Logo de Amnistia Internacional
CABECERA

Secció Espanyola | Catalunya

Formulario para buscar dentro de la web de Amnistía España
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
General. 24-02-16
Informe Anual 2015/16: «Els teus drets perillen», assalt global a les llibertats
Protestes a Mèxic per la desaparició dels 43 estudiants © Jorge Lopez / Reuters
  • Molts governs han infringit obertament el dret internacional i estan afeblint intencionadament les institucions destinades a protegir els drets de les persones.
  • El secretari general de l'organització, Salil Shetty, adverteix que «no només perillen els nostres drets, sinó també les lleis i el sistema que els protegeixen».
  • Espanya no escapa a aquesta tendència internacional: limita la llibertat d'expressió i el dret de reunió pacífica i ignora les recomanacions de mecanismes internacionals pel que fa a la la protecció dels drets humans.


La protecció internacional dels drets humans corre perill d'enfonsar-se. Les draconianes i repressives campanyes estatals de seguretat plantejades a curt termini i que obeeixen a interessos particulars han tingut com a resultat un atac absolut als drets i llibertats fonamentals, adverteix Amnistia Internacional en la presentació de la seva avaluació anual de l'estat dels drets humans al món.

«Els teus drets perillen: són tractats amb absolut menyspreu per molts governs del món», afirma Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional. «Milions de persones  pateixen terriblement a mans d'Estats i grups armats mentre els governs qualifiquen sense cap vergonya la protecció dels drets humans com una amenaça per a la seguretat, l'ordre públic o els valors nacionals

Els drets humans, amenaçats globalment

Amnistia Internacional adverteix d'una tendència progressiva cap al debilitament dels drets humans, com a resultat de l'acció deliberada de governs per atacar, abandonar o no finançar les institucions creades per ajudar-nos a protegir els nostres drets.

«No només perillen els nostres drets, sinó també les lleis i el sistema que els protegeixen. Més de 70 anys de dur esforç i avanços en matèria de drets humans es troben ara en la corda fluixa», explica Salil Shetty.

Governs que intenten eludir l'escrutini dels seus historials nacionals estan soscavant els òrgans de drets humans de les Nacions Unides, la Cort Penal Internacional i mecanismes regionals com el Consell d'Europa i el sistema interamericà de drets humans.

Amnistia Internacional demana als governs suport polític i finançament total dels sistemes existents per fer respectar el dret internacional i protegir els drets de les persones.

Els drets humans, amenaçats pels estats

Amnistia Internacional ha documentat el nombre de governs que el 2015 han infringit descaradament el dret internacional en el seu àmbit nacional: més de 122 Estats van exercir la tortura o altres maltractaments i 30 van obligar il·legalment a persones refugiades a retornar a països on corrien perill. En almenys 19 països, el govern o grups armats van cometre crims o altres violacions de les «lleis de la guerra», el dret internacional humanitari.

Amnistia Internacional adverteix igualment sobre una tendència preocupant dels governs, que cada vegada adopten més mesures i emprenen més atacs contra activistes, professionals de l'advocacia i altres persones que treballen en la defensa dels drets humans.

«En lloc de reconèixer el paper fonamental d'aquestes persones en la societat, molts governs s'han proposat silenciar completament les crítiques al seu país. S'han saltat les seves pròpies lleis en campanyes de repressió contra la ciutadania», ha afirmat Salil Shetty.

Amnistia Internacional afirma que això, en part, es deu a la reacció de molts governs davant les noves amenaces per a la seguretat el 2015.

«La reacció desencertada de molts governs contra les amenaces per a la seguretat  ha consistit a reprimir la societat civil, el dret a la intimitat i el dret a la llibertat d'expressió, així com en intents descarats de fer dels drets humans un insult en presentar-los com a contraris a la seguretat, l'ordre públic i els valors nacionals. Han arribat fins i tot a violar la seva pròpia legislació», diu Salil Shetty.

Cal una revitalització urgent de l'ONU


Les Nacions Unides i les seves oficines de protecció de drets humans i persones refugiades es van ressentir greument per culpa de l'hostilitat i l'abandonament de molts governs el 2015.

«L'ONU va ser creada per "preservar a les generacions futures del flagell de la guerra" i per "reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home", però és més vulnerable que mai als desafiaments enormes que ha d'afrontar», manifesta Salil Shetty.

Molts governs han impedit a propòsit que l'ONU actuï per evitar atrocitats massives o per obligar a retre comptes als autors d'aquestes atrocitats, i no han escoltat o han menyspreat les recomanacions destinades a millorar la situació dels drets humans.

El conflicte sirià és un exemple terrible de les conseqüències catastròfiques del fracàs sistèmic de l'ONU en el compliment de la seva funció fonamental per fer respectar els drets i el dret internacional i per garantir la rendició de comptes.

El secretari o secretària general de l'ONU entrant, que serà triat aquest mateix any i prendrà possessió del seu càrrec al gener de 2017, heretarà una organització que ha aconseguit molt però que necessita revitalitzar-se amb urgència, segons Amnistia Internacional. L'organització demana als Estats membres de l'ONU i al seu Consell de Seguretat que mostrin idees noves i valentes per avançar en les reformes, començant pel procés d'elecció del secretari o secretària general.

«Els Estats membres de l'ONU tenen enguany una oportunitat històrica per revitalitzar l'organització donant suport a una candidatura forta per a secretari o secretària general, amb l'enteresa personal, visió i el compromís necessaris per contrarestar qualsevol iniciativa dels Estats obstinats a menyscabar els drets humans en els àmbits estatal i internacional», afirma Salil Shetty.

Per això, afirma Amnistia Internacional, el procés d'elecció ha de ser imparcial i transparent, i alhora garantir que es coneix i comprèn la concepció que els candidats i candidates tenen dels principals desafiaments a què s'enfronta l'ONU en matèria de drets humans.

Espanya no és excepció

Espanya participa també en aquesta tendència de retallada de llibertats i drets. Amb l'entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana i de la reforma del Codi Penal, el passat mes de juliol, s'ha limitat l'exercici legítim de la llibertat d'expressió i el dret de reunió pacífica. S'han establert límits addicionals sobre on i quan han de celebrar-se manifestacions, i s'han atorgat àmplies competències a les forces de seguretat que podrien multar amb fins a 30.000 euros persones que mostrin «falta de respecte» o que gravin imatges d'agents de policia en determinades circumstàncies.

Durant 2015 es va reformar el Codi Penal en matèria antiterrorista. La definició de terrorisme és tan vaga, que fins i tot el Relator Especial de Nacions Unides per a la llibertat d'expressió alertava que aquestes modificacions podien penalitzar comportaments que fins llavors no constituïen delictes de terrorisme i restringir desproporcionadament el legítim dret de la llibertat d'expressió.

«El que ha passat amb els titellaires detinguts a Madrid el passat 6 de febrer, acusats d'enaltiment del terrorisme pel contingut del seu espectacle, és un exemple de com l'àmplia definició de terrorisme pot suposar un límit desproporcionat al dret a la llibertat d'expressió», destaca Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

En l'àmbit internacional, Espanya ha tingut una política de tractament desigual. Ha fet  passes positives demanant que els membres permanents del Consell de Seguretat s'autolimitin en l'ús del veto, participant en l'adopció de resolucions com la Resolució 2242 (2015) del Consell de Seguretat sobre dones, pau i seguretat, o demanant més seguiment i implementació de les recomanacions de drets humans dels mecanismes de Nacions Unides. Però d'altra banda, el Govern espanyol ha fet reformes legislatives contràries al dret internacional i no ha escoltat les diferents recomanacions que organismes com el Comitè de Drets Humans o el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides, entre altres, han fet a Espanya en diferents àmbits. L'Estat espanyol ha al·legat que no existeixen mecanismes processals que obliguin a donar compliment a aquestes decisions.

«Espanya ha rebut diferents crides d'atenció per haver legalitzat l'expulsió sumària de persones immigrants, sol·licitants d'asil i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla; per no haver regulat el delicte de tortura ni de desaparició forçada tal com estableixen els estàndards internacionals; per haver deixat sense assistència sanitària prop de 750.000 persones immigrants en situació administrativa irregular; o perquè cal adoptar una política estatal d'habitatge amb un enfocament de drets, amb una atenció especial a persones en situació de vulnerabilitat», explica Esteban Beltrán.

Finalment, els compromisos assumits per Espanya amb la Unió Europea sobre reubicació de persones procedents del conflicte sirià es compleixen molt lentament. El Govern espanyol es va comprometre a reassentar més de 17.000 persones de Grècia i Itàlia, quan només n'han arribat 18 el 2015. També es va comprometre a reassentar 854 persones procedents de diferents països entre 2014 i 2015, de les quals només 90 van arribar a la península. Mentrestant centenars de persones esperen amuntegades en el CETI de Melilla, en molts casos sense la deguda atenció mèdica i psicològica.

Crida a l'acció

«Avui el món s'enfronta a desafiaments múltiples que, en el seu origen, són creats o prolongats per governs que juguen a fer política amb la vida de les persones. Milions de persones refugiades estan patint mentre proliferen els conflictes, i els grups armats ataquen deliberadament població civil, entre altres abusos greus», afirma Salil Shetty.

«Són els dirigents mundials els qui tenen a les seves mans la possibilitat d'impedir que aquestes crisis es tornin encara més incontrolables. Els governs han d'aturar el seu assalt contra els nostres drets i reforçar les defenses que ha establert el món per protegir-los. Els drets humans són necessaris, no pas accessoris, i la humanitat mai no s'ha jugat tant com fins ara.»

Informació complementària

Amnistia Internacional ha documentat greus violacions de drets econòmics, socials, polítics i civils el 2015 a molts països.

Els que segueixen són alguns exemples d'atacs nacionals als drets humans i les institucions encarregades de protegir-los, encara que de cap manera es redueixen a aquests casos:

  • Angola: Usar la legislació sobre difamació i relativa a la seguretat de l'Estat per fustigar, detenir i recloure als qui expressen pacíficament les seves opinions, i així mateix menysprear públicament les recomanacions de l'ONU sobre el seu historial en matèria de drets.
  • Aràbia Saudita: La seva repressió brutal dels qui s'atrevien a defensar reformes o criticar a les autoritats, i els crims de guerra que va cometre en la seva campanya de bombardejos sobre Iemen mentre obstruïa l'establiment d'una investigació dirigida per l'ONU sobre els abusos comesos per tots els bàndols del conflicte.
  • Burundi: Els homicidis sistemàtics i altres tàctiques violentes generalitzades de les forces de seguretat, i els seus intents de reprimir a la comunitat que defensa els drets humans al país.
  • Egipte: La detenció de milers de persones -incloses les que exercien la crítica de manera pacífica- en una despietada campanya de repressió en nom de la seguretat nacional, la reclusió prolongada de centenars sense càrrecs ni judici, i les condemnes de mort imposades a centenars més.
  • Eslovàquia: La persistència de la discriminació generalitzada de la comunitat romaní -malgrat els esforços realitzats durant anys per grups nacionals i regionals-, que ha portat a la Comissió Europea a obrir procediments d'infracció contra el país.
  • Estats Units: Que segueixi funcionant el centre de detenció de Guantánamo, exemple de les greus conseqüències de la seva «guerra contra el terror», i que no hagin estat processats els responsables de tortures i desaparicions forçades.
  • Gàmbia: Les tortures i desaparicions forçades i la criminalització de les persones LGBTI, així com la seva rotunda negativa a cooperar amb els mecanismes de drets humans regionals i de l'ONU en assumptes relatius a la llibertat d'expressió, la desaparició forçada i la pena de mort.
  • Hongria: El tancament hermètic de les seves fronteres als milers de persones refugiades en situació de greu necessitat, i l'obstrucció de les iniciatives col·lectives a la regió per ajudar a aquestes persones.
  • Israel: El manteniment del bloqueig militar de Gaza i, per tant, el càstig col·lectiu imposat a 1,8 milions d'habitants, així com no haver complert -com tampoc ha fet Palestina- la petició de l'ONU de dur a terme investigacions creïbles sobre els crims de guerra comesos durant la guerra de Gaza en 2014.
  • Kenya: Les execucions extrajudicials, les desaparicions forçades i la discriminació de les persones refugiades en les seves operacions antiterroristes, i els intents d'afeblir la Cort Penal Internacional i la seva capacitat per fer justícia.
  • Xina: La repressió creixent exercida contra els qui defensen els drets humans i un conjunt de lleis abusives en nom de la «seguretat nacional».
  • Mèxic: El seu greu historial d'abusos contra els drets humans, inclosa la desaparició de 27.000 persones, i la seva dura resposta a les crítiques de l'ONU en relació amb l'ús generalitzat de la tortura, permetent la impunitat gairebé total malgrat l'augment de les denúncies.
  • Pakistan: Les greus deficiències en matèria de drets humans de la seva resposta a l'horrible matança de l'escola de Peshawar, inclòs l'ús implacable de la pena capital, i de la seva política sobre les ONG internacionals, que concedeix a les autoritats el poder de controlar-les i tancar-les si es considera que van «contra els interessos» del país.
  • Regne Unit: El persistent ús de la vigilància massiva en nom de la lluita contra el terrorisme, i els seus regressius intents d'eludir la supervisió del Tribunal Europeu de Drets Humans.
  • Rússia: El seu ús repressiu d'una legislació nacional imprecisa en matèria de seguretat i contra l'extremisme i els seus intents concertats de silenciar a la societat civil; la seva vergonyosa negativa a reconèixer els homicidis de civils a Síria, i les seves insensibles iniciatives per bloquejar l'acció del Consell de Seguretat sobre Síria.
  • Síria: La mort de milers de civils en atacs directes i indiscriminats amb bombes de barril i entre altres armaments, i mitjançant actes de tortura sota custòdia; i la submissió de zones civils a setges prolongats, impedint l'arribada d'ajuda humanitària internacional a civils afamats.
  • Tailàndia: La detenció de dissidents pacífics per activitats com representar obres teatrals, publicar comentaris en el Facebook i mostrar graffitis, i el cas omís de les autoritats militars a les crides internacionals perquè no ampliïn les seves pròpies atribucions que els permeten imposar excessives restriccions als drets i silenciar la dissidència en nom de la «seguretat».
  • Veneçuela: La contínua falta de justícia en casos de greus violacions de drets humans i els constants atacs contra els qui defensen els drets humans, i la seva constant denúncia de la Convenció Americana sobre Drets Humans, després d'haver-se retirat de la jurisdicció de la Cort Interamericana de Drets Humans, privant així d'accés a la justícia a les víctimes d'aquests abusos.

 

+ DESCARREGA'T L'INFORME COMPLET DES D'AQUÍ (PDF)


I a les xarxes socials