

Europa no pot tolerar la discriminació per orientació sexual. 78 països consideren il·legals les relacions homosexuals i 7 condemnen a mort aquestes persones.
Com cada any, Amnistia Internacional se suma a la commemoració del Dia Internacional de l'Orgull LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transgénere i intersexuals), el proper 28 de juny. En aquesta ocasió l'organització vol recordar que manifestacions com les que se celebraran els propers dies a diferents ciutats espanyoles, estan perseguides o prohibides a alguns països de l'Est i el Centre d'Europa. Es tracta de països on la identitat de gènere segueix sent un tabú social que comporta rebuig, discriminació i abusos cap aquest col·lectiu, en molts casos justificats per estaments polítics, administratius i mitjans de comunicació.
És per això que Amnistia Internacional posa en marxa una ciberacció a www.actuaambamnistia.com per demanar als Governs europeus que no discriminin les persones LGBTI i persegueixin als responsables de les agressions contra aquest col·lectiu.
Invisibilitat i discriminació
Al llarg de l'últim any, hi ha hagut avanços considerables a països on s'obstaculitzaven les marxes organitzades pel col·lectiu LGBTI. A Eslovàquia es van aprovar lleis on s'incloïa l'orientació sexual entre els motius de protecció davant la discriminació. Després de diversos incidents, la segona marxa de l'Orgull a Bratislava, celebrada a principis de juny, va transcórrer amb total normalitat i va comptar amb la participació de l'alcalde de la ciutat i d'alguns parlamentaris. A Riga (Letònia), malgrat les protestes, l'última marxa de l'Orgull celebrada el passat 2 de juny també es va poder celebrar sense problemes.
A d'altres països, però, continua havent-hi greus restriccions a la llibertat d'expressió i reunió. Al maig de 2012, activistes dels drets del col·lectiu LGBTI van ser detinguts a Moscou (Federació Russa) quan intentaven participar en actes públics. A Budapest (Hongria), la Policia ha prohibit la marxa de l'Orgull prevista per al proper 7 de juliol. I a Moldàvia, quatre ajuntaments han tornat a prohibir les marxes de l'Orgull previstes per aquesta any, malgrat que el passat 12 de juny, el Tribunal Europeu de Drets Humans es pronunciés en contra de prohibir aquest tipus de marxes, recordant a les autoritats moldaves que aquestes prohibicions van en contra de la Convenció Europea per a la Protecció de Drets Humans i Llibertats Fonamentals.
“Aquestes prohibicions, confirmen el rebuig i la discriminació institucional cap aquest col·lectiu. Un rebuig que en moltes ocasions acaba en abús, sense que les autoritats actuïn per protegir aquestes persones”, ha assenyalat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.
L'homofòbia institucional existent en alguns països europeus afavoreix la violència i les agressions constants – ja siguin verbals o físiques -, contra les persones LGBTI. Els crims d'odi contra les persones LGBTI suposen una vulneració clara dels seus drets humans.
El passat 8 de maig a Erevan (Armènia), dos joves autodenominats “feixistes” van llançar còctels molotov contra un bar gai. El portaveu del Govern armeni, Eduard Sharmazanov, lluny de condemnar els fets, van justificar la violència amb unes declaracions homòfobes: “Com a ciutadà armeni i membre del partit nacionalista-conservador, considero la rebel·lió dels dos joves armenis contra els homosexuals completament correcta i justificada”.
Aquesta justificació dels actes violents es veu confirmada, a més, per mesures polítiques com les multes imposades a Lituània per “denigrar valors morals constitucionals i els principis de les famílies”. Països com Bulgària i Macedònia no reconeixen l'orientació sexual com un possible motiu per cometre delictes d'odi. Per la seva banda, el Parlament d'Itàlia, rebutjava al juliol de 2011 un avantprojecte de llei sobre delictes homofòbics i transfòbics.
Però els delictes d'odi també es perpetuen en altres zones del món. A Xile, mentre Daniel Zamudio era assassinat el 27 de març de 2012, al Parlament se seguia debatent si en la futura Llei Antidiscriminació s'havia d'incloure o no l'orientació sexual i la identitat de gènere. Mentre que països com Colòmbia i Hondures continuen sense prendre mesures efectives per investigar els crims comesos contra persones d'aquest col·lectiu.
L'homosexualitat com a delicte
Encara que al llarg de l'últim any hi ha hagut avanços en relació amb la descriminalització de l'homosexualitat, - el president de Malawi, anunciava al al maig de 2012 al Parlament que anul·laria les lleis que criminalitzen l'homosexualitat -, les relacions homosexuals segueixen sent considerades il·legals en 78 països. A més, a 7 països (l'Iran, l'Aràbia Saudita, Mauritània, Somàlia, el Sudan, el Pakistan, el Iemen i els estats del nord de Nigèria) castiguen l'homosexualitat amb la pena de mort.
A Uganda, Guyana, Bangladesh, Singapur, les Maldives, Bhutan i el Nepal es castiga l'homosexualitat amb penes de presó. Al Camerun, el nou Codi Penal imposa condemnes de fins a 15 anys per mantenir relacions homosexuals. Nigèria va anar encara més enllà quan el Senat va aprovar un projecte de llei que imposa penes de 14 anys a unions de persones del mateix sexe, i fins a 10 anys de presó per recolzar grups, desfilades o reunions gais.
Però el col·lectiu LGBTI, a més de poder ser detingut a desenes de països arreu del món, també pot patir tot tipus de coaccions, agressions i fins i tot poden ser sotmès a tortures i maltractaments al moment de la seva detenció. A Uganda, el Govern està intentant il·legalitzar 30 ONG que defensen els drets de les persones LGBTI.
A Ghana, el ministre per a la Regió occidental va ordenar a les forces de seguretat detenir tots els gais i lesbianes que hi hagués a l'oest del país, i va exhortar als propietaris i inquilins d'habitatges a denunciar a tota persona a la qual consideressin sospitosa de ser gai o lesbiana. I a Sud-àfrica, tot i ser l'únic país africà on el matrimoni entre persones del mateix sexe és legal, segueixen augmentant les “violacions correctives”, especialment a dones lesbianes, que, a més, no s'investiguen adequadament.
Des de diferents organismes de Nacions Unides s'ha incidit en la prohibició de discriminar per motius d'orientació sexual i identitat de gènere. Al desembre de 2011, es presentava a Nacions Unides el primer informe sobre drets humans, orientació sexual i identitat de gènere, on es destacava que “reconèixer la igualtat de drets de totes les persones no té per què ser controvertit, ni implica la creació de nous drets. Es tracta d'insistir que totes les persones tenen dret a gaudir dels drets ja existents”.
El matrimoni és un dret humà
Activistes i voluntaris de l'equip LGBTI d'Amnistia Internacional Catalunya participaran a les mobilitzacions convocades a Girona i Barcelona des del dia 28 i fins al cap de setmana en commemoració del Dia de l'Orgull.
La primera manifestació s'iniciarà el proper dijous 28 de juny a les 19.30h al Pont de Pedra de Girona. A Barcelona, se'n celebraran dues més – totes dues a la Plaça Universitat -, dissabte 30 de juny a les 17.30h i diumenge 1 de juliol a les 16.30h.
Les marxes d'aquest any transcorreran amb el lema Matrimoni igualitari, destacant la preocupació dels col·lectius LGBTI pel retrocés que podria suposar una sentència contrària al matrimoni entre persones del mateix sexe. A Espanya, des de fa més de 6 anys, la llei 13/2005 d'1 de juliol que modificava el Codi Civil per reconèixer el matrimoni civil entre persones del mateix sexe, està recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que segueix sense pronunciar-se sobre aquest recurs.
“Amnistia Internacional està pendent d'aquesta sentència i de les conseqüències que qualsevol resolució pogués tenir en els drets de milers de famílies. Per a l'organització el matrimoni civil entre parelles del mateix sexe és una qüestió de drets humans”, tal com ha afirmat el director de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán.
Compártelo