, com Síria, busquin refugi segur al país.

Mentrestant, Austràlia causa deliberadament un patiment terrible deixant persones refugiades atrapades a Nauru i l'illa de Manus, la UE ha arribat a un temerari acord il·legal amb Turquia per enviar-hi les persones refugiades de retorn encara que no sigui un país segur per a elles i Mèxic i Estats Units continuen expulsant persones que fugen de la violència incontrolada de Centreamèrica.

En altres parts del món, Xina, Egipte, Etiòpia, l'Índia, l'Iran, Tailàndia i Turquia han dut a terme campanyes massives de repressió. Alhora, altres països han adoptat mesures de seguretat intrusives, com el prolongat estat d'excepció de França i la inaudita i catastròfica legislació sobre vigilància del Regne Unit. Una altra característica de la política del «més fort» ha estat l'augment de la retòrica antifeminista i anti LGBTI, manifestada per exemple en l'intent de limitar drets de les dones a Polònia, que va rebre resposta amb protestes multitudinàries.

«Són massa els líders que, en comptes de lluitar pels drets de la gent, adopten per conveniència política una agenda deshumanitzadora. Molts d'ells violen els drets de grups utilitzats com a bocs expiatoris per marcar-se objectius polítics o desviar l'atenció del seu propi fracàs a l'hora de garantir drets econòmics i socials», ha afirmat Salil Shetty.

«El 2016, aquestes formes especialment tòxiques de deshumanització es van convertir en força dominant en la política convencional global. Els límits del que es considera acceptable han canviat. Els polítics legitimen sense cap vergonya i de manera activa tot tipus de retòriques i polítiques d'odi basades en la identitat de les persones, com la misogínia, el racisme i l'homofòbia.

«El primer objectiu han estat les persones refugiades, i si aquesta situació persisteix el 2017, apareixeran també altres grups en el punt de mira. Aquestes accions portaran nous atacs, perpetrats per motius de raça, gènere, nacionalitat i religió. Quan les persones deixem de veure'ns les unes a les altres com a éssers humans amb els mateixos drets, començarem a precipitar-nos a l'abisme».

El món gira l'esquena a atrocitats massives
Amnistia Internacional adverteix que el 2017 veurem agreujar-se les crisis en curs a causa d'una afeblidora absència de lideratge en matèria de drets humans en un escenari mundial caòtic. La manera de fer política basada en el «nosaltres contra ells» també es manifesta en l'àmbit internacional, on el multilateralisme està sent substituït per un ordre mundial més agressiu i bel·licós.

«Sense voluntat política dels líders mundials per exercir pressió sobre els Estats que violen els drets humans, estan en joc principis bàsics que van des de la rendició de comptes per atrocitats massives fins al dret d'asil», ha assenyalat Salil Shetty.

«Fins i tot els estats que afirmaven defensar drets en altres països, ara estan massa ocupats restringint els drets humans internament com per demanar comptes als altres. Com més països facin marxa enrere en els seus compromisos fonamentals amb els drets humans, més alt serà el risc que es produeixi un efecte dominó i un líder rere l'altre s'animin a retirar garanties ja establertes de protecció dels drets humans».

El món s'enfronta a una llarga llista de crisis amb poca voluntat política per abordar-les, entre aquestes les Síria, el Iemen, Líbia, l'Afganistan, Centreamèrica, la República Centreafricana, Burundi, l'Iraq, Sudan del Sud i Sudan. En l'Informe Anual d'Amnistia Internacional es documenten crims de guerra comesos en almenys 23 països el 2016.

Malgrat el desafiament que plantegen dades així, la indiferència internacional davant els crims de guerra s'ha convertit en un fet totalment normal, mentre el Consell de Seguretat de l'ONU roman paralitzat per les rivalitats entre els Estats membres permanents.

«El 2017 comença amb molts dels Estats més poderosos del món ocupats en estrets interessos nacionals a costa de la cooperació internacional. Aquesta situació amenaça de portar-nos cap a un món més caòtic i perillós», ha afirmat Salil Shetty.

«Un nou ordre mundial on els drets humans apareixen representats com un obstacle per als interessos nacionals redueix perillosament la capacitat d'abordar les atrocitats massives i obre la porta a abusos que recorden les èpoques més funestes de la història humana».

«La comunitat internacional ja ha contestat amb un silenci esfereïdor a les incomptables atrocitats del 2016, com la transmissió en directe de l'horror d'Alep, els milers de persones mortes a mans de la policia en la «guerra contra les drogues» de les Filipines i l'ús d'armes químiques i els centenars de pobles cremats a Darfur. La qüestió fonamental que es planteja al 2017 és fins a quins extrems deixarà el món que arribin les atrocitats abans de prendre mesures».

Qui defensarà els drets humans?
Amnistia Internacional demana a la gent que oposi resistència a tot el món als intents cínics de retirar drets humans consolidats amb la promesa llunyana de prosperitat i seguretat.

En el seu Informe Anual, l'organització adverteix que la solidaritat global i la mobilització popular seran d'especial importància per protegir les persones que s'oposen al poder i defensen els drets humans, que solen ser titllades pels governs d'amenaça per al desenvolupament econòmic, la seguretat i altres prioritats.

Amnistia Internacional documenta en el seu Informe Anual que el 2016 es van donar casos de persones a qui van matar per defensar els drets humans en 22 països. Les van matar per activitats com qüestionar arrelats interessos econòmics, defensar  minories i comunitats petites o oposar-se als tradicionals obstacles per als drets de les dones i de les persones LGBTI. L'homicidi de la notable dirigent indígena i defensora dels drets humans Berta Càceres a Hondures el 3 de març del 2016 va ser un advertiment paorós als qui fan activisme, però no s'ha portat ningú davant de la justícia.

«No podem dependre passivament dels governs per defensar els drets humans; som les persones les qui que hem de fer alguna cosa. Amb els polítics cada cop més disposats a demonitzar grups sencers de persones, poques vegades ha estat tan evident com és de necessari que totes les persones lluitem pels valors bàsics de la dignitat humana i la igualtat a tot arreu», ha manifestat Salil Shetty.

«Cada persona ha de demanar al seu govern que utilitzi tot el poder i influència que tingui per posar en evidència els qui cometen abusos contra els drets humans. En els mals temps, la gent ha aconseguit canviar les coses quan ha pres postura, fos com a activistes dels drets civils als Estats Units, activistes contra l'apartheid a Sud-àfrica o els moviments pels drets de les dones i de les persones a tot el món. Totes les persones hem d'acceptar ara aquest repte».

Espanya, enmig d'aquesta tendència internacional
El 2016, Espanya no s'ha quedat al marge d'algunes d'aquestes vulneracions de drets humans. D'una banda, l'acolliment de persones que fugen de conflictes o de greus violacions de drets humans segueix sent insuficient, i se segueixen produint expulsions col·lectives a les fronteres de Ceuta i Melilla. Per l'altra, s'ha utilitzat el delicte de "enaltiment de terrorisme" per limitar desproporcionadament la llibertat d'expressió. Mentrestant, la impunitat és una tendència en les violacions de drets humans: els membres de forces de seguretat implicats en l'ús excessiu de la força poques vegades són identificats, i els casos de tortura segueixen sense investigar-se adequadament, com els crims contra el dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.

"Encara que Espanya, en el seu discurs, es va comprometre al setembre de 2015 amb la Unió Europea a la reubicació i reassentament de més de 17.000 persones que fugen de la guerra i la persecució, la veritat és que només ha acollit 1.034 persones (a 23/01 de 2017), només el 6% del seu compromís. Xifres del tot insuficients", ha manifestat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Amnistia Internacional ha denunciat, entre altres aspectes, que el sistema espanyol de recepció de sol·licitants d'asil segueix pràcticament bloquejat, no es garanteix el dret a la informació dels sol·licitants d'asil, és excessiu el temps que romanen en els Centres d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) les persones sol·licitants d'asil d'algunes nacionalitats (en alguns casos fins a més d'un any), i no hi ha garanties de protecció per a col·lectius vulnerables com les dones víctimes de violència de gènere, les víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació persona o les persones del col·lectiu LGBTI.

L'organització ha documentat com les fronteres es troben pràcticament segellades per a migrants i sol·licitants d'asil a Ceuta i Melilla, especialment d'origen subsaharià, on se segueixen produint expulsions col·lectives per part de les forces de seguretat, l'última al gener de 2017, sense tenir en compte si aquestes persones podrien ser sol·licitants d'asil o trobar-se en una situació vulnerable.

Al llarg de 2016, va haver-hi exemples de com l'àmplia i vaga definició de terrorisme recollida en la reforma del Codi Penal va servir per limitar desproporcionadament el dret a la llibertat d'expressió. És el cas, entre uns altres, d'Alfonso Lázaro de la Fuente i Raúl García Pérez, titellaires de la companyia "Títeres desde abajo» i empresonats per mostrat un cartell en el qual es llegia "Gora Alka-ETA" en el transcurs d'una representació de titelles.

"Cap obra de teatre, cap opinió per molt que el seu contingut pugui semblar inadequat o fins i tot de mal gust, representa un perill per a la seguretat", ha assenyalat Beltrán. Tots dos titellaires van ser acusats de "enaltiment del terrorisme" i de "incitació a l'odi". La seva causa es va arxivar al gener de 2017.

El 2016, Amnistia Internacional va denunciar nous casos d'ús desproporcionat de la força per part de membres de les forces de seguretat, i altres casos de  maltractaments, que no es van investigar amb eficàcia ni exhaustivitat.

En el cas d'Ester Quintana, que va perdre un ull al novembre de 2012 després de l'impacte d'una pilota de goma durant el transcurs d'una manifestació, els policies implicats en l'incident van ser absolts al maig de 2016 en no poder demostrar-se qui havia disparat. Aquest mateix mes, el Tribunal Europeu de Drets Humans dictaminava per vuitena vegada des del 2010 que els casos de tortures i maltractaments a Espanya no s'investigaven adequadament. La impunitat per als membres de les forces de seguretat que recorren a aquest tipus de pràctiques es consolida per la manca d'investigació.

Igualment es consolida la impunitat dels crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme perquè les autoritats espanyoles segueixen sense investigar-los o impedeixen la investigació duta a terme per tribunals argentins. Es nega així el dret a veritat, justícia i reparació de les víctimes i les seves famílies.


I a les xarxes socials