Pels drets humans en tot el món

La Xina du a terme el 70% de totes les execucions que es produeixen al món cada any. El 2008, almenys 1.718 persones van ser executades i almenys 7.003 van ser condemnades a mort.

Els que s’enfronten a la pena de mort no són jutjats segons estàndards internacionals, sent habituals la falta d’una assistència lletrada des dels primers moments de la detenció, la falta de presumpció d’innocència, les ingerències polítiques durant el procés o l’acceptació de confessions realitzades sota tortura. Actualment, la pena capital se segueix aplicant a uns 68 delictes tipificats al Codi Penal xinès, entre els que s’inclouen diversos delictes violents com l’atracament, la violació i l’assassinat. S’aplica també en el cas d’alguns delictes no violents com delictes econòmics (per exemple, frau fiscal i malversació) i delictes relacionats amb drogues.

L’organització mostra la seva preocupació per l’ús habitual per part de la policia xinesa de formes d’arrest sense judici com la “reeducació pel treball” i la “rehabilitació forçosa por drogues”. Aquestes formes d’arrest permeten a la policia enviar a persones a centres de reeducació durant períodes de fins a 4 anys, sense supervisió judicial, privant als detinguts del dret a un judici just, a assistència lletrada i a la presumpció d’innocència. S’estima que entre 300.000 i 500.000 persones estan actualment internades a camps de reeducació.

Malgrat el 2007 es va introduir una nova normativa encaminada a augmentar la llibertat dels periodistes estrangers per cobrir notícies a la Xina, molts han estat arrestats i inclús agredits quan intentaven informar sobre alguns afers jutjats delicats per les autoritats. El Club de Corresponsals Estrangers de la Xina va documentar aproximadament 180 casos el 2007, augmentant la xifra fins als 230 durant el 2008. Els controls sobre la informació

s’han estès inclús al servei de missatges curts (SMS) a Pequín. Les persones que cauen en desgràcia amb els censors, poden anar a parar a la presó o ser posats sota arrest domiciliari, com desenes de periodistes i escriptors que es troben presos  per informar sobre qüestions considerades delicades des del punt de vista polític.

També, les minories ètniques són reprimides de forma sistemàtica en un intent per homogeneïtzar el país, como s’ha demostrat recentment i de manera tràgica al Tibet el març de 2008 i el juliol passat a la regió autònoma de Xinjiang. La tortura i altres maltractaments són pràctiques generalitzades.

A més, ara que ja no hi ha tanta atenció internacional sobre la Xina, existeix el perill que els defensors de drets humans es vegin sotmesos a un assetjament encara més gran. Entre els més exposats estan els advocats que tracten de defensar a les persones detingudes durant els disturbis de març de 2008 a la regió autònoma del Tíbet, o  els que representen als familiars de els nens morts al terratrèmol de Sichuan. Els activistes que treballen amb temes de VIH/SIDA, Hepatitis B o altres malalties, o els que avoguen per l’abolició dels sistemes de detenció administrativa com la reeducació pel treball, són també altres de les principals víctimes d’aquest assetjament.

Amnistia Internacional exigeix amb la nova campanya "El Poder de la teva Firma" la ratificació per part de la Xina del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el compliment de les seves obligacions, el que suposaria un clar avenç en el respecte dels drets humans al país i un important exemple per altres països, donada la influència de la Xina en ser una de les primeres potències mundials.

A més, l’organizació manté altres preocupacions de drets humans sobre la situació en la que viuen milions de treballadors migrants interns que participen en el desenvolupament econòmics de la Xina. Aquestes persones estan fora del sistema d’assistència mèdica i d’educació estatal, viuen en terribles condicions d’amuntegament i es veuen sistemàticament exposats a algunes de les condicions laborals de major explotació. Es calcula que entre 150 i 200 milions de treballadors rurals s’han desplaçat a les ciutats xineses buscant feina.