Logo de Amnistia Internacional
CABECERA
CONTENIDO

Inici  Notícies  Noticies

Noticies
Espanya. 16-02-17
Amnistia Internacional presenta a Mèxic el cas d'un bebè robat durant el franquisme
Haz clic para ampliar
Concentració per bebès robats a Espanya. © EFE/Víctor Lerena

Concentració per bebès robats. © EFE/Víctor Lerena

  • L'organització presenta un cas davant la Procuraduria General de la República de Mèxic pel cas de Ligia Ceballos Franco, que fa uns anys va descobrir que havia estat entregada a la seva família mexicana després d'haver estat separada de la seva família biològica a Espanya.

Per Amnistia Internacional alguns dels casos de bebès robats podrien ser fets constitutius de desaparició forçada, crim de dret internacional comès a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme. Fins ara, les investigacions realitzades a Espanya per aquests casos no han donat resultats,, ni  tampoc han contemplat el seu possible enquadrament com a crims de dret internacional, particularment com a desaparicions forçades. En aquest context, les víctimes es veuen obligades a recórrer a buscar justícia en altres països. Per això, Amnistia Internacional va presentar ahir a Mèxic una querella pel cas d'una bebè robada a Espanya al 1968.

Amnistia Internacional va entregar a la Procuraduria General de la República de Mèxic (PGR) una denúncia pel cas de Ligia Ceballos Franco, dona mexicana que fa uns anys va descobrir que havia nascut a Espanya amb una identitat diferent i que havia estat entregada a qui fins fa poc considerava els seus pares biològics. Un cas que per a l'organització podria emmarcar-se en l'entramat de bebès robats que es van produir a Espanya des dels primers anys del franquisme fins als primers anys de la democràcia. Amnistia Internacional ha documentat nombrosos indicis que indiquen que Ligia Ceballos, registrada en el seu naixement, el 29 de maig de 1968, com María Diana Ortiz Ramírez, va poder haver estat sostreta a la seva família biològica amb el consentiment de les autoritats espanyoles, a través de la intermediació de la Diputació de Madrid i amb l'assistència de l'Arquebisbat.

"En la nostra opinió, aquest cas revesteix les notes característiques d'una desaparició forçada com a crim de dret internacional. A més, en el cas de Ligia concorren altres elements que Nacions Unides ha identificat com a recurrents de les desaparicions forçades de menors, com són, per exemple, el registre de la nena amb informació falsa o la falsificació de documents com la seva partida de naixement", ha assenyalat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

"Els meus pares van ser bones persones, em van criar, em van estimar i em van donar tot el que van poder. Això no és en contra d'ells sinó a favor de la justícia d'altres històries com la meva, això és per les persones a qui el franquisme els va arrabassar la vida", va afirmar Ligia Ceballos.

Malgrat que a Espanya s'han iniciat investigacions sobre casos de "bebès robats", aquestes no han donat pràcticament cap resultat i la justícia sempre els ha abordat com delictes comuns (detencions il·legals, adopcions irregulars o falsedats documentals), i com a casos aïllats, descartant des d'un primer moment la possibilitat que aquests delictes poguessin respondre a una trama a nivell nacional o que poguessin ser constitutius de crims de dret internacional.

No obstant això, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de Nacions Unides, després de fer-se ressò de milers de denúncies interposades a Espanya sobre aquest tipus de casos, va assenyalar, el 2014, que les investigacions judicials havien de contemplar, davant l'existència de suficients indicis, les possibles connexions entre múltiples casos d'al·legades substraccions il·legals de nens i nenes. Aquest mateix organisme va indicar, en la seva Observació General de l'any 2013, que el robatori de nens i nenes amb el coneixement de l'Estat pot ser considerat, en determinades circumstàncies, com casos de desaparicions forçades.

Tant el Grup de Treball, com el Comitè Contra la Desaparició Forçada de Nacions Unides van recomanar que l'Estat espanyol enfortís els esforços per buscar i identificar als nens i nenes víctimes d'aquest tipus de delictes, tal com es reconeix en l'article 8 de la Convenció sobre els Drets del Nen i de la Nena, que estableix que tenen dret a "preservar la seva identitat, inclosos la nacionalitat, el nom i les relacions familiars".

Les investigacions que s'estan portant sobre aquest tema a Espanya no estan donant resultats concrets. Fonts de la Fiscalia General de l'Estat, van confirmar a Amnistia Internacional, que cap de les 2.083 diligències iniciades per aquesta institució en relació amb el robatori de bebès havia arribat a fase de judici.

"Espanya no només no aborda el tema com un delicte de desaparició forçada, sinó que quan algun altre país, com l'Argentina, inicia investigacions que inclouen casos de bebès robats i els emmarca com a crims de dret internacional, obstaculitza aquestes investigacions consolidant la impunitat d'aquestes greus violacions de drets humans", va assenyalar Esteban Beltrán.

Per què una querella a Mèxic?

"Tenim diversos motius per presentar la denúncia a Mèxic. Primer, la recerca del dret a la veritat i el dret a la identitat. Sabem que si s'aconsegueix judicialitzar aquests drets podria constituir un important precedent per a altres casos.  En esegon lloc, Espanya no està donant resultats concrets perquè molts d'aquests delictes segueixen en l'oblit. Per això, el cas troba ancoratge en el dret penal mexicà. Tercer, Ligia és una ciutadana mexicana i tenim la responsabilitat de mostrar públicament que es fa justícia al seu país", va explicar Tania Renaum, Directora d'Amnistia Internacional Mèxic.

Per això, Amnistia Internacional ha demanat a la Procuraduria General de la República a Mèxic que iniciï, sense retards, una investigació exhaustiva sobre aquest cas per aclarir si es tracta d'un cas de desaparició forçada, ajudi la Ligia a buscar a la seva família, restablir la seva identitat biològica i el vincle familiar.

A l'Estat espanyol, li demanem que col·labori plenament amb les sol·licituds de cooperació que emetin els tribunals mexicans quan decideixin investigar sobre el cas.

Pel que fa a les investigacions de bebès robats en general, demanem a l'Estat espanyol que compleixi amb les recomanacions de Nacions Unides i enforteixi els esforços per buscar i identificar les persones que podrien haver estat víctimes d'apropiació, desaparició forçada i/o substitució de la seva identitat. Igualment sol·licitem que prengui mesures eficaces perquè els responsables siguin portats davant la justícia.

Informació complementària
La denominació de bebès robats, es va començar a utilitzar en el context espanyol per referir-se als nens i nenes que van ser objecte de segrest, tràfic de menors i adopcions il·legals durant la Guerra Civil i la postguerra.

En l'acte de 2008 del llavors jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, es destacava que entre 1937 i 1950 es podrien haver donat més de 30.000 casos -en un sistema de desaparició de menors fills de mares republicanes sota la cobertura d'una aparent legalitat-. En l'acte s'assenyalava que l'objectiu era separar aquests menors de les seves famílies a qui no consideraven idònies. "D'aquesta forma es va propiciar una desaparició legalitzada de menors d'edat, amb pèrdua de la seva identitat, el nombre indeterminat de la qual dura fins avui".

Les denúncies per casos de bebès robats, amb un patró semblat d'actuació i aprofitant-se de la mateixa estructura creada en la postguerra, es va allargar durant tot el franquisme i els primers anys de democràcia.


I a les xarxes socials