Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
Espanya. 27-01-16
Amnistia Internacional presenta a Mèxic una querella pels crims del franquisme i la Guerra Civil
Imatge dels arxius de Medina del Campo (Valladolid) on apareixen l'alcalde el responsable de la presó on va desaparèixer Félix Llorente l'agost del 1936 © AI


L'organització presenta, juntament amb la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i la Comissió Mexicana per a la Defensa i Promoció dels Drets Humans (CMDPDH) una demanda judicial davant de la Procuradoria General mexicana pel cas de Félix Llorente Gutiérrez, ferroviari i sindicalista, que va desaparèixer després de ser detingut i traslladat a la presó de Medina del Campo (Valladolid) el juliol de 1936.

Amnistia Internacional demana a les autoritats mexicanes i espanyoles que col·laborin per posar fi a la impunitat.

Madrid/Mèxic DF.- Les víctimes de crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, que es troben amb les portes de la justícia tancades a Espanya, es veuen forçades a buscar la veritat, justícia i reparació en altres països. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en presentar, juntament amb la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i la Comissió Mexicana per a la Defensa i Promoció dels Drets Humans (CMDPDH), una querella a Mèxic perquè s'iniciï un procés d'investigació.

Les organitzacions van lliurar ahir a la Procuraduria General de la República (PGR) de Mèxic una denúncia per la desaparició de Félix Llorente Gutiérrez, ferroviari de 27 anys, que va tenir lloc l'agost de 1936 a Medina del Campo (Valladolid). Félix va ser detingut el 28 de juliol i va desaparèixer el 15 d'agost en ser traslladat a una altra presó, segons el que han reconegut les mateixes autoritats. La querella denuncia que es va cometre un delicte de desaparició forçada en el context de crims de guerra i crims de lesa humanitat, ja que a dia d'avui, es desconeix la sort o el parador de Félix i no s'ha realitzat cap investigació per part de les autoritats espanyoles per aclarir els fets.

"Espanya ni investiga ni permet a altres països investigar aquests crims terribles, com hem vist amb la querella argentina, per la qual cosa cal explorar altres vies", ha declarat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. "Esperem i confiem que Mèxic ens doni suport a l'hora d'obtenir el que les víctimes porten anys buscant: conèixer el parador dels seus familiars i accedir a la justícia i la reparació", ha afegit.

«Des de fa anys venim buscant la veritat i esperem que la justícia mexicana ens ajudi a trobar-la, ja que, com milers de famílies de persones desaparegudes a Espanya, no hem comptat amb el suport de les institucions espanyoles per obtenir informació», ha declarat Anaïs Huerta, la denunciant que actualment resideix a Mèxic i que va emprendre, juntament amb el seu pare, un procés de recerca del seu familiar ja fa cinc anys.

Amnistia Internacional, la CMDPDH i la FIDH han demanat a la Procuraduria General de la República a Mèxic que iniciï, sense més retards, una investigació exhaustiva sobre la desaparició forçada de Félix Llorente Gutiérrez, ja que per l'especial gravetat que revesteixen els fets ocorreguts i el context en què es van cometre constitueixen crims de lesa humanitat i crims de guerra i han de ser investigats en altres països, entre els quals Mèxic.

«És crucial que les autoritats mexicanes emprenguin totes les diligències de prova necessàries per a l'aclariment d'aquest cas i garanteixin, al seu torn, el dret a la veritat, justícia i reparació d'Anaïs Huerta», ha assenyalat Perseo Quiroz Rendón, director executiu d'Amnistia Internacional Mèxic.

Espanya, ja n'hi ha prou d'excuses

Les organitzacions han destacat que durant aquesta investigació que es busca impulsar a Mèxic, el Govern espanyol ha de col·laborar plenament en qualsevol sol·licitud d'assistència jurídica mútua en matèria penal emesa per les autoritats mexicanes que decideixin investigar aquests crims comesos a Espanya. «L'Estat espanyol ha de deixar de banda les excuses i acceptar les seves obligacions internacionals: ja són més de 40 anys sense avanços», denuncia Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Les organitzacions demanen al nou Govern espanyol i al nou Congrés, que es constituiran pròximament, que prenguin un seguit de mesures per garantir el dret a la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme:

  • Que s'asseguri que la Llei d'Amnistia no suposa un obstacle per investigar crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.
  • Que s'asseguri que s'adoptin mesures immediates per garantir la imprescriptibilitat dels crims de dret internacional.
  • Que es ratifiqui aviat i sense reserves la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i dels Crims de Lesa Humanitat.


"Les víctimes s'estan morint i no podem deixar que crims de lesa humanitat quedin impunes", assegura Ignacio Jovtis, investigador d'AI.

Mèxic se situa com un actor rellevant per ajudar a lluitar contra la impunitat d'aquestes greus violacions de drets humans. D'una banda, compta amb una legislació adequada que permetria la investigació d'aquests casos. Tant la reforma constitucional de 2011, que estableix que els drets humans reconeguts en tractats internacionals tenen vigència plena al país i han de ser respectats per totes les autoritats; com el fet que ha reconegut el caràcter vinculant de les sentències de la Cort Interamericana, el col·loquen en una situació interessant que habilitaria la investigació d'aquestes greus violacions de drets humans.

«Aquesta és una oportunitat perquè Mèxic, on més de 27.000 persones es troben desaparegudes, impulsi un canvi i investigui les greus violacions de drets humans, incloses les desaparicions forçades, tant en el propi país com en d'altres», ha assegurat Perseo Quiroz, director d'Amnistia Internacional Mèxic.

Informació complementària

Els drets a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme (1936-1975) segueixen sent denegats a Espanya. Les autoritats no han dut a terme cap investigació judicial exhaustiva per conèixer la veritat de les circumstàncies que van envoltar els abusos comesos durant aquest període.

Després d'intents frustrats durant la dècada dels noranta i les reclamacions que es van dur a terme perquè s'investiguessin homicidis i desaparicions forçades, i que s'exhumessin les restes de les persones enterrades (sense comptar amb una resposta adequada per part del Govern espanyol), el 14 de desembre de 2006, víctimes, familiars i associacions van interposar una querella davant l'Audiència Nacional per delictes de lesa humanitat comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, a la qual es van anar sumant les denúncies que responien a 114.266 desaparicions forçades i altres delictes entre el 17 de juliol de 1936 i desembre de 1951.

La tendència a l'arxiu dels casos s'ha consolidat després que el 2012 el Tribunal Suprem s'emparés en diversos arguments que podrien impedir als jutges investigar. Entre aquests, l'existència de la llei d'Amnistia, la possibilitat de la prescripció del delicte o que els crims no estiguessin tipificats com a tal al moment en què van tenir lloc, la presumpta defunció dels autors o la Llei de Memòria Històrica.

Durant la Guerra Civil i el franquisme van ser moltes les víctimes de greus violacions de drets humans que el dret internacional prohibia i condemnava, com ara la tortura, execucions extrajudicials, desaparicions forçades i altres actes que poden emmarcar-se com a crims contra la humanitat.

Amnistia Internacional ha publicat diversos informes en els quals documenta la indefensió de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme per la tendència continuada dels jutges espanyols a l'arxiu i la manca d'investigació dels crims de dret internacional comeses durant aquesta època.

En els últims dos anys, almenys cinc mecanismes de Nacions Unides han constatat i expressat que Espanya ni investiga ni deixa investigar i li han recomanat que compleixi amb les seves obligacions internacionals per portar veritat, justícia i reparació a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, i que col·labori amb altres estats que pretenguin obrir investigacions.

+ VIDEO: Testimoni d'Anaïs Huerta, familiar de Félix Llorente (a Youtube)


I a les xarxes socials