Pels drets humans en tot el món

Les principals preocupacions d'Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans a Espanya apareixen reflectides, com per a altres països, a l'Informe Anual que cada any publica l'organització. Destaquem aquí algunes d'aquestes preocupacions:

Arribada d'immigrants a la frontera sud: Amnistia Internacional manté motius de preocupació amb relació a com s'ha abordat l'arribada d'immigrants, en especial a la frontera sud espanyola. En ocasions hi ha hagut ús desproporcionat de la força i maltractaments per part de les forces de seguretat contra les persones que intentaven saltar les tanques a Ceuta i Melilla, a més de falta d'accés a l'asil i expulsions il•legals. Quan l'arribada es produeix per mar i es tracta de grups nombrosos de persones, Amnistia Internacional ha expressat, entre altres preocupacions amb relació al salvament marítim, les condicions d'acollida d'aquestes persones, el dret a assistència lletrada i d'intèrpret i a un procés d'asil just i satisfactori, així com sobre la informació proporcionada als estrangers sobre els procediments administratius o judicials iniciats contra ells.

Violència contra les dones: Malgrat les mesures adoptades, el cert és que "més enllà del paper", la situació de les dones a Espanya davant la violència de gènere continua sent preocupant. Continuen sent molts els obstacles amb què es troben les dones que demanen protecció; no sempre existeixen garanties per a una adequada investigació del delicte; i continua sense contemplar-se el dret de les víctimes a una reparació. A més, la resposta per a l'atenció de les víctimes de violència de gènere en les diferents Comunitats Autònomes és desigual. Finalment es pot destacar l'especial vulnerabilitat de les dones immigrants sense papers que són víctimes de violència de gènere.

Víctimes de la Guerra Civil i del franquisme: Durant la Guerra Civil i sota el règim franquista van ser nombroses les víctimes de greus abusos que el dret internacional prohibia i condemnava com crims contra el dret internacional, entre ells, la tortura, les execucions extrajudicials; els atacs contra població civil i altres abusos compresos com crims de guerra; la persecució política, religiosa o racial, els empresonaments arbitraris, els treballs forçats i altres actes definits com crims de lesa humanitat. Ni el pas del temps, ni actes polítics de perdó o oblit no cancel•len la responsabilitat de l'Estat cap a les víctimes. Amnistia Internacional treballa perquè aquestes víctimes puguin accedir als seus drets a saber la veritat, obtenir justícia i ser reparades, tal com disposen les normes internacionals de drets humans.

ETA: Durant anys, Amnistia Internacional ha condemnat els greus abusos contra els drets humans comesos per ETA, especialment al País Basc. Davant el darrer anunci d'alto el foc permanent, Amnistia Internacional va advertir que aquest anunci hauria de significar la cessació total dels atemptats, les amenaces i la fustigació a amplis sectors de la població, especialment en el País Basc i Navarra. Hem de lamentar que no hagi estat el cas i que ETA va recomencés els atemptats a Espanya el 30 de desembre de 2006 amb la comissió d'un atemptat amb bombes a l'aeroport de Madrid-Barajas que va causar la mort de dues persones.

Amnistia Internacional va recomanar que els drets humans no fossin moneda de canvi durant el que es suposava un alto al foc i va recordar llavors, com ara, que no hi pot haver impunitat per als greus abusos de drets humans comesos per ETA. També han de ser investigades les violacions de drets humans comeses per les forces de seguretat, tal com han recomanat el Relator de Nacions Unides contra la Tortura i el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura. En qualsevol cas s'ha de respectar el dret a obtenir veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes.