Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
Tortura. 11-01-17
Guantánamo, símptoma d'una doble vara de mesurar els drets humans
Haz clic para ampliar


L'1 de gener de 2017 els Estats Units van ocupar el seu lloc, amb un mandat de tres anys, en el Consell de Drets Humans de l'ONU, després d'haver estat votat per entrar en aquest òrgan clau de drets humans en l'Assemblea General a finals de l'any passat. En el seu "manifest" electoral a favor de la seva candidatura, els Estats Units van prometre defensar els drets continguts a la Declaració Universal de Drets Humans, complir les seves obligacions contretes en virtut dels tractats de drets humans i col·laborar significativament amb els òrgans de tractats de l'ONU.

Deu dies després, l'11 de gener de 2017, es compleix el 15è aniversari de les primeres detencions a la base naval nord-americana de la badia de Guantánamo (Cuba), detencions radicalment contràries a la Declaració Universal, i de fet, a les obligacions dels Estats Units en matèria de drets humans i a les recomanacions dels òrgans de l'ONU que en vigilen el compliment. No obstant això, pel que fa a les seves obligacions en matèria de drets humans, els Estats Units adopten amb massa freqüència un plantejament selectiu, i a Guantánamo van decidir ignorar-les des del principi.

En aquests 15 anys, els Estats Units s'han autoproclamat paladí mundial dels drets humans. I ho van fer fins i tot mentre recorrien a la tortura i a la desaparició forçada, a Guantánamo i en altres llocs. Han seguit fent-ho fins i tot mentre es neguen a portar a la justícia els perpetradors d'aquests crims de dret internacional, i fins i tot mentre bloquegen la reparació i la rendició de comptes per violacions de drets humans i en guarden en secret tota la veritat.

La creació del camp de Guantánamo, el seu funcionament i el fet que no s'hagi tancat són conseqüència que l'Estat nord-americà -els seus tres poders- no consideren les detencions un afer de drets humans. Per contra, les autoritats dels Estats Units han aplicat un marc de "dret de guerra" basat en una increïble resolució del Congrés aprovada després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.

En la vigília del 15è aniversari, hi ha 55 persones encara detingudes a Guantánamo, 45 de les quals sense càrrecs ni judici. Les altres 10 han estat o estan sent sotmeses a unes actuacions de la comissió militar que no respecten les garanties processals internacionals i que són vinculants per als Estats Units. Sis d'aquestes persones podrien actualment ser condemnades a mort després de ser jutjades sense les degudes garanties per la comissió.

La base naval de Guantánamo és a punt de tenir un nou comandant en cap. El president electe Trump ha declarat abans de la seva elecció que mantindrà obert el centre de detenció i que "l'omplirà de dolents".

Gairebé la meitat dels detinguts que segueixen a Guantánamo van estar reclosos, abans de ser traslladats a la base, en el programa de detenció secreta de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA). El mateix Guantánamo va ser utilitzat per la CIA com a "presó negra" durant 2003 i 2004. La desaparició forçada i altres formes de tortura i tractes cruels, inhumans o degradants eren part integral del programa de la CIA. I la impunitat en relació amb aquest programa continua.

Amnistia Internacional segueix demanant al president Obama, fins i tot en el breu temps que li queda abans de deixar el càrrec, que compleixi la seva promesa de posar fi a les detencions a Guantánamo i que ho faci segons les obligacions dels Estats Units en matèria de drets humans. Han passat gairebé set anys des del termini original per al tancament. Encara que el seu govern ha culpat al Congrés de bloquejar la mesura, en virtut del dret internacional, la legislació i la política nacionals no són excuses legítimes perquè un país no compleixi les seves obligacions contretes en virtut dels tractats.

No és probable que els Estats Units acceptessin aquestes excuses per violacions de drets humans si les oferissin altres governs. La resta del món no hauria d'acceptar les dels Estats Units.


I a les xarxes socials