Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
Noticias internacionales. 21-09-09
Espanya / llei d'estrangeria: El rendiment econòmic i els conceptes poc clars de seguretat nacional, per sobre dels drets humans de les persones immigrants

Madrid.- Davant de la tramitació al Congrés de la reforma de la llei d'estrangeria, Amnistia Internacional lamenta, un cop més, que no s'aprofiti aquesta reforma com una oportunitat per adequar la legislació espanyola d'estrangeria als estàndards internacionals de drets humans.

 "Tota iniciativa de reforma legislativa hauria de ser plenament coherent amb els tractats internacionals de drets humans compromesos per Espanya. Tanmateix, aquest projecte de llei continua tenint un enfocament més centrat en la seguretat nacional i el rendiment econòmic que en l'aproximació als immigrants com a persones que també són titulars de drets humans i a qui l'Estat ha de garantir la seva protecció", afirma Esteban Beltrán, director de l'organització a Espanya.

 L'organització recorda en un informe publicat avui i titulat: "Espanya: Anàlisi i recomanacions al projecte de llei orgànica de reforma de la legislació d'estrangeria" que és perfectament legítim que l'Estat espanyol articuli una política de control migratori però, al contrari, no ho és que aquesta vulneri molts dels compromisos internacionals en matèria de drets humans ja adoptats. No tenir papers és una irregularitat de caràcter administratiu que, en cap cas, no s'ha d'anteposar a les vulneracions de drets humans que puguin sofrir les persones migrants.

 Amnistia Internacional ha dirigit aquest informe a tots els grups parlamentaris en el Congrés, així com al ministre de Treball, Celestino Corbacho, sol·licitant una reunió en la qual poder discutir les preocupacions i recomanacions de l'organització davant d'aquesta nova llei.

 A més, l’organització recorda al govern el seu Pla de Drets Humans, aprovat el desembre de 2008, que s’ha de veure reflectit de manera efectiva a totes les seves polítiques, incloses la migratòria i la d’asil.

 "L'organització lamenta que aquesta reforma, de moment, no mostri un gir significatiu a la retallada en drets humans de les polítiques d'immigració impulsades per la Unió Europea en els últims anys; sobretot quan Espanya haurà d'afrontar durant la seva pròxima presidència de la UE el desenvolupament del programa d'Estocolm, que és una oportunitat de modificar la relació fins ara existent entre les polítiques de seguretat i immigració i asil en l'àmbit europeu", assegura Esteban Beltrán.

  

Més desavantatges que avantatges en la llei d'estrangeria

 Amnistia Internacional dóna la benvinguda a algunes de les disposicions del projecte de llei:

  • El reconeixement, en compliment de la sentència del Tribunal Constitucional, dels drets de reunió, manifestació, associació, sindicació i vaga per als immigrants en situació administrativa irregular.
  • La incorporació d'algunes garanties per a les persones víctimes de tràfic d'éssers humans com el "període de reflexió".
  • El reconeixement explícit del dret del menor no acompanyat a ser escoltat en el procediment de repatriació.
  • El reconeixement exprés, per primera vegada en la legislació d'estrangeria, del principi de no devolució (non refoulement).

 Tanmateix, l'organització lamenta que aquesta nova reforma no elimini obstacles fins ara existents i/o n'afegeixi d'altres, per garantir la protecció dels drets humans dels immigrants en situació administrativa irregular a Espanya.

Entre els obstacles, l'organització destaca:

 

  • Un pas enrere en matèria de detenció d'immigrants irregulars. Aquesta reforma continua reflectint un acostament a les persones immigrants, moltes vegades, en termes de criminalització. La privació de llibertat per sancions administratives no respon als principis de proporcionalitat i subsidiarietat. Així, el projecte de llei hauria de contemplar l'internament com una mesura d'últim recurs, utilitzant-la només en aquells casos en els quals la resta de mesures (per exemple, la retirada de passaport, la residència obligatòria en un determinat lloc, l'obligació de deixar fiança, entre altres) es mostrin ineficaces. A això s’hi afegeix el fet que la reforma actual ampliï el termini d'internament de 40 a 60 dies; un termini que podria ampliar-se encara més quan la persona sol·liciti asil o un habeas corpus.
  • Continuen les garanties insuficients per als menors no acompanyats. Continuen sense respectar-se de forma plena principis reconeguts en normes internacionals adoptades per Espanya, com el principi d'interès superior del menor i el principi de no devolució quan no existeixin garanties que el menor, en cas de ser retornat, podrà desenvolupar una vida digna. L'organització mostra també preocupació per l'absència de referència a l'obligació de l'administració d'informar i facilitar al menor tant el seu dret a l'assistència lletrada com a sol·licitar asil.
  • La protecció dels drets humans segueix en segona línia davant dels casos de violència de gènere contra les dones immigrants i les víctimes de tràfic. Les dones immigrants indocumentades continuen trobant un obstacle legal en exigir que, amb la denúncia com a víctima de violència de gènere, se'ls obri un procediment d'expulsió. Si bé el projecte de llei preveu la possibilitat de suspendre'l, es recull un procediment que dissuadeix, en molts casos, a aquestes dones de denunciar la seva situació, dificultant així que surtin de l'espiral de violència en la qual es troben.

            Quant a les víctimes de tràfic, l'article que fa referència a la seva situació continua estant presidit per un enfocament que prioritza la seguretat i la lluita contra el crim organitzat a la protecció de les víctimes d'aquesta gravíssima violació dels drets humans. Que una víctima de tràfic pugui tenir un permís de residència, continua estant condicionat al fet que denunciï o col·labori, a més aportant dades essencials per a la investigació policial.       

  •        Els obstacles en l'accés al dret a l'educació, el dret a la salut i el dret a l'habitatge. Amnistia Internacional vol recordar que l'educació, la salut i l'habitatge són drets humans reconeguts en tractats internacionals compromesos per Espanya com, entre altres, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Contravenint les seves disposicions, el projecte de llei manté les limitacions d'accés en el dret a l'educació als immigrants majors d'edat indocumentats; condiciona el dret a la salut al fet d'estar empadronat i oficialitza les limitacions en l'accés als ajuts en matèria d'habitatge als residents de llarga durada.

 Finalment, Amnistia Internacional vol assenyalar que l'adopció d'un enfocament de drets humans en iniciatives legislatives com aquesta milloraria la comprensió de les causes fonamentals de la immigració: els seus vincles amb la pobresa i la inseguretat, la falta de desenvolupament econòmic i les creixents desigualtats entre uns països i uns altres i dins dels propis països.


I a les xarxes socials