Secció Espanyola | Catalunya
Les autoritats espanyoles han de reformar l’actual sistema d’investigació de denúncies de tortura i altres maltractaments per part de forces de seguretat.
3 de novembre de 2009
Espanya: S’han d’investigar les denúncies de tortura
Les autoritats espanyoles han de reformar l’actual sistema d’investigació de denúncies de tortura i altres maltractaments per part de forces de seguretat, ha afirmat Amnistia Internacional en un nou informe publicat al temps que l’ONU es disposa a examinar novament l’historial d’Espanya respecte aquesta qüestió.
España: Sal en la herida. Impunidad policial dos años después, revela que les víctimes que van denunciar tortura i altres maltractaments, i sobre els casos de les quals Amnistia Internacional va informar per primera vegada el 2007, no han rebut justícia degut a que les autoritats espanyoles no han mostrat voluntat política per fer front als casos de tortura i altres maltractaments per part de forces de seguretat.
“Continuen existint, i obstaculitzant la tasca de la justícia, les deficiències estructurals que afecten a totes les facetes de la prevenció, la investigació i la sanció de la tortura i altres maltractaments que Amnistia Internacional va identificar el 2007”, ha afirmat Rachel Taylor, experta d’Amnistia Internacional sobre Espanya.
Persones que havien presentat denúncies van explicar a Amnistia Internacional que agents de policia els havien amenaçat amb una pistola o un ganivet, els havien colpejat a les plantes dels peus amb una fusta i els havien amenaçat de mort.
De les 11 investigacions iniciades sobre les denúncies de tortura i altres maltractaments de les que va informar Amnistia Internacional, des de novembre de 2007 només dos han conclòs amb una resolució condemnatòria.
En quant als altres nou casos, sis van ser sobreseguts sense que arribés a celebrar-se un judici i dos continuen en fase d’investigació (iniciada, en un d’ells, fa més de set anys).
En l’últim cas, al judici es va determinar que s’havia comès tortura, però tots els agents imputats van ser absolts al•legant que era impossible identificar quin d’ells havia participat personalment en l’agressió.
Un dels casos que no va arribar a la fase judicial a Espanya ha estat remès al Tribunal Europeu de Drets Humans, al·legant que s’havien violat la prohibició de tortura, el dret a no patir discriminació i el dret a un judici amb les degudes garanties. Altres dos casos arxivats són els de Sandra Guzmán i Jordi Vilaseca.
El desembre de 2006, Sandra Guzmán va presentar una denúncia al Departament d’Interior del govern autonòmic basc després de presenciar com un agent de policia obligava a diversos homes d’origen nord-africà a despullar-se parcialment, per després registrar-los, colpejar-los i donar-los cops de peu. La seva denúncia es va arxivar sis mesos després, suposadament perquè resultava impossible localitzar als homes presumptament agredits pels agents de policia.
L’1 d’abril de 2003, agents de la policia autonòmica de Catalunya van detenir a Jordi Vilaseca quan conduïa cap a casa seva a la sortida de la feina. Després de patir maltractaments durant els tres dies que va estar detingut, va perdre el coneixement i va ser hospitalitzat. Quan es va despertar, no podia parlar, caminar ni controlar els esfínters. Jordi Vilaseca va presentar una denúncia contra la policia per tortures. El cas es va arxivar el maig de 2005 al·legant falta de proves i perquè l’acusació va afirmar que existia contradicció entre les versions que donaven dels fets el demandant i els acusats. Després de diversos recursos, el Tribunal Constitucional va rebutjar la causa el gener de 2009, i amb això ha quedat esgotada la possibilitat d’una altra apel·lació.
“Les autoritats espanyoles han de deixar d’eludir la seva obligació de dur a terme investigacions imparcials, exhaustives i efectives sobre totes les denúncies de tortura i altres maltractaments per part d’agents de policia, i, al mateix temps, han de centrar-se en la prevenció d’aquests fets, que és sempre el millor remei”, ha afirmat Rachel Taylor.
Amnistia Internacional acull amb satisfacció els progressos registrats a algunes forces policials que han posat en marxa mesures destinades a prevenir la comissió d’actes de tortura i altres maltractaments.
La creixent utilització de càmeres de circuit tancat de televisió a les comissaries i de plaques d’identificació personal visibles als uniformes dels agents de policia són importants avenços en aquest sentit. Amnistia Internacional lamenta assenyalar que els importants avenços a les forces policials autonòmiques (l’Ertzaintza i els Mossos d’Esquadra) no s’han vist reflectides en l’àmbit nacional.
“A menys que les autoritats espanyoles demostrin voluntat política per introduir els canvis necessaris que garanteixin la investigació imparcial i efectiva de totes les denúncies de tortura i altres maltractaments per part dels agents encarregats de fer complir la llei, les seves víctimes seguiran trobant-se amb impediments perquè es faci justícia”, ha declarat Rachel Taylor.
Vegi també:
Informe 2009 "España: Sal en la herida: Impunidad policial dos años después" (34 pàgines)
Informe de 2007 "España: Sal en la herida: La impunidad efectiva de agentes de policía en casos de tortura y otros malos tratos" (Índex AI: EUR 41/006/2007, 78 pàgines).
Resum de l'Informe "España. Sal en la herida" de 2007 (6 pàgines)
Resum de casos de 2007 (4 pàgines)
Comunicat de premsa de la presentació de l'informe de 2007