El Congrés, nou parlaments autonòmics, dues-centes organitzacions socials i milers de ciutadans se sumen a Amnistia Internacional per donar suport als drets humans.

Madrid/Barcelona.- Amnistia Internacional està duent a tot el món una intensa campanya de mobilització entorn del 10 de desembre de 2008, Dia Internacional dels Drets Humans i 60è aniversari de l’adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) per l'Assemblea General de l’ONU. Per a l’organització, aquesta data ha de ser vista com un temps per a l’acció, no només per a la celebració.

 En aquest sentit, Amnistia Internacional ha aprofitat el 60è aniversari de la Declaració Universal per demanar a la societat espanyola que mostri el seu suport als drets humans.

 El Congrés dels Diputats, nou parlaments, el català entre ells, i un govern autonòmic han aprovat declaracions de suport a la Declaració Universal. Més de 200 organitzacions no governamentals i ciutadanes, sindicats, ajuntaments i mitjans de comunicació també han subscrit una declaració de suport als drets humans.

 Amnistia Internacional s’ha dirigit també a la ciutadania. Al llarg de les últimes setmanes, i especialment en aquesta setmana del 8 al 14 de desembre, més de 60 grups d’activistes de l’organització en 60 localitats d'Espanya, estaran al carrer recaptant signatures de suport a la Declaració Universal dels Drets Humans.

 Aquestes, així com les més de 31.000 signatures recollides fins al moment en la campanya duta a terme a través de la pàgina web www.es.amnesty.org/actua/, seran enviades a partir del 10 de desembre al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, instant-lo a que les polítiques de l’executiu garanteixin l’efectiu compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Tendències i reptes mundials en Drets Humans

 Amnistia Internacional vol remarcar, en el 60è aniversari de la Declaració Universal, els nombrosos desafiaments que existeixen en el camp dels drets humans, citant alguns dels més cruents conflictes actualment en curs arreu del món –República Democràtica de Congo, Gaza i l’Afganistan­– que poden desestabilitzar regions senceres.

 Després de denunciar els atemptats terroristes de Bombai, Amnistia Internacional alerta els governs contra les retallades de drets humans en nom de la seguretat. “Els governs tenen l’obligació de protegir la seva població del terrorisme, però detenint persones de forma indefinida sense càrrecs ni judici, tolerant o practicant la tortura i soscavant l'estat de dret no aconseguirem fer del món un lloc més segur”, ha afirmat Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional.

 L’organització de drets humans també fa referència a la recessió econòmica global, que podria sumir milions de persones en la pobresa, assegurant que una de les lliçons que ens ensenya l'actual crisi és que el creixement econòmic no assegura la disminució del nombre de persones sotmeses a la pobresa.

 Davant d’això, Amnistia Internacional fa una crida als governs del món perquè protegeixin els drets econòmics i socials amb tant vigor com els civils i polítics. “Els drets humans són universals –tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Els drets humans són indivisibles –tots els drets, ja siguin econòmics, socials, civils, polítics o culturals– són igualment importants”, ha assegurat Irene Khan.

 Amnistia Internacional reconeix que hi ha hagut progressos en nombroses àrees durant les últimes dècades. “No obstant això, afirma Khan, la injustícia, la desigualtat i la impunitat persisteixen en massa parts del món. El veritable problema és que els governs fan promeses i aproven lleis, però fallen a l’hora de complir-les. Ha arribat l’hora que això canviï”.

Sis dècades de fites i fracassos

 En el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Amnistia Internacional destaca, entre les fites aconseguides des de l’aprovació del text:

·         Tractats internacionals i lleis nacionals sobre drets humans.

·         Reconeixement dels drets de les dones i de la infància.

• Creació del Tribunal Penal Internacional i judicis per crims de guerra i crims contra la humanitat davant tribunals internacionals i davant alguns tribunals nacionals.
• Establiment de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i de comissions nacionals de drets humans en determinats països.
• Abolició de la pena capital en dos terços del món.
• Avenços pel que fa al control d’armes.
• Suport decidit de la societat civil als drets humans, materialitzat, per exemple, en la creació de xarxes mundials de defensors i defensores dels drets humans i d’organitzacions de drets humans.

 Alguns dels fracassos d’aquests sis decennis en l’àmbit dels drets humans són els següents:

• Violacions massives del dret internacional humanitari i dels drets humans en els conflictes armats.

• Increment dels atacs terroristes i de grups armats contra la població civil.
• Violència contra les dones i els nens, inclòs el reclutament de nens i nenes soldats.
• Negació dels drets econòmics i socials per a milions de persones que viuen en la pobresa.
• Sistemes judicials corruptes i injustos en nombrosos països.
• Utilització de la tortura i d’altres formes de maltractaments.
• Negació dels drets dels refugiats i els migrants.
• Atacs contra activistes, periodistes i defensors i defensores dels drets humans.
• Supressió de la dissidència en nombrosos països.
• Discriminació per motius de raça, religió, gènere i identitat.

La situació a Espanya: nombrosos desafiaments pendents

 Pel que fa a Espanya, Amnistia Internacional estima que s’han produït substancials progressos en el camp dels drets humans durant els últims 60 anys en el nostre país.

 Entre aquestes fites, Amnistia Internacional destaca la signatura i la ratificació de tractats fonamentals per a la defensa dels drets humans, com ara són –entre d’altres– el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals la Convenció contra la Tortura, la Convenció per a l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Contra la Dona, la Convenció sobre els Drets del Nens i l'Estatut del Tribunal Penal Internacional. Tots ells han augmentat el nivell de protecció legal dels espanyols enfront de possibles abusos.

 També cal ressaltar avenços com l’abolició de la pena de mort el 1995. L’aprovació de lleis com la llei integral contra la violència de gènere, la llei de control del comerç d'armes i l’anomenada llei de memòria històrica -malgrat les limitacions d’aquesta-, han suposats avenços en matèria de protecció de drets humans. Així mateix, per a l’organització és molt positiva la presència dels drets humans en l’escola a través de l’assignatura obligatòria d'Educació per a la Ciutadania

 Pel que fa als desafiaments pendents, Amnistia Internacional reitera la seva crida a ETA perquè posi fi de forma immediata i permanent a la seva campanya d’homicidis, segrestos, presa d’ostatges i altres abusos greus contra els drets humans, de la qual vam tenir un terrible exemple la setmana passada amb l’assassinat d'Ignacio Uría. Amnistia Internacional rebutja de forma categòrica qualsevol argument o objectiu que pretengui justificar aquests fets.

 Per una altra part, el govern espanyol té assignatures pendents. Per això, en aquesta commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal, vol reiterar les seves principals peticions a l'executiu presidit per José Luis Rodríguez Zapatero:

• Garantir, en coordinació amb les Comunitats Autònomes, mitjans suficients perquè les víctimes de la violència de gènere tinguin mecanismes de protecció adequats en tot el territori de l'Estat, adoptant-se mesures especials de protecció als col·lectius de dones més vulnerables, com les dones immigrants.
• Posar fi a la impunitat dels agents de les forces de seguretat responsables de tortura i maltractaments, que en molts casos duen aparellat un component racista.
• Eliminar el règim de detenció incomunicada. Mentre això últim no succeeixi, extremar al màxim les mesures de vigilància perquè no es produeixin abusos durant el règim d’incomunicació. Tant per abordar aquest problema com l'anterior, Amnistia recomana la instal·lació de càmeres de vídeo sota control judicial en els centres de detenció.
• Assegurar-se que les imminents reformes del Codi Penal, la llei d'estrangeria i la llei d'asil no suposen retrocessos en la protecció efectiva dels drets humans.
• Prendre mesures per garantir el respecte als drets humans en la “guerra contra el terror”. El govern ha de garantir que no s’utilitza cap part del territori espanyol, inclosos el seu espai aeri, aigües i els aeroports i bases militars, per mantenir o facilitar detencions il·legals o secretes. També ha d’investigar i col·laborar en les investigacions obertes sobre aquests fets en els últims anys.
• Adoptar mesures que garanteixin als familiars de les víctimes dels crims de desaparició forçada comesos durant la Guerra Civil i el franquisme obtenir veritat, justícia i reparació.
• No subordinar l’agenda de drets humans a interessos comercials i/o polítics en les seves relacions bilaterals amb altres països, especialment amb Colòmbia, Cuba, el Marroc i el Sàhara Occidental, Guinea Equatorial, Rússia, la Xina, Israel i Territoris Ocupats i els Estats Units, països amb un fosc historial en matèria de drets humans, i amb els quals Espanya manté una estreta relació.