Pels drets humans en tot el món

Els Drets Econòmics, Socials i Culturals parlen de qüestions tan bàsiques per a la dignitat humana com l’alimentació, la salut, l’habitatge, el treball, l’educació i l’aigua.

Que 800 milions de persones pateixin malnutrició crònica o que més de 100 milions de menors no tinguin accés a l’educació primària no són desgraciades realitats, sinó un escàndol per als drets humans.

Tots els drets humans són indivisibles i interdependents. Les violacions dels DESC (per exemple, no protegir els drets sobre les terres dels pobles indígenes, negar els drets d’educació a les minories i deixar serveis d’atenció mèdica de manera no equitativa) sovint estan relacionades amb violacions dels drets civils i polítics en forma de negacions reiterades. De la mateixa manera que per al ple gaudi del dret a la llibertat d’expressió és necessari concertar esforços en favor del dret a l’educació, per al gaudi del dret a la vida és precís prendre mesures encaminades a la reducció de la mortalitat infantil, les epidèmies i la malnutrició.

El reconeixement dels DESC no és només un catàleg de bones intencions per part dels Estats. Són drets que es deriven directament de tractats internacionals de drets humans, com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU (1966) i les normes establertes per organismes especialitzats com l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

La jurisprudència interna de molts països i la tendència a incloure aquests drets en les reformes constitucionals demostren que aquests drets es poden fer complir mitjançant recursos legals. Tanmateix, queda molt per fer perquè aquests drets s’equipessin els civils i polítics referent a la seva exigència jurídica internacional.